La fauna de la Riera de l'Avellí

Text original de http://faunapalafrugell.blogspot.com.es/
El següent punt que vam triar per posar les càmeres va ser la Riera de l'Avellí. És una riera molt petita que sovint no porta aigua, però sempre queda alguna bassa. Es troba al costat de la riera Grossa de Llofriu. Havíem llegit que les rieres o els llocs on queda una mica d'aigua són molt visitats pels animals. La veritat és que ha estat així i va ser un dels llocs on vam poder fer més fotografies.

Aquestes són les fotos que es poden veure en color perque la càmera té flaix de llum blanca. En el cas de la fagina, es pot veure bé la taca blanca que té al coll fins les potes. També s'identifica per la cua molt grossa i peluda.

Fagina (Martes foina)


En el cas del senglar, es fàcil identificar-lo pel morro fort que té, les orelles, el pèl...

Senglar (Sus scrofa)


La guineu es caracteritza en una cua molt llarga, el cos primet i unes orelles punxagudes.

Guineu o guilla (Vulpes vulpes)
 


Per diferenciar bé una geneta d'una fagina només calde fixar-se en les ratlles que té al cos però especialment a la cua.


Geneta (Genetta genetta)



Tots coneixem l'esquirol que salta pels arbres i menja pinyes, aquí el tenim creuant el riu per aquest pont petit de pedra.

Esquirol (Sciurus vulgaris)

 

Per diferenciar una rata d'un ratolí de bosc mirem el cos que tenen. La rata té el cap petit i la cua i el cos molt gran en canvi el ratolí de bosc el cap és gairebé tan gros com el cos i la cua és més curta.

Rata (Rattus sp.)



El toixó, si us hi fixeu, té duess ratlles que li surten del morro i arriben a l'esquea passant pels ulls i les orelles. També si mireu quan corre es pot veure que té un moviment característic.

Toixó (Meles meles)

 

Sebastià Riera Rocas 1811-1834

Al poble de Llofriu vivia en Sebastià Riera Rocas, on va néixer el dia 11 de juny de l’any 1811. Era el fill petit d’en Joan Riera i de Narcisa Rocas, consorts i  veïns del poble, que havien aconseguit criat deu fills. Els membres de la família Riera-Rocas, de moltes generacions enrere, eren branquillons d’un tronc amb l’essència genètica feta a pagès.

A Palafrugell, de tant en tant, les seves gents ho donen tot en abundància. Tendim als extrems. Hi va haver un temps en que vindicant llibertats es va arribar a assolir les cotes més elevades dins els moviments associatius i el cooperativisme de classe. Val a dir, que a aquestes legítimes reivindicacions s’hi oposaven uns altres vilatans, impulsant organitzacions de bel·ligerant fonamentalisme ultracatòlic, i les associacions polítiques més reaccionàries i conservadores.

La nit del dia 10 de setembre de 1834, mentre vivien immersos en la primera guerra civil carlista, en la que s’enfrontaven els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre de Borbó, aspirant a regnar les Espanyes, amb els isabelins, altrament denominats cristians, que recolzaven a Isabel II i la seva mare i regent Maria Cristina de Borbó, en Sebastià va prendre part en la causa i va fugir de casa seva, per a unir-se a la facció, es a dir, als rebels armats, als carlistes.

Es desconeixen les circumstàncies de la seva captura, però la detenció va ser cosa ràpida, ja que als tres mesos de marxar de casa fou portat a la població, conduit a Plaça Nova, un espai que encara no s’havia acabat d’urbanitzar, i allà, públicament, fou passat per les armes. Eren les deu hores del dematí de l’11 de desembre de l’any 1834. El delicte de rebel·lió en que havia incorregut el llofriuenc Sebastià Riera Rocas tenia associat la pena de mort. Es va actuar segons establia la llei vigent i els Bans publicats pel Capità general de Catalunya Manuel Llauder i de Camín.

El mateix dia es donà sepultura al seu cos en el nou cementiri de Palafrugell, situat al paratge dels Plans.

Qui fou Joan Bassa Bosch?

Joan Bassa Bosc (n. Llofriu 1838 - m. Llofriu ?).

Joan Bassa Bosch fou el marit d'Irene Bassa Rocas. Al tornar de les ameriques habent fet grans negocis com fortuna va encarregar de construir l'Edifici de les Antigues Escoles de Llofriu que actualment ara son la seu del Centre Social i Cultural Bassa-Rocas.
"Les golfes" del Centre Social i Cultural Bassa-Rocas.

Esxtracte

"......Aquesta casa va ser construïda l’any 1889 per encàrrec de Joan Bassa Bosch, marit d’Irene i un dels llofriuencs que va marxar de jove a fer negocis a Cuba i Puerto Rico. Quan va tornar, amb quaranta-tres anys, es va casar amb la Irene, que en tenia vint. Després de viure uns anys al barri de la Barceloneta, es van traslladar a la nova casa. El 1906, Irene es quedà viuda. Al dietari d’aquell any, poc abans de parlar de la mort del seu marit, escrigué: «Aquell mateix temps na Gracieta va obrir una escola a casa nostra mateix. Hi venian nens i nenes i fins n’hi venian de Torrent i de Fitor..."