Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris can genoer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris can genoer. Mostrar tots els missatges

LLOFRIU . restes megalítiques - fonts i mines


LLOFRIU . restes megalítiques - fonts i mines

Aquesta ruta l’he estret del company wikiloc i magnífic coneixedor de les nostres contrades, capita haddock,  i que hem seguit “fil per randa” el track, sense modificar en cap punt, dons m’ha semblat prou interesant (vaja!!!, com totes les seves rutes). Si voleu visitar la pàgina a Wikiloc, copieu l’adreça:  Ruta Megalítica Llofriu.
Panoràmica orientada a nord.
Panoràmica orientada a nord-oest.
Magnifica sortida per una zona no gaire transitada per nosaltres, molt entretinguda i amb la que ens a permet visitar algunes restes megalítiques, petits menhirs?, la amagada cova del mas Estela o el dolmen de la Vinya Gran. Pujar al puig de les Mines i al punt culminant de la ruta, El puig Vidal amb el Vèrtex Geodèsic i les seves magnifiques vistes,  les fonts de Can Carrony, la de la Teula i la del mas Jofre i passar per els pous de  ventilació de mines, a més de l’entrada a la galeria de la mina d’en Torrent, passant abans de finalitzar la ruta, per el magnífic molí de vent de can Trill.

Mes informació i fotos: aquí
Mes fotos aquí: aquí 
El Blog d'on s'ha extret l'informació: aquí

Puig Vidal


Puig Vidal, de 301 metres d’altitud, està situat a Coll de Tramuntana. És del municipi de Forallac. En aquest puig s’hi troba un vèrtex geodèsic; un vèrtex geodèsic és un senyal informatiu que ens indica l'altura exacta d'aquest punt sobre el nivell del mar, i que forma part d'una xarxa de triangles de caràcter planetari. Normalment consten d’un cilindre de 120 cm d'altura, muntat sobre un pedestal de formigó. Solen tenir unes escales per pujar-hi fins a dalt.
Des d’aquest punt, es poden observar unes vistes magnífiques, espectaculars... Tota la plana de l’Empordà, i les Gavarres, un paisatge que mai et canses d’observar.
Si voleu gaudir d’unes molt bones vistes, és recomanable anar-hi un dia ben serè, sense núvols, ni boira. Tot i així també si pot anar qualsevol dia.
El motiu de posar el catxé aquí, és perquè aquestes vistes no es poden deixar perdre.




Per arribar a l’inici del corriol (a Coll de Tramuntana), es pot fer per diversos llocs,  per la pista ample de  Mont-ras cap a Fitor, per Sant Climent de Peralta o per Llofriu.
Per arribar al vèrtex geodèsic, heu de aparcar el cotxe al costat del WayPoint situat a l’entrada del corriol, i seguir corriol amunt uns 300 metres, i ja esta, ja hi heu arribat!


Dolmen de la Vinya Gran


El Dolmen de la Vinya Gran, que es troba dins del sector de Can Genoer, es un jaciment pre-històric de l'epoca monolítica

Història

Pel tipus arquitectònic del sepulcre podem deduir que fou construït vers 2700-2200 aC.
Fou donat a conèixer per Maties Pallarès que el publicà l’any 1923 (1915-1920) amb una primera planta, un alçat i una fotografia. El classificà com una cista i comentà que encara era emprat com a cabana. L’any 1922 Antoni Rovira i Virgili ressenyà el monument i reproduí la planta i l’alçat de Pallarès. Lluís Pericot i García en la seva tesi de l’any 1925 el classificà entre les cistes. Josep de Calassanç Serra-Ràfols el cità l’any 1930. Joaquim Pla i Cargol el cità breument l’any 1946. Lluís Pericot i García en la revisió de la seva tesi de l’any 1950 el classificà entre les cistes petites obertes i cistes amb lloses petites a l’entrada i en publicà una fotografia.

Joan Sales en publicà una fotografia l’any 1983. Lluís Esteva i Cruañas l’excavà i el publicà amb bones planimetries l’any 1970. El classificà com un dolmen d’entrada de “finestra” dubtosa. Col·laboraren en l’excavació Albert Recasens, Josep Escortell, Joan Badia i Homs, Pere Vellvehí i Joan Ferrer.
L’any 1977 fou ressenyat per Joan Badia i Homs qui també el cità l’any 1981. A la primera publicació assenyala l’existència de cassoletes al dolmen. Lluís Esteva i Cruañas el cità l’any 1983 com a exemple de monument situat en lloc dominant. Els autors de Girona pas a pas el citaren l’any 1988.

Descripció

Es tracta d'un petit conjunt megalític, on encara es conserva la coberta (la majoria de dolmens que hi ha a les Gavarres, aquesta part ha desaparegut).
Es tracta d’una probable galeria catalana en U, estreta, feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est (160º + 5º). El monument visible amida interiorment 1´50 m de llarg, per 0´60 m d’ample, per 1 m d’altura màxima.

Enllaços externs