Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris notícies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris notícies. Mostrar tots els missatges

Uns lladres el 18 de Gener de 1898 dins l'Església de Llofriu

Buscant en arxius hem trobat un notícia molt curiosa. La d'un intent de robatori dins de l'Església de Llofriu que finalemt per deseperació va acabar en robatori de gallines.

Durante la noche del miércoles parece que se abrió por los cacos misteriosamente, ó sea sin fractura ó violencia alguna en las puertas, la iglesia de Llofriu y la sacristía de esta iglesia con el propósito de robar lo que no encontraron por tenerlo el sacerdote encargardo de oficiar en la misma, guardado en su propia casa; y sin duda serían los mismos cacos que al verse burlados, penetraron en un corral vecino y se llevaron las gallinas á falta de objetos religiosos. 
¿Es qué salen ó entran por Llofriu esos amigos de lo ageno? Acá la vigilancia nocturna, que no se podrá decir ahora que escasee.



Menys soroll, arreglar camins i més diners...

L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu demana reduir el soroll de les festes dels massos més propers, millorar i esfaltar els carrers i camins, canviar el repartiment dels diners entre les diferents associacions. Son algunes de les peticions que ens van compartir en el programa “Un estiu al carrer”, el dijous passat, dia 18 d’agost.




Com bé hem explicat, vam poder parlar amb l’Associació de Veïns i Amics de Llofriu, en una taula rodona amb Josep Estanyol, Montse Alsina, David Rechas, Elia Pagès i Jaume Alsina. Ens van traslladar algunes peticions que tenien per l’Ajuntament:

  • La primera petició que es va fer és trobar una solució pel soroll de les festes sense llicència que es feien en els masos de Llofriu i afectaven una part del poble. Per sort, “l’ajuntament ja està al cas i han aplicat mesures perquè es redueixin aquestes festes”, segons explica en Josep Estanyol, president de l’associació. 

- AUDIO: Josep Estanyol explica la primera petició; reduir el soroll de les festes que es fèien en els massos.


  • També consideren que a l’estiu, sobretot, “Llofriu es queda en segon terme perquè es dona més importància a les zones costaneres”.


En Jaume Alsina afirma que Llofriu ha fet grans canvis, que ha costat molt créixer, i han hagut de posar molts esforços per aconseguir aquest canvi.

- AUDIO: Jaume Alsina explica els esforços que han hagut de fer per tenir un canvi.


  • L’Associació és queixa també de la forma com es reparteixen els diners entre els barris de Palafrugell. Montse Alsina afirma que “per aquesta Festa Major hi ha barris més petits de Palafrugell que els hi donen la mateixa quantitat de diners que a Llofriu”.

- AUDIO: Montse Alsina comentant la incoherència de la repartició de diners.


  • Finalment, els veïns demanen tenir “uns carrers més cuidats” i també “més camins asfaltats” perquè, assegura, l’estat actual dels camins i carreteres genera molta pols. Critiquen que l’Ajuntament de Palafrugell no vulgui asfaltar i Jaume Alsina ho contraargumenta dient que “són més papistes que el papa”. També afirma que “la majoria de pobles de l’Empordà tenen més carrers asfaltats i camins ben cuidats”, assegura en Jaume.



Prop de 800 persones van visitar el Pessebre vivent de Llofriu

Prop de 800 persones van visitar ahir, tarda de Sant Esteve, el Pessebre vivent de Llofriu. Per setè any consecutiu, els veïns de Llofriu van donar vida al Pessebre vivent en el que hi van participar 140 llofriuencs, entre figurants i organització. En total es van representar 37 quadres escènics, entre els que destacaven el naixement, el Palau d’Herodes, el fuster i el mercat, combinant les escenes bíbliques amb escenes de la vida quotidiana de fa més de dos mil anys.




Enguany una de les principals novetats va ser el trasllat del Mercat a la plaça de l’Església, molt ben rebut pels visitants. També es va incrementar la il·luminació dels punts més foscos del recorregut, de la sortida i se’n va posar a l’aparcament de Ca la Montse. Entre els quadres van destacar especialment, el de la barca a la riera, el Palau de Herodes i el Ferrer.

L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu i la Parròquia de Llofriu, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, organitza aquesta tradicional representació, que té com un dels trets diferencials el seu entorn, ja que es desenvolupa entre els carrers i petits carrerons, acollidors i emblemàtics d’aquest nucli del municipi de Palafrugell.

Al llarg d’aquest anys, aquest pessebre vivent s’ha consolidat com un dels més emblemàtics i ha experimentat un creixement exponencial tan de públic com de qualitat.





Prop de 800 persones visiten la 6a edició del Pessebre Vivent de Llofriu

La 6a edició del Pessebre Vivent de Llofriu va servir per consolidar aquesta activitat dins les més representatives durant aquesta època de l’any a la comarca del Baix Empordà, amb un èxit de visitants. Prop de 800 persones van visitar ahir el vespre el Pessebre Vivent de Llofriu.

Després de 6 edicions, aquest pessebre s’ha consolidat com un dels més emblemàtics i ha experimentat un creixement exponencial tan de públic com de qualitat. En els últims anys s’ha treballat en reforçar la il•luminació de les escenes a diversos quadres, amb l’objectiu de guanyar en qualitat de cara als espectadors. Cal destacar que va comptar amb més de 30 quadres escènics i amb la participació de més d’un centenar de persones repartides al llarg del recorregut.



Representació del pesebre vivent a l'altar de l'Església de Sant Fruitós de Llofriu.


L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu i la Parròquia de Llofriu, amb la col•laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, van tornar a organitzar aquesta tradicional representació, que té com un dels trets diferencials el seu entorn, ja que es desenvolupa entre els carrers i carrerons petits, acollidors i emblemàtics d’aquest nucli del municipi de Palafrugell.

Al llarg del seu recorregut, els visitants van gaudir d’una sèrie de quadres que alternaven les escenes bíbliques amb escenes de la vida quotidiana de fa més de dos mil anys, fet que ajudava al visitant a situar-se en el temps.


Eleccions 21D de 2017 a Llofriu

Igual que en el conjunt de Catalunya, Ciutadans va obtenir la victòria electoral a la ciutat de Barcelona amb 218.746 vots el 21-D.

En el cas de Llofriu es varen obtenir 168 vots dels cuals, per primera vegada, cap va ser ni vot nul ni vot en blanc degut a la ocasió.

La força mes votada vas ser JUNTSxCAT i la segona ERC peró la tercera va ser C'S.






Un robatori a la Barceloneta de l'any 1899

Un fet ben curiós que recollía el diari "El Palafrugellense" del 12 de maig de l'any 1899 ocurregut a La Barceloneta es tractava d'un robatori.

El fet és que el dia 12 de maig de l'any 1899 a la casa de Salvio Avellí Rocas, que era conegut com a "Xico Salvi", es va produïr un robatori dut a terme per un jove foraster dit Pedro Figuerola Font, que era conegut com a "Figa Molla", que va robar entre altres coses diners, un rellotge i un revolver.

Per sort el jove va ser detingut i en Salvio Avellí Rocas va poder, pel que podem entendre, recuperar tots els seus subjectes robats.


Fructuós Roques Corredor (1866-1932)

Dilluns a la matinada va ésser trobat en una cuneta de la carrereta dita de Morena, ara és la carretera C-31, el veí de la barriada de Llofriu Fructuós Roques Corredor, de 66 anys.

Segons resulta de les Diligències practicades pel Jutjat municipal el dictamen dels metges, havia mort a conseqüència d'una congestió cerebral produïda pel fred. Resposi en pau.

 

La desgràcia de Llofriu

Dilluns passat hi hagué en la nostra barriada de Llofriu una fatal desgràcia, de la qual en fou víctima un tendrn infantó de 3 anys, fill del conegut propietàri d'aquell barri, D. Ernest Casademont Follia, pel qual fou involuntáriament occit.

Cap al tard, el Sr. Casademónt tornava a la seva llar, després de les feines del camp, guiant el seu propi carro i al llindar de la porta li sortí ál pas, imprevista i ràpidament, el seu infantó que fou atropellat pel carro topant amb el botó — i no aixafat com es digué al principi — amb tan mala fortuna que morí gairebé instaniàment.

La terrible desgràcia ha causat molta impressió en la nostra vita, on els senyors Casademónt, de Llofriu, gaudeixen de bones amistats i simpaties. Consternats davant la dolor d'aquesta familía, els enviem l'expresió del nostre pesar.




 

El Camí de Roma de Llofriu ha renovat el paviment existent amb el sistema “SAULO SOLID”

L’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palafrugell ha dut a terme la renovació del paviment del Camí de Roma de Llofriu mitjançant un paviment natural de terra estabilitzada amb el sistema “SAULO SOLID”. Aquest sistema certificat d’estabilització aconsegueix incrementar, considerablement, la resistència a l’erosió del paviment de terra, evitant la formació de regueres, fang i nova vegetació durant molts anys.

El Camí de Roma de Llofriu, d’uns 2 quilòmetres de llargada, és un camí rural que connecta amb la carretera comarcal c-66. La nova pavimentació, executada per l’empresa Massachs Obres i Paisatge, s’ha aplicat aproximadament sobre la meitat de tot el camí, amb un cost al voltant dels 25.000 euros.

Aquest és el primer camí on s’ha fet un tractament d’aquest tipus al municipi. Segons l’alcade de Palafrugell, Juli Fernández “és una primera prova per tal de veure si té un bon comportament i ho podem aplicar en el futur a d’altres camins de similars característiques. Tot i això, seguim treballant en el desenvolupament del Pla de Manteniment de Camins anual".

La utilització d’aquest producte natural de terra estabilitzada s’ha dut a terme a d’altres camins rurals i altres superfícies de diversos municipis catalans. En tots el casos, el paviment s’ha integrat totalment a la natura, a més de ser molt respectuós amb el medi ambient.


La detenció de Miquel Casellas Torrent, any 1913

Una altre noticia de Llofriu del 1913 que hem trobat a La Vanguardia.

Ha sido detenido el vecino de Llofriu, térmi-no municipal de Palafrugell, Miguel Casellas y Torrent, presunto autor del disparo de arma deluego á su convecina. María Pruneda, hallándose ésta en su domicilio.

Retall del succés




Irene Rocas i la seva família

Irene Rocas i la seva filla Maria Gràcia Bassa,
des de l'Argentina, on es van establir a principis del
segle XX, van mantenir viva la memòria de Catalunya.


El 1882 contreien ma- trimoni a Llofriu una parella que amb el temps havia d'esdevenir ben singular i significativa per a la població. Irene Rocas tenia vint anys menys que el seu marit, Joan Bassa. Primer van viure al barri de la Barceloneta, després es van construir una casa al nucli de Llofriu, un edifici on van tenir nou fills i que va fer la funció d'escola per a una cinquantena de nens i nenes.

Era una família de pagesos benestants. A més de les rendes que els proporcionaven les terres, tenien negocis a Cuba. Són dues, però, les representants de la famí- lia que ens interessen especialment: Irene Rocas i la seva filla
Maria Gràcia Bassa.

Irene Rocas era una dona culta. Catalanista, catòlica, amant de la lectura i de la música i de l'excursionisme incipient. Estava subscrita als diaris i publicacions de la comarca, i a d'altres d'arreu del país. El 1907, ja vídua i amb alguns dels seus fills emigrats a l'Argentina, es traslladà a Olot per tal que el seu fill Serafí, dibuixant, pintor i escultor, pogués estudiar als tallers Berga i Boix.

Irene Rocas de jove


L'any següent marxaven a Barcelona. És a partir de l'arribada a la capital que Irene inicià la redacció d'uns dietaris destinats a convertir-se, en primera instància, en regal per als fills dels que sempre s'enyorava. Ara esdevenen un fons de documentació de la vida privada de grans magnituds.

Els volums que compilen la seva vida, el primer dels quals Memòries d'Irene Rocas (1861-1910), editat per Dolors Grau, fou publicat per l'Arxiu Municipal de Palafrugell el 1999, es veurà ben aviat completat amb l'edició en CDRom de la resta d'exemplars. Els escrits d'Irene Rocas no són interessants només com a testimoni de la vida quotidiana, un testimoni conservador, catòlic, que aspira a l'ordre i al progrés de la cultura catalana i que manté vincles dinàmics amb territoris diversos, des de l'Argentina fins a l'Empordà nadiu, o pel fet de ser una mirada femenina, que no són les més abundants precisament

en l'àmbit de la memorialística, sinó pel caràcter de la dona de cultura que encara essent a Llofriu i des dels llocs diversos on va viure, es va dedicar a recollir el folklore, les rondalles i les tradicions de les terres nadiues, així com el llenguatge específic de la zona.

El llibre Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas recull la recerca que va fer en aquest sentit.

Territori i Sostenibilitat licitarà la rotonda d'accés a Llofriu de la C-66 el mes de maig.

La nova infraestructura millorarà la seguretat de la carretera, que suporta un trànsit intens i l'obra tindrà un cost de 500.000 euros i permetrà crear un giratori de 43 metres de diàmetre i dos carrils.
El Departament de Territori i Sostenibilitat licitarà aquest mes de maig la construcció d’una rotonda d’accés al nucli de Llofriu, al terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà), a la carretera C-66.
La carretera C-66, en el tram de Mont-ras a la Bisbal d’Empordà, té un accés al nucli de Llofriu format per dues mitges llunes. Aquest tipus de via complica les entrades o sortides quan s’han de fer girs a l’esquerra, perquè no hi ha carril d’espera.

Un giratori de 43 metres

El nou giratori tindrà un diàmetre exterior de 43 metres, amb una anella circular de dos carrils i vuit metres d’amplada. L’illot interior tindrà un diàmetre de 27 metres.
Es preveu que la rotonda compti amb enllumenat, parades de bus, drenatge i senyalització, mentre que el perímetre estarà pavimentat.
Actualment, la redacció del projecte constructiu està molt avançada i es preveu licitar els treballs aquest proper mes de maig. Les obres tindran un cost aproximat de 500.000 euros.
El trànsit de la C-66 en la zona on es formarà la nova rotonda és molt intens, amb una mitjana de 15.630 vehicles al dia, que al mes d’agost arriba als 23.377 vehicles diaris.

Les persones que hagin pagat la sanció del semàfor de Llofriu podran presentar recurs demanant la seva nul·litat

L’Ajuntament de Palafrugell anul·larà les 4.788 sancions encara no pagades i  generades pel sistema de videovigilància instal·lat al semàfor de la carretera C-66 al seu pas pel nucli urbà de Llofriu.

Per a la resta de sancions, 2.020, que ja han estat pagades, caldrà presentar a l’Ajuntament un recurs demanant la revisió de la sanció. L’Ajuntament estimarà tots els recursos i sol·licituds de nul·litat que es presentin, retornant l’import de la sanció econòmica abonada i no tramitant la retirada de punts del permís de conduir que aquesta comportaria. En total, des del passat mes d’agost s’han posat 6.608 sancions en aquest punt.
Segons una sentència del Tribunal Suprem de data 12 de novembre de 2015, els sistemes de control i sanció de les  característiques del de Llofriu ha d’estar homologat per l’Institut Nacional de Metrologia. En aquest punt, l’Ajuntament de Palafrugell recorda que el sistema de fotovermell de Llofriu fou instal·lat el 24 d’agost de 2015, amb anterioritat a la sentència del Suprem i que el sistema compleix els requisits establerts per la Dirección General de Tráfico per aquests aparells.

El sistema de control ja està inactiu a l’espera de revisar el funcionament del sistema de fotovermell per tal que les imatges captades pel mateix s’ajustin als condicionants de la sentència esmentada i puguin tenir valor probatori als efectes del procediment sancionador.

L’Ajuntament de Palafrugell va posar en funcionament el passat mes d’agost un detector de velocitat que té com a funció activar en vermell el semàfor existent dins el nucli urbà, quan detecta un vehicle que supera la velocitat permesa en aquella via, que és de 50 quilòmetres per hora.

A més, aquesta mesura es va complementar amb la instal·lació d'una càmera de control per sancionar aquells conductors que sobrepassin el semàfor quan aquest es troba totalment en vermell.

La col·locació d’aquest detector de velocitat va arribar motivada per les queixes veïnals a causa de l'excés de velocitat dels vehicles que circulen per la carretera C-66 a l'alçada de La Barceloneta, a Llofriu i també es va recollir en les diverses reunions realitzades entre el consistori i el Consell de Gestió i Participació de Llofriu

Càmeres a Llofriu per enxampar qui no faci cas del semàfor

Diverses càmeres vigilaran el trànsit de la C-31 a la població de Llofriu, amb la voluntat d'enxampar els conductors que passin el semàfor en vermell. La mesura, que es considera una prova pilot, està promoguda per l'Ajuntament de Palafrugell, que vol millorar l'accés a la carretera principal dels veïns, segons assegura el vicealcalde Albert Gómez. “Aquesta era una vella reivindicació dels veïns de Llofriu, que fa anys que tenen problemes per accedir a la via principal per la velocitat que agafen molts cotxes. Això no és cap radar que vigili la velocitat de la gent”, va especificar Albert Gómez.
El semàfor que hi ha al mig de la població no es posarà vermell ara quan polsi el botó algun vianant que vulgui passar, sinó que ho farà quan algun vehicle s'acosti a una velocitat superior als 50 km/h. “Nosaltres volem evitar que la gent que conegui l'activació del semàfor es pensi que pot passar en vermell”, va afirmar el vicealcalde.

El mateix regidor de CiU va explicar que ja s'està pensant en alguna mesura diferent per si el problema que es té detectat no se solucionés. Va indicar que una de les possibilitats es desplaçar el semàfor uns metres més cap a Palafrugell perquè no serveixi només per alentir la circulació, sinó també per permetre l'entrada a la via principal més fàcilment. “Això és més complicat i, per tant, ja ens ho mirarem més endavant”, explicava Gómez.

Les càmeres ja estan instal·lades i es posaran en funcionament en les pròximes setmanes. N'hi ha tant en la direcció cap a Palafrugell, com en la direcció cap a la Bisbal.


  • Llegiu l'artícle en el seu context original: aquí

La 12a edició de la Festa de la Pela del Suro

La 12a edició de la Festa de la Pela del Suro torna a organitzar-se amb l’objectiu de reivindicar el valor ambiental del suro i el producte de proximitat. Una Festa, que es desenvoluparà al nucli de Llofriu, al terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà), el proper dissabte 21 de juny amb un ampli i variat programa d’activitats que s’allargaran durant tota la jornada. L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu, l’Ajuntament de Palafrugell, el Museu del Suro i RETECORK, aquest últim en el marc del projecte Corklandtour, amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, són els responsables de l’organització de l’edició d’enguany.
La festa suposa una proposta de lleure i difusió que té el seu punt de partida en una activitat tradicional, poc coneguda, i arrelada al territori com és la pela del suro. Al seu voltant es proposa tota una sèrie d’activitats que relacionen el medi natural amb els sectors patrimonial, industrial, cultural i turístic.
L’activitat central és la demostració de com s’efectua la pela del suro, que es realitzarà durant tot el dia (de 10 del matí a 1 del migdia i de 5 a 7 de la tarda) en un bosc de sureda proper al nucli de Llofriu i que comptarà amb la col·laboració de l’ADF Gavarres Nord. La resta d’activitats s’efectuaran al Centre Cultural Bassa Rocas i al seu entorn, oferint diverses propostes destinades a tots els públics, des de tallers per a la mainada, a demostracions artesanes, rutes, xerrades, grups d’animació...

Entre les activitats destacades hi una xerrada a la sureda sobre “les plantes de la sureda” a càrrec de la biòloga Anna Ma Oliva, i la conferència sobre la Valorització turística del patrimoni rural i natural, que s’oferirà al Centre Cultural Bassa Rocas i que anirà a càrrec de Josep Capellà, assessor de RETECORK i expert en turisme i desenvolupament local, i Lluís Medir, cofundador de RETECORK i ex president de la Comissió Executiva.

Enguany, una de les novetats és que, a partir de les 10 del matí, la Fundació Josep Pla organitza la Ruta Josep Pla a Llofriu que estarà acompanyada d'un àpat al restaurant Sala Gran de Llofriu.
En un capítol a part, també cal destacar el Mercat del vi i el formatge que es desenvoluparà a la plaça de l’Església i els carrers del voltant. Mentre a l’entorn del Centre Cultural Bassa Rocas, de 10 del matí a 1 del migdia i de 5 de la tarda a 9 del vespre tindran lloc els tallers de suro i demostracions artesanals a càrrec del Museu del Suro, Amics del Pessebre del Baix Empordà, Fundació VIMAR, Cistelleria Leo, L’Esparter de Begur i Cooperativa Xerracada.

La festa ofereix al visitant la possibilitat de gaudir d’un dinar popular (2 de la tarda) i també d’una botifarrada (2/4 de 10 de la nit) que anirà acompanyada d’una cantada d’havaneres a càrrec del grup l’Arjau, i que servirà com a cloenda de la jornada.

Homenatge a la gent gran de Llofriu 2014

El nucli de Llofriu va celebrar, el passat divendres, una nova edició de la Festa de “l’Homenot” i de l’homenatge a la seva gent gran. Actualment a Llofriu hi ha 45 persones de setanta o més anys d’edat, les quals van rebre el seu homenatge al Centre Cultural i Social Bassa Rocas.
 

El guardó de “Homenot 2014”, que atorga anualment l’Associació de Veïns i Amics de Llofriu, fou concedit a Montserrat Casademont. Durant molts anys, Montserrat Casademont va ser la persona encarregada de fer la catequesi a Llofriu, tasca que ha realitzat durant més de 30 anys, i la seva implicació amb els joves del poble sempre ha estat molt important.

El Combat a Llofriu i Palafrugell l'any 1638

Revolta popular ocorreguda a Palafrugell (Baix Empordà), i Llofriu, el 20 de juliol de 1638 contra les tropes castellanes que, establertes a la població, la maltractaven i vexaven.
Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en la represàlia, la població fou saquejada pels soldats, que profanaren tres esglésies, una d'elles va ser l'Església de Llofriu. La gran consternació produïda a tot Catalunya decidí l'alçament del 1640. Fins i tot les autoritats no catalanes, com el bisbe de Girona, protestaren per aquests fets.

Precedents

L'any 1637 foren allotjats a la vila 400 homes de l'exèrcit castellà, els quals, mancats de paga i indisciplinats, es dedicaren al saqueig i al pillatge. Aquests fets foren un antecedent del famós combat de Palafrugell el 1638, quan els veïns es revoltaren contra els soldats castellans que altra vegada s'hi havien establert. Com a represàlia foren enviades a Palafrugell tres companyies de càstig, que entraren a sang i a foc a la vila.

Altres revoltes

La caòtica situació provocà que fins i tot les autoritats no catalanes s'hi manifestessin en contra, com el bisbe de Girona Gregorio Parcero. Hom considera aquests fets de Palafrugell com l'origen de la guerra dels Segadors. La gran consternació i indignació creixent que produïren a tot Catalunya decidiren l'alçament del 1640. Tanmateix, encara poques setmanes abans del Corpus de Sang (7 de juny de 1640) Palafrugell patí una altra volta les conseqüències del pas de la soldadesca castellana.

AMPLIACIÓ

EL COMBAT DE PALAFRUGELL (juliol de 1638)
Dins el context de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), el 1635, en el marc d'expansió de l'absolutisme hegemònic a Europa, França i la monarquia hispànica es declaren la guerra i situen l'escenari de la contenda en terres del Principat de Catalunya, en els límits del comtat del Rosselló.
Durant la campanya de Leucata (Llenguadoc), vora Salses, al Rosselló, l'estiu de 1637, els francesos trencaren el setge de la ciutat el 27 de setembre i obligaren els exèrcits espanyols a replegar-se a terres del Principat, preparant-se per a la llarga pausa hivernal. El lloctinent del rei a Catalunya el compte de Santa Coloma, ordenà que els exèrcits del terç, un total de deu mil homes de diferents nacionalitats, fos acomodada en diversos aquarteraments segons la capacitat dels pobles que els acollirien.



Tenien la intenció de deixar passar l'hivern i prosseguir la guerra quan arribés el bon temps. Es van despatxar ràpidament ordres als pobles i viles que havien d'acollir tropes, entre el Rosselló i Barcelona indican el tracte, atencions i drets d'aliment amb que haurien d'atendre els oficials i soldats, i les quantitats de farratge per a mantenir les cavalleries.
Al Baix Empordà ja s’havien produït estades anteriors de tropes reials amb brots generalitzats de conflictes durant els allotjaments forçats els anys 1542-1543, i concretament a Palafrugell l’any 1592. L’allotjament de tropes en campanya estava legislat en les Constitucions del Principat, els soldats s’allotjaven en les cases de particulars només si ho hi havia cap altre lloc adequat per hostatjar-los i els vilatans sols tenien obligació de donar-los-hi un llit, taula, llum, aigua, sal i vinagre, però en cap cas, si no ho feien de forma voluntària, ni el menjar, ni diners ni altres exigències que els plantegessin, si aquestes no eren pagades per la tropa al preu corrent que tenien. Els queviures que necessitessin, la palla per mantenir els cavalls durant l’hivern i tota la llenya que cremessin corrien enterament a càrrec d’ells.
Un dictamen demanat per la Generalitat revisà el 1630 els vectigals vigents i establí un altre tipus on la població en temps de guerra estava obligada a donar gratuïtament sal, vinagre, foc, llit, taula i servei als soldats allotjats, però prohibia expressament l’allotjament total, anomenat a la llombarda, on s’imposava el manteniment complert dels soldats:

En lo fet consultat... Que los Provincials son obligats a aposentar y allotjar en llurs cases los capitans, soldats y gent de guerra, axi de peu com de cavall, que van per Catalunya de orden y manament de Sa Magestat, donantlos las posadas los Regidors de las Ciutats, vilas o llochs ahont los dits Capitans, soldats y gent de guerra se voldran allotjar, a ordinacio y arbitre de dits Regidors, instats per los aposentadors, los quals per dita raho no gosen pendrer ni rebrer diners alguns, y que ditas posadas, sal, vinagre, foch, llit, taula y servey tant solament hajen de donar los Provincials a dits capitans, soldats y gent de guerra, graciosament y sens interes algu, conforme la possibilitat de cada hu. Deguen emper y sien obligats dits Capitans, soldats y gent de guerra, pagar todo lo que despendran per llur sustento y de llurs cavalls, y per las azemblas que demanaran, segons los preus comuns, sens que en ells hi puga haver alteració ni exces y que no pugan dits Capitans, soldats y gent de guerra pendrer per via alguna directa ni indirecta de dits Provincials... lenyas, carbons, pallas, hortalises, fruites, vituallas, azemblas e altre qualsevol cosa de qualsevol sort o especie que sien, encara que aquells tals, qui aquellas aportaran, guiaran o conduyrthi e aportar e guiar faran las volguessen donar voluntariament. Vidit, Bernardus Sala, Assesor; Vinyes, Assesor; M.I. Magarolla Fisci Generalis Advocatus; Dor. Franciscus Roig de Mendoça, consulens; Cancer, cons.; Fontanella, cons.; Xammar, Advocatus civitatis; Congost, Advocatus civit., subrogatus; Lenes, cons.; Franciscus Soler, consulens.

Hivern de 1637

L’organització del terç era comandada pel Mestre de Camp, nomenat directament per l’autoritat reial, un Sergent Major, o segon comandament i i tres coronels. S’estructurava en dotze companyies, deu de piques i dues d’arcabucers, dirigides per un capità cadasquna d’elles. Cada companyia estava formada per dos-cents cinquanta homes, un alferes, un sergent i deu caporals que manaven cadasqun d’ells vint-i-cinc homes. Amb els oficials a cada companyia hi havia un cert nombre d’oficials d’intendència, furriels, capellans, músics, etc. Cada Quatre companyies es constituïen sota una coronelia comandada per un coronel.



Quan els terços de Leucata foren distribuïts pel Principat al castell de Palafrugell li fou assignat l’hospedatge d’un destacament del terç. Creiem que en aquest cas a la vila es van establir els dos-cents cinquanta homes que composen una companyia, amb els seus oficials i sots-oficials. Difícilment a les viles i Castells més petits, tot i tenir constància d’haver-se superat ampliament aquest nombre, es podien acollir més de quatre homes per casa, el castell de Palafrugell a mitjans segle XVII aplegava uns 180 focs. En aquell moment era senyor de Palafrugell Joseph Claresvalls, natural d’Horta de Sant Joan, prior secular de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona. Claresvalls no tenia gaires bones relacions amb Pau Clarís que duia, des de feia temps, una lluita permanent en defensa dels drets de Catalunya enfront les pretensions reials, mentre que el prior era un personatge molt relacionat amb el poder secular amb tendències i actuacions polítiques vinculades a la cort i lleial partidari de Felip IV. L’any 1632, quan el rei Felip III, va venir a Catalunya, fou a rebre’l com embaixador, el canònic Joseph Claresvalls, entre d’altres. El prior era un cas típic de fidelitat al rei i aixó el va enemistar amb molts sectors catalans, com quan va manifestar-se favorable a la participació de Catalunya en la guerra espanyola contra França. Les fidelitats polítiques acaven rebent la seva recompensa i a Joseph Claresvalls li va arribar més enllà del priorat de Santa Anna. El prior envià un memorial al rei Felip IV, on li deia:

Considerando también que juzgo convenir mucho al rl. Servicº de V. Mg. Por ser el Prior, Sr, de Palafrugell, y su jurisdicción de más de 100 casas de vasallos, estar a la marina, entre Palamós y Rosas, puesto que ha propósito para poder entrar en Cathala.
Text on es veu clarament com el prior posava els seus dominis en mans de les tropes reials i no fora gens estrany que oferís al comte de Santa Coloma l’hospedatge de tropes a Palafrugell tot i l’excepció d’acollir tropes que tenia la vila.

Els fets de 1638

Durant els llargs mesos d’hivern els soldats de fortuna hostatjats a Palafrugell, homes d’acció poc acostumats a la inactivitat, i lluny de casa com estaven, tingueren temps d’avorrir-se de sobres i no trigaren en manifestar actes d’indisciplina que repercutí directament sobre la petita població de pagesos. L’exèrcit, defraudat per la derrota de Leucata, mancats de paga i indisciplinats, es dedicaren al saqueig i pillatge de masies de la vila, cometen constants abusos i depredacions contra els naturals del país i les seves propietats als que maltractaven també de paraula i obra, accions que provocaren sovint les reaccions aïrades d’aquests, obligats com estaven a sostenir l’allotjaments dels soldats a les seves pròpies cases i sovint a complir amb obligacions superiors a les del dictamen dels jurisconsults. Els habitants de la vila acabaren per revoltar-se, farts d’aquella situació d’abús, els fets tingueren lloc el dia 20 de juliol, diada de Santa Margarida, copatrona de la població. Durant l’atac que iniciaren els de Palafrugell moriren dos capitans del terç i cinc soldats. Com a represàlia foren enviades a Palafrugell tres companyies de càstig que entraren a sang i a foc a la vila. La població civil va haver de fugir del poble per salvar la vida mentre les cases i l’esglèsia eren saquejades i cremades.

Fins i tot el prior de Santa Anna, Joseph Claresvalls, tot i ser un fervent vassall partidari del rei Felip IV, es veié obligat a escriure el virrei el dia 26 de juliol des de la vila de Palafrugell, on s’havia desplaçat des de la ciutat de Barcelona arrel dels fets luctuosos del dia de Santa Margarida, manifestant el seu enuig pels fets succeïts:

No puc creurer que si enemics francesos y fossen entrats haguessen pogut fer pitjor, perqué també haurien posat foc a cases...”. “...ni yo se encara ha hont podre acomodarme. ...els soldats, fins a la scrivania, ha hont están recondites totes les scriptures del terme y capbreus, han saquejat y llançat tot per terra, cercant roba, or y plata amagat alli.
També es manifestà en contra dels successos, el bisbe de Girona, el gallec Gregòrio Parcero, qui es queixà al virrei el dia 30 d’agost de 1638:
El hallarme Prelado de este obispado y con obligación de zelar lo que toca al servicio de Dios Señor y culto divino, me obliga a representar a V.S. los sacrificios y desacatos que en menoscabo de la reputación de la fineza de nuestra fe han cometido los soldados de Palafrugell, rompiendo las puertas de tres iglesias, robando sus cruces, cálices, ornamentos y vasos sagrados con el mayor ultraje del culto divino…

Gran nevada a Llofriu any 1985

La gran nevada de Llofriu de l'any 1985 va ser una de les poques nevades a Llofriu que cal recordar i destacar.

La gran nevada va començar el dia 12 de gener de 1985 i va ser una nevada de caire comarcal i regional.
Aquell dia es varen acumular quantitats de fins a 30 cm de neu fins a nivell de la costa, va ser tot un espectacle. Aquella situació però, no va ser la única que provocà nevades, ja que aquell mes va nevar fins a tres vegades, especialment recordada serà la petita nevada que queia la vigíla de reis del mateix any.


 

Descripció meteorològica

Una gran entrada d'aire fred Siberià, el qual, gràcies al potent anticicló de 1030 hpa situat sobre les Illes Britàniques i Escandinàvia, allargassat de nord-est a sud-oest, ens va arribant a nosaltres, ajudat també per una baixa situada sobre Rússia., aquest aire fred es barrejà amb l'aire humit que una baixa situada davant la costa catalana ens anava enviant. Tot això provocà el cocktel explosiu que derivà en la gran nevada.
 

Enllaços


Visita pastoral al Baix Empordà entre els anys 1420-1423


'''D'entre moltes parroquies Llofriu també va ser visitada. - Transcripció del català antic'''.

''Visitada el dilluns 29 de juliol de 1420.''

''Hi troba Vicenç Belipa, que regeix la sagristia amb cura d’ànimes per Berenguer Dolça, titular absent, que viu a Cartellà. Abans hi havia també un benefici de diaconat, però ara no hi ha rendes. El bisbe crida el sagristà a comparèixer d’aquí a quinze dies per justificar-ne l’absència, sota pena de privació del seu benefici i 25 lliures.''

''Inspecciona primer els ornaments sagrats i objectes litúrgics de l’església. Mana fer un tabernacle per al cos de Crist, sota pena d’interdicte, i atorga quaranta dies d’indulgència a tothom que hi col·labori. També concedeix indulgència als benefactors de la construcció d’una custòdia d’argent per a la comunió dels malalts. Visita l’altar major, el de Sant Joan i el de Santa Maria.''



''Interroga el regent que, sobre el respecte als preceptes cristians i al comportament dels parroquians, afirma ser correcte.''

''El bisbe disposa una quantitat de quaranta sous i (...) diners, que reclama la parròquia de Fitor i sobre els quals també diu que hi té dret el sagristà absent, Berenguer Dolça. En aquests moments guarda els diners Miquel Vila, domer de Palafrugell. El bisbe mana que, si d’aquí a la festa de Sant Miquel el sagristà no demostra el seu dret sobre aquesta quantitat, es requisin els diners i es destinin a la construcció del tabernacle de Llofriu.''

''El mateix sagristà Berenguer Dolça havia establert una casa de l’altar de Sant Iolaf a Pere Ferrer, prevere de Palafrugell, per tres sous i sis diners, que acostumava a tenir una mitgera de blat de cens anual. El bisbe revoca l’establiment i destitueix Pere Ferrer fins que es vegi a qui pertany ara i què se’n fa.''