El Cementiri de Llofriu



El cementiri de Llofriu es data el 1895, d'estil neoclàssic. Al paratge del Corn de l'Aigua, concretament es troba al Camí del Corn de l'Aigua, dins del sector de L'Estació. Té un petit clos annex que correspon al cementiri laic. A finals del segle XVIII, el rei Carles III, havia ordenat la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. La creació d'aquests nous camps sants es va generalitzar durant la segona meitat del segle XIX. En aquest cementiri està enterrat l'escriptor Josep Pla.

Descripció i valoració

Planta rectangular, clos amb tanca de pedra i morter. Façana on hi ha l’entrada amb parament arrebossat i senzilla decoració a base de ressalts en relleu que delimiten un parell de rectangles opacs. Porta amb marc ressaltat que és coronat per un frontó poc destacat.

Al vim hi ha clavada una creu de forja als braços de la qual, calada, hi figura la inscripció: C.P. 1895. Els batenets de la porta també són de ferro. A l’interior els ...amians tenen traçat cruciforme i al centre sobre d’un pilar una creu de forja. Els rengels de nínxols ocupen tot l’espai del fons i només part dels laterals.

A cada costat de l’entrada hi ha dos petits locals, simètrics. Actualment la façana és acolorida amb tó ocre en els ressalts i en blanc la resta. Darrera del cementiri, vora un dels angles, hi ha un altre clos minúscul i rectangular, amb el mateix tipus de tanca i porta de rajols a serdinell. l’interior és completament cobert de bardisses, abandonat.

El petit clo anex és evidentment el cementiri laic.El camí que portava a l’entrada del petit clos cementiri laic actualment és privatitzat.

Carrer del Ramal

Carrer del Ramal

El carrer del Ramal, anteriorment dit carrer de Sant Isidre, está situat dins de Llofriu i es el carrer principal i mes transitat d'aquesta zona del nucli antic. Conecta la carretera comarcal C-66 amb el poble i les Gavarres passant pel nord del nucli antic on es troba l'Esglèsia.

IMATGE

PLÀNOL


Té una llargada de uns 700 metres i un desnivell casi nul. Aquest carrer va se acabat d'urbanitzar i es va bautitzar el 5 de desembre de 1979.

  • Edifici de les Antigues Escoles de Llofriu
  • Mas Bonet
  • Camí del Gos Negre
  • Mas-tell

L'Horta de la Viola

Qui som?

L’Horta de la Viola va néixer l’abril del 2002 a la plana de Llofriu de Palafrugell seguint els criteris de l’agroecologia i la permacultura. Actualment és una experiència familiar on hi treballem la Maren, l'Ebou i el Raimon amb l’ajuda de diversos voluntaris.

La finca té una extensió de 14000 metres quadrats formada per una zona de cultiu d’horta (1 ha), un galliner construït amb terra per a gallines ponedores (600 m2), un hivernacle per a elaborar el nostre propi planter, i un moli de vent i un dipòsit per a l’extracció d’aigua per regar.

Raimon Costa – Vaig néixer a Palafrugell el 22 de desembre del 1973. He estudiat ciències ambientals i em vaig especialitzar en gestió ambiental i desenvolupament rural al Perú durant el 2000-2001. Al tornar d’aquesta experiència tant enriquidora vaig voler iniciar de forma col·lectiva un hort agroecològic.

Maren Termens – Vaig néixer a Buenos Aires (Argentina) el 3 de novembre del 1974, però sempre he viscut a Catalunya. He estudiat arquitectura tècnica i m’he especialitzat en bioconstrucció amb bales de palla i arrebossats amb argila.

Que fem?

El cultiu que portem a cap és principalment d’hortalisses com ara alls tendres; cebes tendres; bledes verdes i de colors; carbassa cacahuet petita; cols; pebrot verd i bitxo de Girona; tomates de pera de l’Empordà i de la Garrotxa, del pebrot, de cor de bou, i de penjar; i altres cultius segons la temporada. La terra que treballem és franc-arenosa ideal per conrear vegetals d’arrel.
Formem part de Pagesos Agroecològics de l’Empordà des del seu inici al setembre del 2007 i fem col·lectivament repartició de cistelles amb els productes del grup, de la Xarxeta i d’altres productors externs ecològics.
També realitzem intercanvi de verdures ecològiques per treball, a canvi d’una jornada de treball a l’hort donem una cistella bàsica dels nostres productes.

Des de l’inici un dels nostres objectius és la divulgació de tots els coneixements sobre agroecologia, permacultura, horta ecològica i bioconstrucció que hem anat aprenent, per això realitzem tallers de horticultura ecològica a casa (tardor o primavera) i també realitzem tallers de bioconstrucció amb bales de palla i arrebossats d’argil·la. 

En l’actualitat estem construint un magatzem agrícola mitjançant tècniques de bioconstrucció amb bales de palla. També hi ha una petita barraca d’eines feta de bales de palla.
En un futur pròxim tenim previst obrir una agrobotiga per poder rebre a tothom que vulgui acostar-se a l’horta i obtenir els nostres productes.

On trobar-nos?

Des del 2003 tenim una parada al mercat municipal de Palafrugell on ens hi podràs trobar tots els dissabtes de l’any de 7:00 a 13:00 del matí estem situats a la Plaça Nova (centre del poble). Del 22 de desembre fins al 15 de gener normalment reposem.
També anem al mercat els diumenges durant l’estiu (juny, juliol i agost) en el mateix horari i davant de les portes del mercat del peix.

Si voleu contactar amb nosaltres, podeu escriure un mail a: empordasud@pagesosagroecologics.com

Font del Mas Jofre o Font d'en Catalanet

Descripció i valoració 

Font que es troba en un petit fondal, d'esponerosa vegetació, vers el sector central de la vall de Sobirà (drenada per la riera de les Molleres), a llevant del Mas Jofre, a les terres del qual pertany. Actualment és del tot abandonada, no raja i l'indret i els corriols que hi menen resten envaïts per la malesa. La font rajava en un alt marge, en un mur d'obra agençat a base de gruixos de remolinat, al peu del qual hi ha el brollador ara mig soterrat pel llot. A la part superior de la paret hi destaca una gran làpida de pedra calcària, de contorn corbat, en la qual s'hi llegeix: M.J. / FON DEL MAS JOFRA / 1906. Al costat de la font, en un replà més elevat, hi ha una taula feta amb una mola. 

Notícies històriques 

Aquesta font havia estat molt popular a la rodalia i encara seria, Palafrugell és més coneguda pel nom de "Font d'en Catalanet". Data de l'any 1906.
probablement, recuperable. A la vila de
…La Font d'En Catalanet o d'En Jofre, posada enmig d'una petita vall deliciosa del terme de Llofriu, és d'aigua bona, però es pot dir que ja no existeix (Josep Pla, op.cit. capítol 25 "Les fonts" pàg. 547)

Bibliografia i documentació

  • Josep Pla (1968)
  • Josep Bañeras i Josep Pujol: "Les fonts de Palafrugell". Quaderns de Can Bech. Palafrugell. Febrer-març 1993.  

Enllaços externs

Els 5 sectors de Llofriu

Llofriu te una superfície d'uns 9,75 km2 i una població estable d'uns 300 habitants podent-se fàcilment duplicar a l'estiu. Com ja se sap Llofriu gaudeix de ser una part ben diferenciada de la resta del municipi de Palafrugell ja que degut a la seva situació Llofriu es clarament ben diferent de Palafrugell.

Tots sabem que Palafrugell es un municipi molt variat, composat per Palafrugell, Llafranc, Calella, Tamariu, Ermedàs i Llofriu. A l'oest d'aquest municipi, les Gavarres, el mig la plana de l'Aubi o el pla de Palafrugell i a l'est la costa del mediterrani. Aquests trets fan que Palafrugell sigui un municipi que fàcilment es podria partir en tres trossos. Un d'aquests trossos és doncs Llofriu i es el protagonista doncs d'aquest bloc.
D'alguna manera Llofriu sempre ha estat deslligat però a la vegada lligat a Palafrugell degut doncs a la seva situació, entre la capital de comara, La Bisbal d'Empordà, i els llocs més turístics de la comarca, és a dir Palamós i Platja d'Aro.

Si ens centrem a parlar del territori o zona de Llofriu observarem doncs que aquest també es pot dividir en 5 sectors que a escala local son ben diferenciables. Aquests sectors, tres dels quals son el tres nuclis de població, estan dividits de forma que cada un d'ells son reconeguts localment com zones amb la seva pròpia personalitat. Els 5 sectors son els següents:

1. Sector de Llofriu:
Aquest sector inclou el nucli principal i mes densament poblat de tot el territori de Llofriu. El sector es troba el mig del territori llofriuenc i es ben divers. En el es troba el nucli més antic que es coneix i els mes poblat i en ell se situen els principals atractius turístics i arquitectònics com son l'Església de Sant Fruitós de Llofriu, les antigues escoles que ara son la seu del Centre Cultural i Social Irene Bassa Rocas, can Sabrià, can Sabater, el Mas Pla on residí l'escriptor Josep Pla, així com altres tipus de complexes com son el seu camp de futbol, el bar-restaurant de Cal la Montse on està el mas Bonet, el veïnat de Roma així com la riera de grossa entre altres llocs a visitar i conèixer.

2. Sector de La Barceloneta:
Aquest sector inclou el segon nucli de població de tot el territori de Llofriu. El sector es troba el nord de Llofriu a camí de Torrent d'Empordà i és un sector molt pla ja que inclou la part nord de la plana llofriuenca. Aquest sector limita al nord amb el municipi de Torrent i es per això que es la zona mes lligada al territori veí degut a la seva situació. Aquest sector on es troba el nucli de La Barceloneta es a on hi han mes locals, bars i altres empreses dedicades al mon de l'hostaleria com a servies encara que a la part est d'aquest està dedicat a la agricultura.

El nucli de La Berceloneta es començar a poblar, probablement a la dècada de 1790 i l'any 1878 es va partir en dos fruit del  "trenet" que unìa Banyoles amb Palamós que localment se'l coneixia con "el trenet". Antigament sempre ha estat la zona mes dinàmica i moderna de tot Llofriu.

3. Sector de L'Estació:
Aquest sector inclou el tercer nucli de població de tot el territori de Llofriu. El sector es troba a l'est de Llofriu molt a prop de la zona mes industrialitzada de Palafrugell. El seu nom es deu a que antigament hi havia existit un baixador, no estació aquesta doncs estava a La Barceloneta, i fruit d'aquesta parada del "trenet" es va poblar tot el voltant de mas Les Estanyoles, un noble mas del segle XVII. En aquest sector es trobar el cementiri de Llofriu, inaugurat l'any 1895 així com l'espectacular paratge del "Corn de l'Aigua".

4. Sector de Les Gavarres:
Aquest sector engloba la part sud dels sectors de Llofriu i l'Estació i es la part mes boscosa i la segona menys poblada de tot territori de Llofriu. Gran part d'aquesta zona forma part del Parc Natural de Les Gavarres. No obstant dins d'ell es troben vàries masies disseminades que actuen com a únics nuclis de població.

No hi ha massa informació històrica o documents històrics però de ben segur les zones mes poblades que es van començar a formar al voltant de dos grans masies que podrien datar dels segles XVI, XVII o XVIII. Dins d'aquest sector, en el dit veïnat de Roma es troba el Mas de Roma, on en el llindar de la porta hi du gravat l'any 1736.També inclou el veïnat del Paratge El Sobirà.

5. Sector de Can Genoer:
Aquest sector és al més occidental del territori de Llofriu i el 100% d'ell està inclòs dins del Parc Natural de Les Gavarres i és un sector doncs molt boscós i poc poblat. A la vegada és un territori que està en disputa o discòrdia entre el terme municipal de Forallac i el Territori de Llofriu situat a l'est del Les Gavarres.

Can Genoer dona el nom a tot quest territori disputat que històricament i geogràficament sempre ha format part de Llofriu ja que està en la vesant contrària com per formar part de Forallac i ja que els accessos son mes curts i directes des de Llofriu que no pas des de Fitor, Fonteta, es a dir, des del municipi de Forallac.

Aquest sector és el cinquè sector que formen Llofriu. És el sector menys poblat però a la vegada es el segon mes extens de tots.

En definitiva Llofriu és doncs un territori ben divers a pesar de ser tant petit i poc poblat. És per això que Llofriu es un territori màgic tant la seva personalitat així com la seva gent, cultura i particularitat.