Revolta popular ocorreguda a Palafrugell (Baix Empordà), i Llofriu, el 20 de juliol de 1638 contra les tropes castellanes que, establertes a la població, la maltractaven i vexaven.
Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en la represàlia, la
població fou saquejada pels soldats, que profanaren tres esglésies, una
d'elles va ser l'Església de Llofriu. La gran consternació produïda a tot Catalunya decidí l'alçament del 1640. Fins i tot les autoritats no catalanes, com el bisbe de Girona, protestaren per aquests fets.
Precedents
L'any 1637 foren allotjats a la vila 400 homes de l'exèrcit castellà,
els quals, mancats de paga i indisciplinats, es dedicaren al saqueig i
al pillatge. Aquests fets foren un antecedent del famós combat de
Palafrugell el 1638, quan els veïns es revoltaren contra els soldats
castellans que altra vegada s'hi havien establert. Com a represàlia
foren enviades a Palafrugell tres companyies de càstig, que entraren a
sang i a foc a la vila.
Altres revoltes
La caòtica situació provocà que fins i tot les autoritats no
catalanes s'hi manifestessin en contra, com el bisbe de Girona Gregorio
Parcero. Hom considera aquests fets de Palafrugell com l'origen de la
guerra dels Segadors. La gran consternació i indignació creixent que
produïren a tot Catalunya decidiren l'alçament del 1640. Tanmateix,
encara poques setmanes abans del Corpus de Sang (7 de juny de 1640)
Palafrugell patí una altra volta les conseqüències del pas de la
soldadesca castellana.
AMPLIACIÓ
EL COMBAT DE PALAFRUGELL (juliol de 1638)
Dins el context de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), el
1635, en el marc d'expansió de l'absolutisme hegemònic a Europa,
França i la monarquia hispànica es declaren la guerra i situen
l'escenari de la contenda en terres del Principat de Catalunya, en
els límits del comtat del Rosselló.
Durant la campanya de Leucata (Llenguadoc), vora Salses, al
Rosselló, l'estiu de 1637, els francesos trencaren el setge de la
ciutat el 27 de setembre i obligaren els exèrcits espanyols a
replegar-se a terres del Principat, preparant-se per a la llarga
pausa hivernal. El lloctinent del rei a Catalunya el compte de Santa
Coloma, ordenà que els exèrcits del terç, un total de deu mil
homes de diferents nacionalitats, fos acomodada en diversos
aquarteraments segons la capacitat dels pobles que els acollirien.
Tenien la intenció de deixar passar l'hivern i prosseguir la
guerra quan arribés el bon temps. Es van despatxar ràpidament ordres
als pobles i viles que havien d'acollir tropes, entre el Rosselló i
Barcelona indican el tracte, atencions i drets d'aliment amb
que haurien d'atendre els oficials i soldats, i les quantitats de
farratge per a mantenir les cavalleries.
Al Baix Empordà ja s’havien produït estades anteriors de tropes
reials amb brots generalitzats de conflictes durant els
allotjaments forçats els anys 1542-1543, i concretament a Palafrugell
l’any 1592. L’allotjament de tropes en campanya estava legislat en les
Constitucions del Principat, els soldats s’allotjaven en les cases de
particulars només si ho hi havia cap altre
lloc adequat per hostatjar-los i els vilatans sols tenien obligació de
donar-los-hi un llit, taula, llum, aigua, sal i vinagre,
però en cap cas, si no ho feien de forma voluntària, ni el menjar, ni
diners ni altres exigències que els plantegessin, si aquestes no eren
pagades per la tropa al preu corrent que tenien. Els queviures que
necessitessin, la palla per mantenir els cavalls durant l’hivern i tota
la llenya que cremessin corrien enterament a càrrec d’ells.
Un dictamen demanat per la Generalitat revisà el 1630 els
vectigals vigents i establí un altre tipus on la població en temps de
guerra estava obligada a donar gratuïtament sal, vinagre, foc, llit,
taula i servei als soldats allotjats, però prohibia expressament
l’allotjament total, anomenat a la llombarda, on s’imposava el
manteniment complert dels soldats:
En lo fet consultat... Que los Provincials son obligats a
aposentar y allotjar en llurs cases los capitans, soldats y gent de
guerra, axi de peu com de cavall, que van per Catalunya de orden y
manament de Sa Magestat, donantlos las posadas los Regidors de las
Ciutats, vilas o llochs ahont los dits Capitans, soldats y gent de
guerra se voldran allotjar, a ordinacio y arbitre de dits Regidors,
instats per los aposentadors, los quals per dita raho no gosen pendrer
ni rebrer diners alguns, y que ditas posadas, sal, vinagre, foch, llit,
taula y servey tant solament hajen de donar los Provincials a dits
capitans, soldats y gent de guerra, graciosament y sens interes algu,
conforme la possibilitat de cada hu. Deguen emper y sien obligats dits
Capitans, soldats y gent de guerra, pagar todo lo que despendran per
llur sustento y de llurs cavalls, y per las azemblas que demanaran,
segons los preus comuns, sens que en ells hi puga haver alteració ni
exces y que no pugan dits Capitans, soldats y gent de guerra pendrer per
via alguna directa ni indirecta de dits Provincials... lenyas, carbons,
pallas, hortalises, fruites, vituallas, azemblas e altre qualsevol cosa
de qualsevol sort o especie que sien, encara que aquells tals, qui
aquellas aportaran, guiaran o conduyrthi e aportar e guiar faran las
volguessen donar voluntariament. Vidit, Bernardus Sala, Assesor; Vinyes,
Assesor; M.I. Magarolla Fisci Generalis Advocatus; Dor. Franciscus Roig
de Mendoça, consulens; Cancer, cons.; Fontanella, cons.; Xammar,
Advocatus civitatis; Congost, Advocatus civit., subrogatus; Lenes,
cons.; Franciscus Soler, consulens.
Hivern de 1637
L’organització del terç era comandada pel Mestre de Camp, nomenat
directament per l’autoritat reial, un Sergent Major, o segon comandament
i i tres coronels. S’estructurava en dotze companyies, deu de piques i
dues d’arcabucers, dirigides per un capità cadasquna d’elles. Cada
companyia estava formada per dos-cents cinquanta homes, un alferes, un
sergent i deu caporals que manaven cadasqun d’ells vint-i-cinc homes.
Amb els oficials a cada companyia hi havia un cert nombre d’oficials
d’intendència, furriels, capellans, músics, etc. Cada Quatre companyies
es constituïen sota una coronelia comandada per un coronel.

Quan els terços de Leucata foren distribuïts pel Principat al
castell de Palafrugell li fou assignat l’hospedatge d’un destacament del
terç. Creiem que en aquest cas a la vila es van establir els dos-cents
cinquanta homes que composen una companyia, amb els seus oficials i
sots-oficials. Difícilment a les viles i Castells més petits, tot i
tenir constància d’haver-se superat ampliament aquest nombre, es podien
acollir més de quatre homes per casa, el castell de Palafrugell a
mitjans segle XVII aplegava uns 180 focs.
En aquell moment era senyor de Palafrugell Joseph Claresvalls, natural
d’Horta de Sant Joan, prior secular de la col·legiata de Santa Anna de
Barcelona. Claresvalls no tenia gaires bones relacions amb Pau Clarís
que duia, des de feia temps, una lluita permanent en defensa dels drets
de Catalunya enfront les pretensions reials, mentre que el prior era un
personatge molt relacionat amb el poder secular amb tendències i
actuacions polítiques vinculades a la cort i lleial partidari de Felip
IV.
L’any 1632, quan el rei Felip III, va venir a Catalunya, fou a rebre’l
com embaixador, el canònic Joseph Claresvalls, entre d’altres. El prior
era un cas típic de fidelitat al rei i aixó el va enemistar amb molts
sectors catalans, com quan va manifestar-se favorable a la participació
de Catalunya en la guerra espanyola contra França. Les fidelitats
polítiques acaven rebent la seva recompensa i a Joseph Claresvalls li va
arribar més enllà del priorat de Santa Anna.
El prior envià un memorial al rei Felip IV, on li deia:
Considerando también que juzgo convenir mucho al rl.
Servicº de V. Mg. Por ser el Prior, Sr, de Palafrugell, y su
jurisdicción de más de 100 casas de vasallos, estar a la marina, entre
Palamós y Rosas, puesto que ha propósito para poder entrar en Cathala.
Text on es veu clarament com el prior posava els seus dominis en
mans de les tropes reials i no fora gens estrany que oferís al comte de
Santa Coloma l’hospedatge de tropes a Palafrugell tot i l’excepció
d’acollir tropes que tenia la vila.
Els fets de 1638
Durant els llargs mesos d’hivern els soldats de fortuna hostatjats a
Palafrugell, homes d’acció poc acostumats a la inactivitat, i lluny de
casa com estaven, tingueren temps d’avorrir-se de sobres i no trigaren
en manifestar actes d’indisciplina que repercutí directament sobre la
petita població de pagesos.
L’exèrcit, defraudat per la derrota de Leucata, mancats de paga i
indisciplinats, es dedicaren al saqueig i pillatge de masies de la vila,
cometen constants abusos i depredacions contra els naturals del país i
les seves propietats als que maltractaven també de paraula i obra,
accions que provocaren sovint les reaccions aïrades d’aquests, obligats
com estaven a sostenir l’allotjaments dels soldats a les seves pròpies
cases i sovint a complir amb obligacions superiors a les del dictamen
dels jurisconsults.
Els habitants de la vila acabaren per revoltar-se, farts d’aquella
situació d’abús, els fets tingueren lloc el dia 20 de juliol, diada de
Santa Margarida, copatrona de la població. Durant l’atac que iniciaren
els de Palafrugell moriren dos capitans del terç i cinc soldats.
Com a represàlia foren enviades a Palafrugell tres companyies de càstig
que entraren a sang i a foc a la vila. La població civil va haver de
fugir del poble per salvar la vida mentre les cases i l’esglèsia eren
saquejades i cremades.
Fins i tot el prior de Santa Anna, Joseph Claresvalls, tot i ser
un fervent vassall partidari del rei Felip IV, es veié obligat a
escriure el virrei el dia 26 de juliol des de la vila de Palafrugell, on
s’havia desplaçat des de la ciutat de Barcelona arrel dels fets
luctuosos del dia de Santa Margarida, manifestant el seu enuig pels fets
succeïts:
No puc creurer que si enemics francesos y fossen entrats
haguessen pogut fer pitjor, perqué també haurien posat foc a cases...”.
“...ni yo se encara ha hont podre acomodarme.
...els
soldats, fins a la scrivania, ha hont están recondites totes les
scriptures del terme y capbreus, han saquejat y llançat tot per terra,
cercant roba, or y plata amagat alli.
També es manifestà en contra dels successos, el bisbe de Girona,
el gallec Gregòrio Parcero, qui es queixà al virrei el dia 30 d’agost de
1638:
El hallarme Prelado de este obispado y con obligación de
zelar lo que toca al servicio de Dios Señor y culto divino, me obliga a
representar a V.S. los sacrificios y desacatos que en menoscabo de la
reputación de la fineza de nuestra fe han cometido los soldados de
Palafrugell, rompiendo las puertas de tres iglesias, robando sus cruces,
cálices, ornamentos y vasos sagrados con el mayor ultraje del culto
divino…