Sebastià Riera Rocas 1811-1834

Al poble de Llofriu vivia en Sebastià Riera Rocas, on va néixer el dia 11 de juny de l’any 1811. Era el fill petit d’en Joan Riera i de Narcisa Rocas, consorts i  veïns del poble, que havien aconseguit criat deu fills. Els membres de la família Riera-Rocas, de moltes generacions enrere, eren branquillons d’un tronc amb l’essència genètica feta a pagès.

A Palafrugell, de tant en tant, les seves gents ho donen tot en abundància. Tendim als extrems. Hi va haver un temps en que vindicant llibertats es va arribar a assolir les cotes més elevades dins els moviments associatius i el cooperativisme de classe. Val a dir, que a aquestes legítimes reivindicacions s’hi oposaven uns altres vilatans, impulsant organitzacions de bel·ligerant fonamentalisme ultracatòlic, i les associacions polítiques més reaccionàries i conservadores.

La nit del dia 10 de setembre de 1834, mentre vivien immersos en la primera guerra civil carlista, en la que s’enfrontaven els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre de Borbó, aspirant a regnar les Espanyes, amb els isabelins, altrament denominats cristians, que recolzaven a Isabel II i la seva mare i regent Maria Cristina de Borbó, en Sebastià va prendre part en la causa i va fugir de casa seva, per a unir-se a la facció, es a dir, als rebels armats, als carlistes.

Es desconeixen les circumstàncies de la seva captura, però la detenció va ser cosa ràpida, ja que als tres mesos de marxar de casa fou portat a la població, conduit a Plaça Nova, un espai que encara no s’havia acabat d’urbanitzar, i allà, públicament, fou passat per les armes. Eren les deu hores del dematí de l’11 de desembre de l’any 1834. El delicte de rebel·lió en que havia incorregut el llofriuenc Sebastià Riera Rocas tenia associat la pena de mort. Es va actuar segons establia la llei vigent i els Bans publicats pel Capità general de Catalunya Manuel Llauder i de Camín.

El mateix dia es donà sepultura al seu cos en el nou cementiri de Palafrugell, situat al paratge dels Plans.