Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges

Breu descripció de Lofriu l'any 1848

En el arxiu de la Biblioteca Digital Hispánica hem trobat un retall amb una petita descripcó del poble i zona, o terme, de Llofriu que data del 1848 i elaborada per el capità de la sisena infanteria Don Jaime Costa Desvall.

Decribía la zona de Llofriu aixi:

LLOFRIU, lugar de 182 habitantes, está situado en terreno llano cubierto de bastante bosque, pero sin cosa notable.

Retall de la descripció del poble de l'any 1848.

Retecork

Presentació

El concepte del suro va més enllà d'allò que és estrictament industrial. Tal i com ho expressava l'escriptor i periodista de Palafrugell, Josep Pla, és una civilització, un món que abasta, entre moltes altres coses, un sistema ecològic i un seguit de manifestacions culturals específiques.

A través d'aquesta iniciativa es vol impulsar el diàleg i la col·laboració estratègica entre territoris que entenguin el suro com un element estratègic que cal defensar i promoure.

La nostra proposta és treballar perquè de forma consensuada es consolidi i s'ampliï la Xarxa, la qual garanteix la sostenibilitat d'allò que ha estat font de riquesa de les nostres poblacions durant més de dos segles, de manera que l'activitat surera continuï essent un recurs important per al desenvolupament local.

Origen de la xarxa

RETECORK es va gestar a partir d'una primera trobada de territoris surers, celebrada a Palafrugell l'octubre de 2006, en la qual van participar quaranta-sis assistents i onze ponents i en què es va aprovar la Carta de Palafrugell, que promovia la constitució d'una associació de col·lectivitats sureres a nivell europeu.
L'abril de 2007 es va constituir formalment a Cassà de la Selva la Xarxa Europea de Territoris Surers – RETECORK, integrada inicialment per vint-i-tres associats d'Espanya, Portugal, Itàlia i França i amb l'objectiu de constituir, des de l'administració local i per al desenvolupament econòmic i social de les poblacions, una plataforma per al coneixement i la promoció de la cultura del suro, amb representants de les comunitats tradicionalment vinculades a la producció, transformació i comercialització d'aquest.

La fauna de la Riera de l'Avellí

Text original de http://faunapalafrugell.blogspot.com.es/
El següent punt que vam triar per posar les càmeres va ser la Riera de l'Avellí. És una riera molt petita que sovint no porta aigua, però sempre queda alguna bassa. Es troba al costat de la riera Grossa de Llofriu. Havíem llegit que les rieres o els llocs on queda una mica d'aigua són molt visitats pels animals. La veritat és que ha estat així i va ser un dels llocs on vam poder fer més fotografies.

Aquestes són les fotos que es poden veure en color perque la càmera té flaix de llum blanca. En el cas de la fagina, es pot veure bé la taca blanca que té al coll fins les potes. També s'identifica per la cua molt grossa i peluda.

Fagina (Martes foina)


En el cas del senglar, es fàcil identificar-lo pel morro fort que té, les orelles, el pèl...

Senglar (Sus scrofa)

La guineu es caracteritza en una cua molt llarga, el cos primet i unes orelles punxagudes.

Guineu o guilla (Vulpes vulpes)


Per diferenciar bé una geneta d'una fagina només calde fixar-se en les ratlles que té al cos però especialment a la cua.


Geneta (Genetta genetta)


Tots coneixem l'esquirol que salta pels arbres i menja pinyes, aquí el tenim creuant el riu per aquest pont petit de pedra.

Esquirol (Sciurus vulgaris)



Per diferenciar una rata d'un ratolí de bosc mirem el cos que tenen. La rata té el cap petit i la cua i el cos molt gran en canvi el ratolí de bosc el cap és gairebé tan gros com el cos i la cua és més curta.

Rata (Rattus sp.)


El toixó, si us hi fixeu, té duess ratlles que li surten del morro i arriben a l'esquea passant pels ulls i les orelles. També si mireu quan corre es pot veure que té un moviment característic.

Toixó (Meles meles)