El Mas Jofre

Mas Jofre o actualment conegut com a Can Llausàs és un mas edificat entre els segles XVIII i XIX situat al vell mig del Paratge del Sobirà, dins del sector Roma i Les Gavarres i molt al costat de la Font del Mas Jofre o Font d'en Catalanet i en el encreuament del camì vell del Sobirà a Llofriu i el Camí del Sobirà.

Descripció i valoració

Mas de grans dimensions, de tres crugies i tres plantes, amb teulat de dos pendents sobre els murs laterals. A la façana principal s'hi troben una porta amb una gran llinda sota un arc de descàrrega, finestres amb llindes monolítiques i ampits motllurats. Al darrer pis hi ha una arcada de rajols i als baixos dues finestres d'època tardana. El ràfec és de dues filades de rajola, una en serreta. A l'angle SO hi ha un contrafort en talús. Es tracta d'una construcció a base de grans rebles de pissarra i morter. 

El Mas Jofre l'any 2010

A l'interior hi ha una entrada amb volta de maó. A la llinda de la finestra central del primer pis hi ha una creu patriarcal i la data 1772. A la llinda de la finestra de la planta superior es llegeix D(IA) 21 DES(EMBRE) DE 1846. A llevant, deslligades del mas, hi ha diferents dependències, entre les quals un porxo que es descriu a la fitxa núm. 146. 

Sembla clar que el mas del segle XVIII tenia dues plantes i teulat de vessants sobre les façanes de més llargada. L'aixecament de la tercera planta al segle XIX comportà un canvi de l'orientació dels pendents de la coberta.

La vegetació de l'indret, a l'entorn del mas, té elements molt notables.

Cal remarcar els arbres i conjunts de vegetació de la finca, sobretot al voltant de la casa: les tanques de xiprers, oliveres, en especial la vella olivera a tramuntana del mas, els castanyers que va fer plantar l’escriptor... tots ells presents a la seva obra.

Notícies històriques

La creu patriarcal que figura a la llinda del segle XVIII és l'emblema de l'ordre del Sant Sepulcre. En aquest cas fa al·lusió al priorat de Santa Anna de Barcelona, que posseí la senyoria feudal del castell de Palafrugell i el seu terme. La creu es troba en altres edificis dels municipis de Palafrugell i Mont-ras.

El nom del mas Llausàs amb el qual és avui coneguda aquesta casa, és recent, dels propietaris actuals.

Enllaços externs

• WIKIPEDIA: https://llofriu.fandom.com/ca/wiki/Mas_Jofre

Els reptes d’estimar i conservar els edificis moderns i contemporanis

Dels dies feliços d’estiu a l’antiga Casa Regàs i el Belvedere Georgina, una de les obres més emblemàtiques de la Catalunya dels anys 70, no en queda res. Es troben en un estat de degradació absoluta. L’actitud dels actuals propietaris i el temps han donat un cop de puny a l’esperit lúdic amb què la van dissenyar els arquitectes de l’estudi PER, Oscar Tusquets, Lluís Clotet, Pep Bonet i Cristian Cirici. “Van actuar amb una actitud trencadora: inicialment l’obra consistia en l’ampliació d’una masia, i la van acabar convertint en el garatge d’una casa nova”, afirma l’arquitecte Aureli Mora, que n’ha denunciat la ruïna a través de la web d’Arquitectes per l’Arquitectura.

L'estat deplorable en que es troba actualment el "Belvedere Georgina".

La mateixa actitud rupturista i juganera també es troba al Belvedere: “Van fer una glorieta clàssica, però la coberta també era un aparcament. Van contraposar la modernitat de l’automòbil amb el classicisme de l’edifici i amb el paisatge”, subratlla Mora. La situació de la Casa Regàs i el Belvedere Georgina no és un cas únic, sinó la punta de l’iceberg de la problemàtica de la conservació de l’arquitectura moderna i contemporània. Un altre cas que ha sortit a la llum en les últimes setmanes és l’amenaça d’enderroc de la Casa Van der Driesche, a Eivissa, obra dels últims guanyadors del Premio Nacional d’arquitectura, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. En aquest cas, el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia estan estudiant el requeriment de catalogar l’edifici que els va fer el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears. En canvi, la marquesina del complex turístic Politur, de Bonet Castellana, Puig Torné i Esquius, del 1963, sembla tenir els dies comptats, ja que l’Ajuntament de Platja d’Aro en va autoritzar l’enderroc fa pocs dies.

Almenys en el cas de la casa Van der Driesche no ha passat com amb la mítica Casa Guzmán d’Alejandro de la Sota, a Madrid, la destrucció de la qual es va descobrir fa un any quan ja havia estat substituïda per un habitatge anodí. “És molt difícil aturar la destrucció d’un edifici quan ja hi ha l’excavadora. Hem d’arribar abans”, diu Susana Landrove, directora de la Fundación Docomomo Ibérico. Des de l’any 1933 aquesta entitat ha catalogat 1.700 obres d’entre els anys 1925 i 1965. El debat sobre aquest patrimoni més recent segueix, i en repassem algunes de les claus més significatives.

• http://www.arxiusarquitectura.cat/arquitectura_det.php?id=1218
• http://sig.palafrugell.cat/Documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/Bens%20Individuals/172.pdf

L'Horta de la Viola

Qui som?

L’Horta de la Viola va néixer l’abril del 2002 a la plana de Llofriu de Palafrugell seguint els criteris de l’agroecologia i la permacultura. Actualment és una experiència familiar on hi treballem la Maren, l'Ebou i el Raimon amb l’ajuda de diversos voluntaris.

La finca té una extensió de 14000 metres quadrats formada per una zona de cultiu d’horta (1 ha), un galliner construït amb terra per a gallines ponedores (600 m2), un hivernacle per a elaborar el nostre propi planter, i un moli de vent i un dipòsit per a l’extracció d’aigua per regar.

Raimon Costa – Vaig néixer a Palafrugell el 22 de desembre del 1973. He estudiat ciències ambientals i em vaig especialitzar en gestió ambiental i desenvolupament rural al Perú durant el 2000-2001. Al tornar d’aquesta experiència tant enriquidora vaig voler iniciar de forma col·lectiva un hort agroecològic.

Maren Termens – Vaig néixer a Buenos Aires (Argentina) el 3 de novembre del 1974, però sempre he viscut a Catalunya. He estudiat arquitectura tècnica i m’he especialitzat en bioconstrucció amb bales de palla i arrebossats amb argila.

Que fem?

El cultiu que portem a cap és principalment d’hortalisses com ara alls tendres; cebes tendres; bledes verdes i de colors; carbassa cacahuet petita; cols; pebrot verd i bitxo de Girona; tomates de pera de l’Empordà i de la Garrotxa, del pebrot, de cor de bou, i de penjar; i altres cultius segons la temporada. La terra que treballem és franc-arenosa ideal per conrear vegetals d’arrel.

Formem part de Pagesos Agroecològics de l’Empordà des del seu inici al setembre del 2007 i fem col·lectivament repartició de cistelles amb els productes del grup, de la Xarxeta i d’altres productors externs ecològics.

També realitzem intercanvi de verdures ecològiques per treball, a canvi d’una jornada de treball a l’hort donem una cistella bàsica dels nostres productes.

Des de l’inici un dels nostres objectius és la divulgació de tots els coneixements sobre agroecologia, permacultura, horta ecològica i bioconstrucció que hem anat aprenent, per això realitzem tallers de horticultura ecològica a casa (tardor o primavera) i també realitzem tallers de bioconstrucció amb bales de palla i arrebossats d’argil·la. 

En l’actualitat estem construint un magatzem agrícola mitjançant tècniques de bioconstrucció amb bales de palla. També hi ha una petita barraca d’eines feta de bales de palla.

En un futur pròxim tenim previst obrir una agrobotiga per poder rebre a tothom que vulgui acostar-se a l’horta i obtenir els nostres productes.

On trobar-nos?

Des del 2003 tenim una parada al mercat municipal de Palafrugell on ens hi podràs trobar tots els dissabtes de l’any de 7:00 a 13:00 del matí estem situats a la Plaça Nova (centre del poble). Del 22 de desembre fins al 15 de gener normalment reposem.
També anem al mercat els diumenges durant l’estiu (juny, juliol i agost) en el mateix horari i davant de les portes del mercat del peix.

Si voleu contactar amb nosaltres, podeu escriure un mail a: empordasud@pagesosagroecologics.com

• Enllaç a pagesosagroecologics
• Enllaç a tallerdepalla
• Enllaç a hortdelaviola.org