Un monitòrita sol·licitada per Damià Estanyol l'any 1797.

De vegades, aquests textos també donen testimoni de les males practiques realitzades als boscos d'alzina, derivaees de conflictes entre veïns. És el cas de Damià Estanyol, hereu del mas Estanyol, també anomenat les Estanyoles, al barri de l'Estació, que el 1797 va sol·licitar una monitòria general a causa de la carretgeta practicada a nou alzines sureres de la seva propietat:

Mas "Les Estanyoles" en la actulitat dins del Barri de l'Estació.

Damià Estañol pagès de Llofriu a Vs Sa"ia" demana una primera (monitòria) general per continuar fins a tercera per aber-sa-ma fet un dañ considerable de aver-ma feta la curegesta a nou sous en lo añ 1797 y jo acudí a Girona lo dia de Sant Andreu del dit añ per traura lo que ara demano y me acunsellàran que no digués res que ab son tems puria eser que se decubriria y jo no he sabut notísia de tal y és un dañ considerable y sebrá que la partida són tallats per aber-sa secat y mort y se judica que donàbam de prufit quada añ dos quarteras poc més o menos de glans y la pela que alasoras ja balia quasi deu rals quada añ y estàbam ab mol crexent y que bui dia preduptarian mol més per aber crescut y haumentat al preu.

Un nom que el sap tothom

Des de temps antic, els mortals hem sentit curiositat per conèixer els fundadors de les ciutatsm sorgits freqüenment d'orígens mítics. Des de la Roma fundada per Ròmul o l'Atenes iniciada per la deessa Atena o la Girona del gegant Gerió, l'imaginari popular ha creat mites per intentar explicar l'orígen de certs llocs.

Sense dubte, Llofriu hauria pogut tenir el seu fundador llegendari en un semidéu, un guerrer o un colós alat, però la realitat, ai las, és força menys èpica. I és que la forma Llofriu prové del nom de persona germànic Lotfrid, que vol dir, 'pau formosa'. Arreu del país trobem nombríssims exemples de pobles i ciutats que deuen el seu topònim a una persona. De vegades eren soldats, militars o polítics que s'establien en un tarreny i que hi deixaven el nom, cas de Perpenius, que dóna lloc a Perpinyà, Cervius, al seu torn a Cervià o Manileub a Manlleu. No es pot pasar per alt la gran abudància de noms germànics detecyada en els documents de l'època a la regió de Girona, per on van entrar a la penínsulaels pobles francs, sobre el substrat del visigots, també germànics.

Entrada principal de l'Esglèsia de Llofriu decorada amb senefes que podrien datar de la baixa edat mitjana.

No sabem amb gaire certeza si aquest tal Lotfrid, a qui trobem esmentat l'any 1062 una de les atestacions més antigues (alodium de Lofrid), malgrat les ressonàncies visigòtiques del seu nom, era germànic de primera generació o bé un català ja plenament arrelat. El que sí que podem certificar és que va deixar la seva empremta en aquell alou primitiu -d'orígen romà, segons l'historiador Joan Badia- en forma de topònim, que s'ha mantingut fins avui.


Un capellà diligent

Un capellà diligent

Un dels rectors de Llofriu més gelosos en el manteniment de l'administració parroquial, i més estétics en la pràctica de l'escriptura, va ser Francesc Frigola. El prevere, mort l'any 1736, va elaborar una petita llibreta des de la seva arribada al poble, el 1690, en què va anotar amb detall les pensions i pagaments de misses d'aniversari.
L'escrupolositat i la voluntat e rigor es manifesten ja a la portada:
"Llibre de comptas de las pencions [que] cullo y rebo per virtut dels aniversaris, missas de staca de la iglesia de Llofriu, y de la Esclanyà. Fet y disposat per mi, Francisco Frigola, prevere y rector de Llofriu y Esclanyà, per que en cosa alguna no me puga engañar, a primo principio, usque in finem. Amen. Deus semper pro me sit. Amen".
Com a dada curiosa, hi trobem una jaculatòria, una oració breu, al patró de Llofriu, Sant Fruitós, a qui Frigola s'encomana amb una fórmula que devia ser ben popular i repetida a lèpoca pels llofriuencs: Sant Fructuós sempre sia ab nós. En vós sempre confio y espero, fins a tant que a la glòria vos veja. Amén.
Capella lateral a migdia de l'Església de Llofriu.
També, el clergue va voler deixar constancia de la intal·lació de la campana de l'església, en una nota al llibre d'òbits de la parroquia, afegida al registre de la mort de la nena Maria Ros, del mas Bataller, el dia 20 de desembre de 1709: Aalabat sia Déu per a sempre, que aquest àngel de Déu ha estranada la campana nova posada la vigilia de Maria Santíssima de desembre de 1709 a la tarde..

Territori i Sostenibilitat licitarà la rotonda d'accés a Llofriu de la C-66 el mes de maig.

La nova infraestructura millorarà la seguretat de la carretera, que suporta un trànsit intens i l'obra tindrà un cost de 500.000 euros i permetrà crear un giratori de 43 metres de diàmetre i dos carrils.
El Departament de Territori i Sostenibilitat licitarà aquest mes de maig la construcció d’una rotonda d’accés al nucli de Llofriu, al terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà), a la carretera C-66.
La carretera C-66, en el tram de Mont-ras a la Bisbal d’Empordà, té un accés al nucli de Llofriu format per dues mitges llunes. Aquest tipus de via complica les entrades o sortides quan s’han de fer girs a l’esquerra, perquè no hi ha carril d’espera.

Un giratori de 43 metres

El nou giratori tindrà un diàmetre exterior de 43 metres, amb una anella circular de dos carrils i vuit metres d’amplada. L’illot interior tindrà un diàmetre de 27 metres.
Es preveu que la rotonda compti amb enllumenat, parades de bus, drenatge i senyalització, mentre que el perímetre estarà pavimentat.
Actualment, la redacció del projecte constructiu està molt avançada i es preveu licitar els treballs aquest proper mes de maig. Les obres tindran un cost aproximat de 500.000 euros.
El trànsit de la C-66 en la zona on es formarà la nova rotonda és molt intens, amb una mitjana de 15.630 vehicles al dia, que al mes d’agost arriba als 23.377 vehicles diaris.

Retecork

Presentació

El concepte del suro va més enllà d'allò que és estrictament industrial. Tal i com ho expressava l'escriptor i periodista de Palafrugell, Josep Pla, és una civilització, un món que abasta, entre moltes altres coses, un sistema ecològic i un seguit de manifestacions culturals específiques.

A través d'aquesta iniciativa es vol impulsar el diàleg i la col·laboració estratègica entre territoris que entenguin el suro com un element estratègic que cal defensar i promoure.

La nostra proposta és treballar perquè de forma consensuada es consolidi i s'ampliï la Xarxa, la qual garanteix la sostenibilitat d'allò que ha estat font de riquesa de les nostres poblacions durant més de dos segles, de manera que l'activitat surera continuï essent un recurs important per al desenvolupament local.

Origen de la xarxa

RETECORK es va gestar a partir d'una primera trobada de territoris surers, celebrada a Palafrugell l'octubre de 2006, en la qual van participar quaranta-sis assistents i onze ponents i en què es va aprovar la Carta de Palafrugell, que promovia la constitució d'una associació de col·lectivitats sureres a nivell europeu.
L'abril de 2007 es va constituir formalment a Cassà de la Selva la Xarxa Europea de Territoris Surers – RETECORK, integrada inicialment per vint-i-tres associats d'Espanya, Portugal, Itàlia i França i amb l'objectiu de constituir, des de l'administració local i per al desenvolupament econòmic i social de les poblacions, una plataforma per al coneixement i la promoció de la cultura del suro, amb representants de les comunitats tradicionalment vinculades a la producció, transformació i comercialització d'aquest.