La divisió territorial de Llofriu

Llofriu te una superfície d'uns 9,75 km2 i una població estable d'uns 300 habitants podent-se fàcilment duplicar a l'estiu. Com ja se sap Llofriu gaudeix de ser una part ben diferenciada de la resta del municipi de Palafrugell ja que degut a la seva situació Llofriu es clarament ben diferent de Palafrugell.

Tots sabem que Palafrugell es un municipi molt variat, composat per Palafrugell, Llafranc, Calella, Tamariu, Ermedàs i Llofriu. A l'oest d'aquest municipi, les Gavarres, el mig la plana de l'Aubi o el pla de Palafrugell i a l'est la costa del mediterrani. Aquests trets fan que Palafrugell sigui un municipi que fàcilment es podria partir en tres trossos. Un d'aquests trossos és doncs Llofriu i es el protagonista doncs d'aquest bloc.


D'alguna manera Llofriu sempre ha estat deslligat però a la vegada lligat a Palafrugell degut doncs a la seva situació, entre la capital de comara, La Bisbal d'Empordà, i els llocs més turístics de la comarca, és a dir Palamós i Platja d'Aro.

Si ens centrem a parlar del territori o zona de Llofriu observarem doncs que aquest també es pot dividir en 5 sectors que a escala local son ben diferenciables. Aquests sectors, tres dels quals son el tres nuclis de població, estan dividits de forma que cada un d'ells son reconeguts localment com zones amb la seva pròpia personalitat. Els 5 sectors son els següents:

1. Sector de Llofriu:


Aquest sector inclou el nucli principal i mes densament poblat de tot el territori de Llofriu. El sector es troba el mig del territori llofriuenc i es ben divers. En el es troba el nucli més antic que es coneix i els mes poblat i en ell se situen els principals atractius turístics i arquitectònics com son l'Església de Sant Fruitós de Llofriu, les antigues escoles que ara son la seu del Centre Cultural i Social Irene Bassa Rocas, can Sabrià, can Sabater, el Mas Pla on residí l'escriptor Josep Pla, així com altres tipus de complexes com son el seu camp de futbol, el bar-restaurant de Cal la Montse on està el mas Bonet, el veïnat de Roma així com la riera de grossa entre altres llocs a visitar i conèixer.

2. Sector de La Barceloneta:


Aquest sector inclou el segon nucli de població de tot el territori de Llofriu. El sector es troba el nord de Llofriu a camí de Torrent d'Empordà i és un sector molt pla ja que inclou la part nord de la plana llofriuenca. Aquest sector limita al nord amb el municipi de Torrent i es per això que es la zona mes lligada al territori veí degut a la seva situació. Aquest sector on es troba el nucli de La Barceloneta es a on hi han mes locals, bars i altres empreses dedicades al mon de l'hostaleria com a servies encara que a la part est d'aquest està dedicat a la agricultura.

El nucli de La Berceloneta es començar a poblar, probablement a la dècada de 1790 i l'any 1878 es va partir en dos fruit del  "trenet" que unìa Banyoles amb Palamós que localment se'l coneixia con "el trenet". Antigament sempre ha estat la zona mes dinàmica i moderna de tot Llofriu.

3. Sector de L'Estació:


Aquest sector inclou el tercer nucli de població de tot el territori de Llofriu. El sector es troba a l'est de Llofriu molt a prop de la zona mes industrialitzada de Palafrugell. El seu nom es deu a que antigament hi havia existit un baixador, no estació aquesta doncs estava a La Barceloneta, i fruit d'aquesta parada del "trenet" es va poblar tot el voltant de mas Les Estanyoles, un noble mas del segle XVII. En aquest sector es trobar el cementiri de Llofriu, inaugurat l'any 1895 així com l'espectacular paratge del "Corn de l'Aigua".

4. Sector de Les Gavarres:


Aquest sector engloba la part sud dels sectors de Llofriu i l'Estació i es la part mes boscosa i la segona menys poblada de tot territori de Llofriu. Gran part d'aquesta zona forma part del Parc Natural de Les Gavarres. No obstant dins d'ell es troben vàries masies disseminades que actuen com a únics nuclis de població.

No hi ha massa informació històrica o documents històrics però de ben segur les zones mes poblades que es van començar a formar al voltant de dos grans masies que podrien datar dels segles XVI, XVII o XVIII. Dins d'aquest sector, en el dit veïnat de Roma es troba el Mas de Roma, on en el llindar de la porta hi du gravat l'any 1736.També inclou el veïnat del Paratge El Sobirà.

5. Sector de Can Genoer:


Aquest sector és al més occidental del territori de Llofriu i el 100% d'ell està inclòs dins del Parc Natural de Les Gavarres i és un sector doncs molt boscós i poc poblat. A la vegada és un territori que està en disputa o discòrdia entre el terme municipal de Forallac i el Territori de Llofriu situat a l'est del Les Gavarres.

Can Genoer dona el nom a tot quest territori disputat que històricament i geogràficament sempre ha format part de Llofriu ja que està en la vesant contrària com per formar part de Forallac i ja que els accessos son mes curts i directes des de Llofriu que no pas des de Fitor, Fonteta, es a dir, des del municipi de Forallac.

Aquest sector és el cinquè sector que formen Llofriu. És el sector menys poblat però a la vegada es el segon mes extens de tots.

En definitiva Llofriu és doncs un territori molt divers a pesar de ser tant petit i poc poblat. És per això que Llofriu es un territori màgic tant la seva personalitat així com la seva gent, cultura i particularitat.

El Mas Jofre

Mas Jofre o actualment conegut com a Can Llausàs és un mas edificat entre els segles XVIII i XIX situat al vell mig del Paratge del Sobirà, dins del sector Roma i Les Gavarres i molt al costat de la Font del Mas Jofre o Font d'en Catalanet i en el encreuament del camì vell del Sobirà a Llofriu i el Camí del Sobirà.

Descripció i valoració


Mas de grans dimensions, de tres crugies i tres plantes, amb teulat de dos pendents sobre els murs laterals. A la façana principal s'hi troben una porta amb una gran llinda sota un arc de descàrrega, finestres amb llindes monolítiques i ampits motllurats. Al darrer pis hi ha una arcada de rajols i als baixos dues finestres d'època tardana. El ràfec és de dues filades de rajola, una en serreta. A l'angle SO hi ha un contrafort en talús. Es tracta d'una construcció a base de grans rebles de pissarra i morter. 

El Mas Jofre l'any 2010


A l'interior hi ha una entrada amb volta de maó. A la llinda de la finestra central del primer pis hi ha una creu patriarcal i la data 1772. A la llinda de la finestra de la planta superior es llegeix D(IA) 21 DES(EMBRE) DE 1846. A llevant, deslligades del mas, hi ha diferents dependències, entre les quals un porxo que es descriu a la fitxa núm. 146. 

Sembla clar que el mas del segle XVIII tenia dues plantes i teulat de vessants sobre les façanes de més llargada. L'aixecament de la tercera planta al segle XIX comportà un canvi de l'orientació dels pendents de la coberta.

La vegetació de l'indret, a l'entorn del mas, té elements molt notables.

Cal remarcar els arbres i conjunts de vegetació de la finca, sobretot al voltant de la casa: les tanques de xiprers, oliveres, en especial la vella olivera a tramuntana del mas, els castanyers que va fer plantar l’escriptor... tots ells presents a la seva obra.


Notícies històriques


La creu patriarcal que figura a la llinda del segle XVIII és l'emblema de l'ordre del Sant Sepulcre. En aquest cas fa al·lusió al priorat de Santa Anna de Barcelona, que posseí la senyoria feudal del castell de Palafrugell i el seu terme. La creu es troba en altres edificis dels municipis de Palafrugell i Mont-ras.

El nom del mas Llausàs amb el qual és avui coneguda aquesta casa, és recent, dels propietaris actuals.


Enllaços externs




Prop de 800 persones van visitar el Pessebre vivent de Llofriu

Prop de 800 persones van visitar ahir, tarda de Sant Esteve, el Pessebre vivent de Llofriu. Per setè any consecutiu, els veïns de Llofriu van donar vida al Pessebre vivent en el que hi van participar 140 llofriuencs, entre figurants i organització. En total es van representar 37 quadres escènics, entre els que destacaven el naixement, el Palau d’Herodes, el fuster i el mercat, combinant les escenes bíbliques amb escenes de la vida quotidiana de fa més de dos mil anys.




Enguany una de les principals novetats va ser el trasllat del Mercat a la plaça de l’Església, molt ben rebut pels visitants. També es va incrementar la il·luminació dels punts més foscos del recorregut, de la sortida i se’n va posar a l’aparcament de Ca la Montse. Entre els quadres van destacar especialment, el de la barca a la riera, el Palau de Herodes i el Ferrer.

L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu i la Parròquia de Llofriu, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, organitza aquesta tradicional representació, que té com un dels trets diferencials el seu entorn, ja que es desenvolupa entre els carrers i petits carrerons, acollidors i emblemàtics d’aquest nucli del municipi de Palafrugell.

Al llarg d’aquest anys, aquest pessebre vivent s’ha consolidat com un dels més emblemàtics i ha experimentat un creixement exponencial tan de públic com de qualitat.





Llofriu en un plànol de l'any 1892

Hem trobat recentment un plànol de la Costa Brava a on es pot apreciar com eren les carreteres, camins i tren "trenet" de l'any 1892.


Llofriu tal i com ere l'any 1892 on es poden veure els camins i la carretera actual C-31 i la futura C-66 que en aquell temps era el traçat del "trenet".

Podreu veure el document original aquí: http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/consulta/busqueda_referencia.cmd?idValor=634005&id=1194&posicion=25&forma=ficha