El terrirori de Llofriu.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SECTOR:3. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SECTOR:3. Mostrar tots els missatges
L'antic post de la Creu Roja que va estar operatiu fins els anys 90
Devant de l'accés del Barri de l'Estació de Llofriu hi habia un "post" de La Creu Roja. En l'actulitat està la"rotonda de Llofriu" en els encreuaments dels carrers Tramutana i Del Ramal.
Hem aconseguit doncs unes imtages hisrtòriques i testimonials gràcies a: Florenci Berta de La Creu Roja de Palafrugell.
Moltes gràcies per aquestes imatges tant testimonials com emocionants, Florenci.
Dir que durant un temps les carreteres de Catalunya i Espanya cada certs punts quilomètrics estaben a disposició uns "post" "PUESTOS DE SOCORRO" o punts de La Creu Roja sobretot en ajuda en accidents en carretera i altres.
IMATGES ANTIGUES
IMATGE ACUAL
Menys soroll, arreglar camins i més diners...
L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu demana reduir el soroll de les festes dels massos més propers, millorar i esfaltar els carrers i camins, canviar el repartiment dels diners entre les diferents associacions. Son algunes de les peticions que ens van compartir en el programa “Un estiu al carrer”, el dijous passat, dia 18 d’agost.
Com bé hem explicat, vam poder parlar amb l’Associació de Veïns i Amics de Llofriu, en una taula rodona amb Josep Estanyol, Montse Alsina, David Rechas, Elia Pagès i Jaume Alsina. Ens van traslladar algunes peticions que tenien per l’Ajuntament:
- La primera petició que es va fer és trobar una solució pel soroll de les festes sense llicència que es feien en els masos de Llofriu i afectaven una part del poble. Per sort, “l’ajuntament ja està al cas i han aplicat mesures perquè es redueixin aquestes festes”, segons explica en Josep Estanyol, president de l’associació.
- També consideren que a l’estiu, sobretot, “Llofriu es queda en segon terme perquè es dona més importància a les zones costaneres”.
En Jaume Alsina afirma que Llofriu ha fet grans canvis, que ha costat molt créixer, i han hagut de posar molts esforços per aconseguir aquest canvi.
- AUDIO: Jaume Alsina explica els esforços que han hagut de fer per tenir un canvi.
- L’Associació és queixa també de la forma com es reparteixen els diners entre els barris de Palafrugell. Montse Alsina afirma que “per aquesta Festa Major hi ha barris més petits de Palafrugell que els hi donen la mateixa quantitat de diners que a Llofriu”.
- AUDIO: Montse Alsina comentant la incoherència de la repartició de diners.
- Finalment, els veïns demanen tenir “uns carrers més cuidats” i també “més camins asfaltats” perquè, assegura, l’estat actual dels camins i carreteres genera molta pols. Critiquen que l’Ajuntament de Palafrugell no vulgui asfaltar i Jaume Alsina ho contraargumenta dient que “són més papistes que el papa”. També afirma que “la majoria de pobles de l’Empordà tenen més carrers asfaltats i camins ben cuidats”, assegura en Jaume.
ENLLAÇ A LA NOTÍCIA: La Comissió de Llofriu fa algunes peticions al seu Ajuntament.
Les 4 barberies que va tenir Llofriu
Sabem de quatre barberies que funcionaren a Llofriu: tres a la Barceloneta i una al poble. Els homes hi anaven normalment un cop a la setmana, i les dones “no anàvem a cal barber, anàvem a la perruqueria a Pals o a Palafrugell. A Palafrugell anàvem al carrer Estret amb l’Antònia i la Pepita, que eren germanes, amb aquells rulos d’aquell temps que s’escalfaven al foc amb carbó, que no sé com no ens cremaven els cabells! Les dones grans hi anaven molt poc, de permanent en permanent” (Maria Estanyol).
Anar al barber era un ritu social molt masculí. Al barber hi anaves a afaitar-te o a tallar-te els cabells, però també hi anaves a fer el toc, a jugar a cartes i a fer tertúlia. Eren les tavernes del’època. La majoria de barbers exercien la seva professió a les nits o els caps de setmana ja que no era la seva feina principal. Els barbers adaptaven una estança de casa seva per dur a terme aquesta activitat.
A la Barceloneta:
- Cal Barber, li l'en Quim Sabater
Pere Ventura ens explica que el seu sogre ja feia de barber a Llofriu. La barberia estava situada a la Barceloneta. Consistia en una sala ben illuminada i preparada amb dos miralls i dos seients americans. Aquesta, segurament, seria la barbería que funcionaría més regularment.
La barberia de Cal Sabater. Joaquim Sabater fent de barber, una de les seves filles i l'avi Carreter. FOTO PELAYO SAGRERA.COL·LECGÒ DOMINGO SABRIÀ.
- La barberia de Ricardo Puig
“El meu pare tenia una barberia a la Barceloneta. En acabar la guerra la va obrir, fins als anys 60. Durant el dia feia de capatàs i a les nits de barber, sobretot els dissabtes a la nit. Estava al carrer de Baix, la tercera casa. Allà es jugava a cartes i, és clar, es plegava molt tard. Encara no hi havia can Mingo, i llavors es jugava allà. Els homes venien a afaitar-se, sovint directament de treballar, i sense rentar-se la cara, que encara costava més. Tampoc era costum rentar el cap a la barberia, i venien amb els cabells bruts de la feina i se't feien malbé les tisores" (Lluís Puig).
A l’Estació:
- La barberia de Lluís Puig
Lluís Puig de ben petit ja ajudava el pare a la perruqueria i anys més tard va obrir la seva barberia a casa seva, al barri de l’Estació. Això era pels volts dels anys 60. L’obria els caps de setmana i entre setmana feia de serraller a la seva serralleria de Palafrugell.
A Llofriu:
- La barberia de can Riembau
Can Riembau es trobava al poble, a prop del’església. Fou al mateix temps barberia, taverna, taller de modista i, si filem molt prim, també tenia quatre cosetes de botiga: escombres, oranges i gasoses. Josep Riembau va fer de tot. Va començar d’aprenent de barber, llavors de pagès a can Facundo, de manobre al mas Rostoi, va portar el bar del cinema Mercantil i més tard el del cinema Garbí (que era del seu tiet). I a les nits, durant una llarga temporada va exercir de-barber al poble, a la plaça de l’Església.
“Jo de calés no en tinc, però he pencat de valent. Vaig aprendre de barber a can Quim Barber, a la Barceloneta. Llavors vaig anar a treballar a Palafrugell a can Tort, al carrer Cavallers. En aquella època hi havia 32 barberies a Palafrugell. En Tort em pagava un duro a la setmana, però li havia de portar la llet de Llofriu. Més tard en Gou em va dir per anar a treballar a casa seva, m'apujava una pesseta i no li havia de portar la llet! Va ser un bon canvi” (Josep Riembau).
L'avi Carreter, pare de Josep Feliu, el barber Quim Sabater i la seva filla Mercè davant la barberia de Cal Sabater. FOTO PELAYO SAGRERA.COL·LECGÒ DOMINGO SABRIÀ
A mitjan anys quaranta va obrir la barberia a casa seva. Treballava principalment els dissabtes, els diumenges i algunes nits entre setmana. La va deixar l’any 1962, aproximadament. La barberia estava situada al fons d’una habitació, amb una butaca americana de segona mà, una tauleta i un mirall. “Els homes venien a afaitar-se i a jugar a cartes. Tenia una mica de taverna, hi havia una taula llarga on feien la manilla, el canari, i entre copa i partida s’esperaven perquè jo els afaités o els tallés els cabells. Eren uns set o vuit. Uns miraven i els altres jugaven, i s’anaven alternant, i jo suant tinta per poder-los afaitar. En aquella època hi havia molt mal sabó per afaitar i venien havent sopat directament de treballar, de la quadra, ,el sabó no agafava" entre rialles Josep Riembau ens diu que era un disbarat. Acabava cap a les dues o les tres del matí.
“Els llocs de reunió eren al bar d’en Mingo i a cal barber. Els diumenges venien una colla d'homesi jugàvem a can Riembau” (Emili Puigi Alfons Juncà). “No teníem electricitatifèiem servir un gasòmetre, que funcionava amb carbur. Hi havia una campana molt gran i el pare hi posava el carbur a dintre.I a l’entrada teníem dos carregadors, un per a la barberia i un altre per al bar. Lailluminació era escassa, la llum de carbur tenia menys força que una bombeta de 40!" (Josep Riembau).
Llofriu, la Barceloneta, l'Estació i les Gavarres des d'un Drone
Des de fa poc temps que els drons ja formen part de les nostres vides. I és que estem en un món que no para d'evolucionar encara que de vegades sense que nosaltres n'estiguem del tot d'acord.
Cada cop més vigilats i perquè no dir-ho més controlats precisament els drons en són una altra eina.
No obstant cal dir que els drons són molt útils i s'agreixen els serveis que poden arribar a donar.
Imatges aèries, vídeos, topografia, control del trànsit, meteorologia o inclús controls d'incendis o per a l'agricultura.
Que sapiguem el primer dron que va sobrevolar Llofriu data de l'any 2014. Un dia estàvem navegant per YouTube i vàrem veure el primer vídeo d'un dron sobrevolant Llofriu. Ens va fascinar i un dels bloguers del blog de Llofriu es va animar a treure's el Títol de Pilot de Dron, doncs és necessari per a poder volar encara que sembli mentida.
I és que encara que hi hagi drons de joguina les imatges aconsseguides ens demostren que de joguina no en té pas res. Precisament pel que ja hem comentat anteriorment.
Un dron té moltes possibilitats i no es cap joguina. Gaudiu de les imatges i moltes gràcies Daniel.
Cada cop més vigilats i perquè no dir-ho més controlats precisament els drons en són una altra eina.
No obstant cal dir que els drons són molt útils i s'agreixen els serveis que poden arribar a donar.
Imatges aèries, vídeos, topografia, control del trànsit, meteorologia o inclús controls d'incendis o per a l'agricultura.
I és que encara que hi hagi drons de joguina les imatges aconsseguides ens demostren que de joguina no en té pas res. Precisament pel que ja hem comentat anteriorment.
Un dron té moltes possibilitats i no es cap joguina. Gaudiu de les imatges i moltes gràcies Daniel.
IMATGE 1
IMATGE 2
IMATGE 3
IMATGE 4
IMATGE 5
IMATGE 6
IMATGE 7
- Si voleu les imatges originals >>> contactar aquí <<<.
Breu descripció de Lofriu l'any 1848
En el arxiu de la Biblioteca Digital Hispánica hem trobat un retall amb una petita descripcó del poble i zona, o terme, de Llofriu que data del 1848 i elaborada per el capità de la sisena infanteria Don Jaime Costa Desvall.
Decribía la zona de Llofriu aixi:
Decribía la zona de Llofriu aixi:
LLOFRIU, lugar de 182 habitantes, está situado en terreno llano cubierto de bastante bosque, pero sin cosa notable.
 |
| Retall de la descripció del poble de l'any 1848. |
- Enllaç directe a l'arxiu: http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000241468&page=1&search=llofriu&lang=es&view=main
L'Horta de la Viola
Qui som?
L’Horta de la Viola va néixer l’abril del 2002 a la plana de Llofriu de Palafrugell seguint els criteris de l’agroecologia i la permacultura. Actualment és una experiència familiar on hi treballem la Maren, l'Ebou i el Raimon amb l’ajuda de diversos voluntaris.
La finca té una extensió de 14000 metres quadrats formada per una zona
de cultiu d’horta (1 ha), un galliner construït amb terra per a gallines
ponedores (600 m2), un hivernacle per a elaborar el nostre propi
planter, i un moli de vent i un dipòsit per a l’extracció d’aigua per
regar.
Raimon Costa – Vaig néixer a Palafrugell el 22 de
desembre del 1973. He estudiat ciències ambientals i em vaig
especialitzar en gestió ambiental i desenvolupament rural al Perú durant
el 2000-2001. Al tornar d’aquesta experiència tant enriquidora vaig
voler iniciar de forma col·lectiva un hort agroecològic.
Maren Termens – Vaig néixer a
Buenos Aires (Argentina) el 3 de novembre del 1974, però sempre he
viscut a Catalunya. He estudiat arquitectura tècnica i m’he
especialitzat en bioconstrucció amb bales de palla i arrebossats amb
argila.
Que fem?
El cultiu que portem a cap és principalment d’hortalisses com ara alls tendres; cebes tendres; bledes verdes i de colors; carbassa cacahuet petita; cols; pebrot verd i bitxo de Girona; tomates de pera de l’Empordà i de la Garrotxa, del pebrot, de cor de bou, i de penjar; i altres cultius segons la temporada. La terra que treballem és franc-arenosa ideal per conrear vegetals d’arrel.
Formem part de Pagesos Agroecològics de l’Empordà des del seu inici al setembre del 2007 i fem col·lectivament repartició de cistelles amb els productes del grup, de la Xarxeta i d’altres productors externs ecològics.
També realitzem intercanvi de verdures ecològiques
per treball, a canvi d’una jornada de treball a l’hort donem una
cistella bàsica dels nostres productes.
En l’actualitat estem construint un magatzem agrícola
mitjançant tècniques de bioconstrucció amb bales de palla. També hi ha
una petita barraca d’eines feta de bales de palla.
En un futur pròxim tenim previst obrir una agrobotiga
per poder rebre a tothom que vulgui acostar-se a l’horta i obtenir els
nostres productes.
On trobar-nos?
Des del 2003 tenim una parada al mercat municipal de Palafrugell on ens hi podràs trobar tots els dissabtes de l’any de 7:00 a 13:00 del matí estem situats a la Plaça Nova (centre del poble). Del 22 de desembre fins al 15 de gener normalment reposem.També anem al mercat els diumenges durant l’estiu (juny, juliol i agost) en el mateix horari i davant de les portes del mercat del peix.
Si voleu contactar amb nosaltres, podeu escriure un mail a: empordasud@pagesosagroecologics.com
Un accident del 31 d'agost de 1883
En la madrugada del pasado viernes, en el punto conocido por Pont-gros de Llofriu, uno de los caballos delanteros del cochero echóse, sin duda por miedo, sobre uno de los resguardos del indicado puente, sin que bastaran ni la habilidad ni los esfuerzos del mayoral para conducirlo al puesto de paso.
Conociendo el conductor D. Sebastian Vives el inminente peligro que corrían él y los pasajeros por estar al borde de un terraplén de unos 40 o 50 palmos de altura, llamó en su auxilio á unos carreteros que por allí pasaban.
No viendo otro medio para salir del peligro que separar los caballos del coche, cuchillo en mano, cortaron los tirantes, salvando d i una muerte casi cierta á 8 pasajeros que iban dentro del coche.
No tuvo que lamentarse desgracia personal alguna, á no ser un fuerte rasguño en el muslo izquierdo del conductor D. Sebastián Vives, á quién deseamos pronta curación y damos gracias, en nombre de los pasajeros, por su serenidad, arrojo y pericie en el oficio á que se dedica.
Hacemos extensivo si nuestros plácemes á los guardias Sres. Podio Moyá y José Espí, que estaban de servicio, como también á los carreteros Sres. Casagran, Casabells y Rigau, ya que todos con puntualidad y valentía coadyuvaron á la salvación del coche.
 |
Noticia del 2 de setembre de 1883, dies despres
 |
Un monitòrita sol·licitada per Damià Estanyol l'any 1797.
De vegades, aquests textos també donen testimoni de les males practiques realitzades als boscos d'alzina, derivaees de conflictes entre veïns. És el cas de Damià Estanyol, hereu del mas Estanyol, també anomenat les Estanyoles, al barri de l'Estació, que el 1797 va sol·licitar una monitòria general a causa de la carretgeta practicada a nou alzines sureres de la seva propietat:
Damià Estañol pagès de Llofriu a Vs Sa"ia" demana una primera (monitòria) general per continuar fins a tercera per aber-sa-ma fet un dañ considerable de aver-ma feta la curegesta a nou sous en lo añ 1797 y jo acudí a Girona lo dia de Sant Andreu del dit añ per traura lo que ara demano y me acunsellàran que no digués res que ab son tems puria eser que se decubriria y jo no he sabut notísia de tal y és un dañ considerable y sebrá que la partida són tallats per aber-sa secat y mort y se judica que donàbam de prufit quada añ dos quarteras poc més o menos de glans y la pela que alasoras ja balia quasi deu rals quada añ y estàbam ab mol crexent y que bui dia preduptarian mol més per aber crescut y haumentat al preu.
 |
| Mas "Les Estanyoles" en la actulitat dins del Barri de l'Estació. |
Damià Estañol pagès de Llofriu a Vs Sa"ia" demana una primera (monitòria) general per continuar fins a tercera per aber-sa-ma fet un dañ considerable de aver-ma feta la curegesta a nou sous en lo añ 1797 y jo acudí a Girona lo dia de Sant Andreu del dit añ per traura lo que ara demano y me acunsellàran que no digués res que ab son tems puria eser que se decubriria y jo no he sabut notísia de tal y és un dañ considerable y sebrá que la partida són tallats per aber-sa secat y mort y se judica que donàbam de prufit quada añ dos quarteras poc més o menos de glans y la pela que alasoras ja balia quasi deu rals quada añ y estàbam ab mol crexent y que bui dia preduptarian mol més per aber crescut y haumentat al preu.
Territori i Sostenibilitat licitarà la rotonda d'accés a Llofriu de la C-66 el mes de maig.
La nova infraestructura millorarà la seguretat de la carretera, que suporta un trànsit intens i l'obra tindrà un cost de 500.000 euros i permetrà crear un giratori de 43 metres de diàmetre i dos carrils.
El Departament de Territori i Sostenibilitat licitarà aquest mes de maig la construcció d’una rotonda d’accés al nucli de Llofriu, al terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà), a la carretera C-66.
La carretera C-66, en el tram de Mont-ras a la Bisbal d’Empordà, té un accés al nucli de Llofriu format per dues mitges llunes. Aquest tipus de via complica les entrades o sortides quan s’han de fer girs a l’esquerra, perquè no hi ha carril d’espera.
Es preveu que la rotonda compti amb enllumenat, parades de bus, drenatge i senyalització, mentre que el perímetre estarà pavimentat.
Actualment, la redacció del projecte constructiu està molt avançada i es preveu licitar els treballs aquest proper mes de maig. Les obres tindran un cost aproximat de 500.000 euros.
El trànsit de la C-66 en la zona on es formarà la nova rotonda és molt intens, amb una mitjana de 15.630 vehicles al dia, que al mes d’agost arriba als 23.377 vehicles diaris.
El Departament de Territori i Sostenibilitat licitarà aquest mes de maig la construcció d’una rotonda d’accés al nucli de Llofriu, al terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà), a la carretera C-66.
La carretera C-66, en el tram de Mont-ras a la Bisbal d’Empordà, té un accés al nucli de Llofriu format per dues mitges llunes. Aquest tipus de via complica les entrades o sortides quan s’han de fer girs a l’esquerra, perquè no hi ha carril d’espera.
Un giratori de 43 metres
El nou giratori tindrà un diàmetre exterior de 43 metres, amb una anella circular de dos carrils i vuit metres d’amplada. L’illot interior tindrà un diàmetre de 27 metres.Es preveu que la rotonda compti amb enllumenat, parades de bus, drenatge i senyalització, mentre que el perímetre estarà pavimentat.
El trànsit de la C-66 en la zona on es formarà la nova rotonda és molt intens, amb una mitjana de 15.630 vehicles al dia, que al mes d’agost arriba als 23.377 vehicles diaris.
La fauna de la Riera de l'Avellí
Text original de http://faunapalafrugell.blogspot.com.es/
El següent punt que vam triar per posar les càmeres va ser la Riera de l'Avellí. És una riera molt petita que sovint no porta aigua, però sempre queda alguna bassa. Es troba al costat de la riera Grossa de Llofriu. Havíem llegit que les rieres o els llocs on queda una mica d'aigua són molt visitats pels animals. La veritat és que ha estat així i va ser un dels llocs on vam poder fer més fotografies.
Aquestes són les fotos que es poden veure en color perque la càmera té flaix de llum blanca. En el cas de la fagina, es pot veure bé la taca blanca que té al coll fins les potes. També s'identifica per la cua molt grossa i peluda.
Fagina (Martes foina)
En el cas del senglar, es fàcil identificar-lo pel morro fort que té, les orelles, el pèl...
Senglar (Sus scrofa)
La guineu es caracteritza en una cua molt llarga, el cos primet i unes orelles punxagudes.
Guineu o guilla (Vulpes vulpes)
Per diferenciar bé una geneta d'una fagina només calde fixar-se en les ratlles que té al cos però especialment a la cua.
Geneta (Genetta genetta)
Tots coneixem l'esquirol que salta pels arbres i menja pinyes, aquí el tenim creuant el riu per aquest pont petit de pedra.
Esquirol (Sciurus vulgaris)
Per diferenciar una rata d'un ratolí de bosc mirem el cos que tenen. La rata té el cap petit i la cua i el cos molt gran en canvi el ratolí de bosc el cap és gairebé tan gros com el cos i la cua és més curta.
Rata (Rattus sp.)
El toixó, si us hi fixeu, té duess ratlles que li surten del morro i arriben a l'esquea passant pels ulls i les orelles. També si mireu quan corre es pot veure que té un moviment característic.
Toixó (Meles meles)
Aquestes són les fotos que es poden veure en color perque la càmera té flaix de llum blanca. En el cas de la fagina, es pot veure bé la taca blanca que té al coll fins les potes. També s'identifica per la cua molt grossa i peluda.
Fagina (Martes foina)
En el cas del senglar, es fàcil identificar-lo pel morro fort que té, les orelles, el pèl...
Senglar (Sus scrofa)
La guineu es caracteritza en una cua molt llarga, el cos primet i unes orelles punxagudes.
Guineu o guilla (Vulpes vulpes)
Per diferenciar bé una geneta d'una fagina només calde fixar-se en les ratlles que té al cos però especialment a la cua.
Geneta (Genetta genetta)
Tots coneixem l'esquirol que salta pels arbres i menja pinyes, aquí el tenim creuant el riu per aquest pont petit de pedra.
Esquirol (Sciurus vulgaris)
Per diferenciar una rata d'un ratolí de bosc mirem el cos que tenen. La rata té el cap petit i la cua i el cos molt gran en canvi el ratolí de bosc el cap és gairebé tan gros com el cos i la cua és més curta.
Rata (Rattus sp.)
El toixó, si us hi fixeu, té duess ratlles que li surten del morro i arriben a l'esquea passant pels ulls i les orelles. També si mireu quan corre es pot veure que té un moviment característic.
Toixó (Meles meles)
Ca les Estanyoles o Mas Estanyol
Ca les Estanyoles o Mas Estanyol és un mas pairal situat a uns 100 metres del barri de l'Estació de Llofriu (terme municipal de Palafrugell), al camí que mena al cementiri. S'hi accedeix a través del carrer de la Tramuntana i aquesta edificació és considerada la més antiga del sector de l'Estació, ja que podria datar del segle XVII. Masia de planta rectangular en sentit est-oest de planta baixa i dues plantes pis, amb un cos de planta baixa i tres plantes pis. Vessants de la coberta perpendiculars a façana principal sud, a diferents nivells.
Els Riera-Estanyol són una família de pagesos hisendats documentats a Llofriu almenys des del segle XV. Hi trobem membres eclesiàstics, pagesos i comerciants del sector surotaper, cas de Josep Riera i Casals (mort el 1895), de qui es conserva una abundant correspondencia.
El fons documental es va conservar a les golfes del mas pairal, d'on va ser recollit per M. Lluïsa Riera Fabra, l'hereva. D'ella va arribar a mans de Lluïsa Bachs i Benítez, que al seu torn en va fer donació a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. A primer cop d'ull, la documentació més antiga del fons està vinculada a Pere Estanyol i Antoni Geli Estanyol i la formació del patrimoni familiar des de finals del segle XV i durant tot el segle XVI. Entre aquesta documentació més antiga sovint es fa esment a Llofriu però també a altres poblacions empordaneses. Dins del fons hi ha documentació del mas Mascort, de Palafrugell. Aquesta heretat s'integra al patrimoni Riera al segle XIX, i va quedar dividida en set parts. El mas Mascort prové de l'hereu Melcior Mascort Casals (1874-1933), fill del matrimoni entre Josep Mascort Bonet i Maria del Carme Casals Sabenyà, aquesta última descendent per línia materna dels Riera (vegeu bibliografia: Mascort et al., p. 112, element 13).
 |
| Imatge aéria del Mas Estanyol. |
El Cementiri de Llofriu
El cementiri de Llofriu es data el 1895, d'estil neoclàssic. Al paratge del Corn de l'Aigua, concretament es troba al Camí del Corn de l'Aigua, dins del sector de L'Estació. Té un petit clos annex que correspon al cementiri laic. A finals del segle XVIII, el rei Carles III, havia ordenat la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. La creació d'aquests nous camps sants es va generalitzar durant la segona meitat del segle XIX. En aquest cementiri està enterrat l'escriptor Josep Pla.
Descripció i valoració
Planta rectangular, clos amb tanca de pedra i morter. Façana on hi ha l’entrada amb parament arrebossat i senzilla decoració a base de ressalts en relleu que delimiten un parell de rectangles opacs. Porta amb marc ressaltat que és coronat per un frontó poc destacat.Al vim hi ha clavada una creu de forja als braços de la qual, calada, hi figura la inscripció: C.P. 1895. Els batenets de la porta també són de ferro. A l’interior els ...amians tenen traçat cruciforme i al centre sobre d’un pilar una creu de forja. Els rengels de nínxols ocupen tot l’espai del fons i només part dels laterals.
A cada costat de l’entrada hi ha dos petits locals, simètrics. Actualment la façana és acolorida amb tó ocre en els ressalts i en blanc la resta. Darrera del cementiri, vora un dels angles, hi ha un altre clos minúscul i rectangular, amb el mateix tipus de tanca i porta de rajols a serdinell. l’interior és completament cobert de bardisses, abandonat.
El petit clo anex és evidentment el cementiri laic.El camí que portava a l’entrada del petit clos cementiri laic actualment és privatitzat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)