Llofriu, la Barceloneta, l'Estació i les Gavarres des d'un Drone

Des de fa poc temps que els drons ja formen part de les nostres vides. I és que estem en un món que no para d'evolucionar encara que de vegades sense que nosaltres n'estiguem del tot d'acord.

Cada cop més vigilats i perquè no dir-ho més controlats precisament els drons en són una altra eina.

No obstant cal dir que els drons són molt útils i s'agreixen els serveis que poden arribar a donar.

Imatges aèries, vídeos, topografia, control del trànsit, meteorologia o inclús controls d'incendis o per a l'agricultura.

Que sapiguem el primer dron que va sobrevolar Llofriu data de l'any 2014. Un dia estàvem navegant per YouTube i vàrem veure el primer vídeo d'un dron sobrevolant Llofriu. Ens va fascinar i un dels bloguers del blog de Llofriu es va animar a treure's el Títol de Pilot de Dron, doncs és necessari per a poder volar encara que sembli mentida.

I és que encara que hi hagi drons de joguina les imatges aconsseguides ens demostren que de joguina no en té pas res. Precisament pel que ja hem comentat anteriorment.

Un dron té moltes possibilitats i no es cap joguina. Gaudiu de les imatges i moltes gràcies Daniel.



IMATGE 1



IMATGE 2



IMATGE 3



IMATGE 4



IMATGE 5



IMATGE 6



IMATGE 7





Breu descripció de Lofriu l'any 1848

En el arxiu de la Biblioteca Digital Hispánica hem trobat un retall amb una petita descripcó del poble i zona, o terme, de Llofriu que data del 1848 i elaborada per el capità de la sisena infanteria Don Jaime Costa Desvall.

Decribía la zona de Llofriu aixi:

LLOFRIU, lugar de 182 habitantes, está situado en terreno llano cubierto de bastante bosque, pero sin cosa notable.

Retall de la descripció del poble de l'any 1848.

Casa Regàs

El promotor Oriol Regàs, principal artífex de la gauche divine barcelonina , tenia una casa d'estiueig a Calella de Palafrugell , a la Costa Brava (Girona) . En ella es donaven cita personatges de diversos àmbits que compartien un estil de vida obert i desenfadat .

Quan Regàs va encarregar el 1970 a Clotet i OTB dissenyar la seva nova casa, aquests van tractar de plasmar en el seu projecte aquest esperit iconoclasta dels agitats anys 60. El nou emplaçament era proper a l'anterior però cap a l'interior , a la població de Llofriu. Ja existia un petit mas, ben situat , però escas i inutilitzable , per la qual cosa es va decidir col·locar -hi el garatge i altres serveis.













La construcció de nova planta podia llavors adoptar una forma lliure, sinuosa, semblant a un piano de cua, i bolcar tota ella cap a una piscina central, com un espai aterrassat comú per estar. Les diverses dependències s'anaven desordenant de forma harmònica, amb espais intermedis i vestíbuls, configurant una insòlita tipologia adequada als canviants usos imprevistos.

Prop de 800 persones visiten la 6a edició del Pessebre Vivent de Llofriu

La 6a edició del Pessebre Vivent de Llofriu va servir per consolidar aquesta activitat dins les més representatives durant aquesta època de l’any a la comarca del Baix Empordà, amb un èxit de visitants. Prop de 800 persones van visitar ahir el vespre el Pessebre Vivent de Llofriu.

Després de 6 edicions, aquest pessebre s’ha consolidat com un dels més emblemàtics i ha experimentat un creixement exponencial tan de públic com de qualitat. En els últims anys s’ha treballat en reforçar la il•luminació de les escenes a diversos quadres, amb l’objectiu de guanyar en qualitat de cara als espectadors. Cal destacar que va comptar amb més de 30 quadres escènics i amb la participació de més d’un centenar de persones repartides al llarg del recorregut.



Representació del pesebre vivent a l'altar de l'Església de Sant Fruitós de Llofriu.


L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu i la Parròquia de Llofriu, amb la col•laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, van tornar a organitzar aquesta tradicional representació, que té com un dels trets diferencials el seu entorn, ja que es desenvolupa entre els carrers i carrerons petits, acollidors i emblemàtics d’aquest nucli del municipi de Palafrugell.

Al llarg del seu recorregut, els visitants van gaudir d’una sèrie de quadres que alternaven les escenes bíbliques amb escenes de la vida quotidiana de fa més de dos mil anys, fet que ajudava al visitant a situar-se en el temps.


Els reptes d’estimar i conservar els edificis moderns i contemporanis

Dels dies feliços d’estiu a l’antiga Casa Regàs i el Belvedere Georgina, una de les obres més emblemàtiques de la Catalunya dels anys 70, no en queda res. Es troben en un estat de degradació absoluta. L’actitud dels actuals propietaris i el temps han donat un cop de puny a l’esperit lúdic amb què la van dissenyar els arquitectes de l’estudi PER, Oscar Tusquets, Lluís Clotet, Pep Bonet i Cristian Cirici. “Van actuar amb una actitud trencadora: inicialment l’obra consistia en l’ampliació d’una masia, i la van acabar convertint en el garatge d’una casa nova”, afirma l’arquitecte Aureli Mora, que n’ha denunciat la ruïna a través de la web d’Arquitectes per l’Arquitectura.

L'estat deplorable en que es troba actualment el "Belvedere Georgina".


La mateixa actitud rupturista i juganera també es troba al Belvedere: “Van fer una glorieta clàssica, però la coberta també era un aparcament. Van contraposar la modernitat de l’automòbil amb el classicisme de l’edifici i amb el paisatge”, subratlla Mora. La situació de la Casa Regàs i el Belvedere Georgina no és un cas únic, sinó la punta de l’iceberg de la problemàtica de la conservació de l’arquitectura moderna i contemporània. Un altre cas que ha sortit a la llum en les últimes setmanes és l’amenaça d’enderroc de la Casa Van der Driesche, a Eivissa, obra dels últims guanyadors del Premio Nacional d’arquitectura, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. En aquest cas, el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia estan estudiant el requeriment de catalogar l’edifici que els va fer el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears. En canvi, la marquesina del complex turístic Politur, de Bonet Castellana, Puig Torné i Esquius, del 1963, sembla tenir els dies comptats, ja que l’Ajuntament de Platja d’Aro en va autoritzar l’enderroc fa pocs dies.

Almenys en el cas de la casa Van der Driesche no ha passat com amb la mítica Casa Guzmán d’Alejandro de la Sota, a Madrid, la destrucció de la qual es va descobrir fa un any quan ja havia estat substituïda per un habitatge anodí. “És molt difícil aturar la destrucció d’un edifici quan ja hi ha l’excavadora. Hem d’arribar abans”, diu Susana Landrove, directora de la Fundación Docomomo Ibérico. Des de l’any 1933 aquesta entitat ha catalogat 1.700 obres d’entre els anys 1925 i 1965. El debat sobre aquest patrimoni més recent segueix, i en repassem algunes de les claus més significatives.