Les 4 barberies que va tenir Llofriu

Sabem de quatre barberies que funcionaren a Llofriu: tres a la Barceloneta i una al poble. Els homes hi anaven normalment un cop a la setmana, i les dones “no anàvem a cal barber, anàvem a la perruqueria a Pals o a Palafrugell. A Palafrugell anàvem al carrer Estret amb l’Antònia i la Pepita, que eren germanes, amb aquells rulos d’aquell temps que s’escalfaven al foc amb carbó, que no sé com no ens cremaven els cabells! Les dones grans hi anaven molt poc, de permanent en permanent” (Maria Estanyol).

Anar al barber era un ritu social molt masculí. Al barber hi anaves a afaitar-te o a tallar-te els cabells, però també hi anaves a fer el toc, a jugar a cartes i a fer tertúlia. Eren les tavernes del’època. La majoria de barbers exercien la seva professió a les nits o els caps de setmana ja que no era la seva feina principal. Els barbers adaptaven una estança de casa seva per dur a terme aquesta activitat.

A la Barceloneta:

• Cal Barber, li l'en Quim Sabater

Pere Ventura ens explica que el seu sogre ja feia de barber a Llofriu. La barberia estava situada a la Barceloneta. Consistia en una sala ben illuminada i preparada amb dos miralls i dos seients americans. Aquesta, segurament, seria la barbería que funcionaría més regularment.

La barberia de Cal Sabater. Joaquim Sabater fent de barber, una de les seves filles i l'avi Carreter. FOTO PELAYO SAGRERA.COL·LECGÒ DOMINGO SABRIÀ.

• La barberia de Ricardo Puig

“El meu pare tenia una barberia a la Barceloneta. En acabar la guerra la va obrir, fins als anys 60. Durant el dia feia de capatàs i a les nits de barber, sobretot els dissabtes a la nit. Estava al carrer de Baix, la tercera casa. Allà es jugava a cartes i, és clar, es plegava molt tard. Encara no hi havia can Mingo, i llavors es jugava allà. Els homes venien a afaitar-se, sovint directament de treballar, i sense rentar-se la cara, que encara costava més. Tampoc era costum rentar el cap a la barberia, i venien amb els cabells bruts de la feina i se't feien malbé les tisores" (Lluís Puig).

A l’Estació:

• La barberia de Lluís Puig

Lluís Puig de ben petit ja ajudava el pare a la perruqueria i anys més tard va obrir la seva barberia a casa seva, al barri de l’Estació. Això era pels volts dels anys 60. L’obria els caps de setmana i entre setmana feia de serraller a la seva serralleria de Palafrugell.

A Llofriu:

• La barberia de can Riembau

Can Riembau es trobava al poble, a prop del’església. Fou al mateix temps barberia, taverna, taller de modista i, si filem molt prim, també tenia quatre cosetes de botiga: escombres, oranges i gasoses. Josep Riembau va fer de tot. Va començar d’aprenent de barber, llavors de pagès a can Facundo, de manobre al mas Rostoi, va portar el bar del cinema Mercantil i més tard el del cinema Garbí (que era del seu tiet). I a les nits, durant una llarga temporada va exercir de-barber al poble, a la plaça de l’Església.

“Jo de calés no en tinc, però he pencat de valent. Vaig aprendre de barber a can Quim Barber, a la Barceloneta. Llavors vaig anar a treballar a Palafrugell a can Tort, al carrer Cavallers. En aquella època hi havia 32 barberies a Palafrugell. En Tort em pagava un duro a la setmana, però li havia de portar la llet de Llofriu. Més tard en Gou em va dir per anar a treballar a casa seva, m'apujava una pesseta i no li havia de portar la llet! Va ser un bon canvi” (Josep Riembau).

L'avi Carreter, pare de Josep Feliu, el barber Quim Sabater i la seva filla Mercè davant la barberia de Cal Sabater. FOTO PELAYO SAGRERA.COL·LECGÒ DOMINGO SABRIÀ

A mitjan anys quaranta va obrir la barberia a casa seva. Treballava principalment els dissabtes, els diumenges i algunes nits entre setmana. La va deixar l’any 1962, aproximadament. La barberia estava situada al fons d’una habitació, amb una butaca americana de segona mà, una tauleta i un mirall. “Els homes venien a afaitar-se i a jugar a cartes. Tenia una mica de taverna, hi havia una taula llarga on feien la manilla, el canari, i entre copa i partida s’esperaven perquè jo els afaités o els tallés els cabells. Eren uns set o vuit. Uns miraven i els altres jugaven, i s’anaven alternant, i jo suant tinta per poder-los afaitar. En aquella època hi havia molt mal sabó per afaitar i venien havent sopat directament de treballar, de la quadra, ,el sabó no agafava" entre rialles Josep Riembau ens diu que era un disbarat. Acabava cap a les dues o les tres del matí.

“Els llocs de reunió eren al bar d’en Mingo i a cal barber. Els diumenges venien una colla d'homesi jugàvem a can Riembau” (Emili Puigi Alfons Juncà). “No teníem electricitatifèiem servir un gasòmetre, que funcionava amb carbur. Hi havia una campana molt gran i el pare hi posava el carbur a dintre.I a l’entrada teníem dos carregadors, un per a la barberia i un altre per al bar. Lailluminació era escassa, la llum de carbur tenia menys força que una bombeta de 40!" (Josep Riembau).

Llofriu, la Barceloneta, l'Estació i les Gavarres des d'un Drone

Des de fa poc temps que els drons ja formen part de les nostres vides. I és que estem en un món que no para d'evolucionar encara que de vegades sense que nosaltres n'estiguem del tot d'acord.

Cada cop més vigilats i perquè no dir-ho més controlats precisament els drons en són una altra eina.

No obstant cal dir que els drons són molt útils i s'agreixen els serveis que poden arribar a donar.

Imatges aèries, vídeos, topografia, control del trànsit, meteorologia o inclús controls d'incendis o per a l'agricultura.

Que sapiguem el primer dron que va sobrevolar Llofriu data de l'any 2014. Un dia estàvem navegant per YouTube i vàrem veure el primer vídeo d'un dron sobrevolant Llofriu. Ens va fascinar i un dels bloguers del blog de Llofriu es va animar a treure's el Títol de Pilot de Dron, doncs és necessari per a poder volar encara que sembli mentida.

I és que encara que hi hagi drons de joguina les imatges aconsseguides ens demostren que de joguina no en té pas res. Precisament pel que ja hem comentat anteriorment.

Un dron té moltes possibilitats i no es cap joguina. Gaudiu de les imatges i moltes gràcies Daniel.

IMATGE 1

IMATGE 2

IMATGE 3

IMATGE 4

IMATGE 5

IMATGE 6

IMATGE 7

• Si voleu les imatges originals >>> contactar aquí <<<.

Un robatori a la Barceloneta de l'any 1899

Un fet ben curiós que recollía el diari "El Palafrugellense" del 12 de maig de l'any 1899 ocurregut a La Barceloneta es tractava d'un robatori.

El fet és que el dia 12 de maig de l'any 1899 a la casa de Salvio Avellí Rocas, que era conegut com a "Xico Salvi", es va produïr un robatori dut a terme per un jove foraster dit Pedro Figuerola Font, que era conegut com a "Figa Molla", que va robar entre altres coses diners, un rellotge i un revolver.

Per sort el jove va ser detingut i en Salvio Avellí Rocas va poder, pel que podem entendre, recuperar tots els seus subjectes robats.

Les persones que hagin pagat la sanció del semàfor de Llofriu podran presentar recurs demanant la seva nul·litat

L’Ajuntament de Palafrugell anul·larà les 4.788 sancions encara no pagades i  generades pel sistema de videovigilància instal·lat al semàfor de la carretera C-66 al seu pas pel nucli urbà de Llofriu.

Per a la resta de sancions, 2.020, que ja han estat pagades, caldrà presentar a l’Ajuntament un recurs demanant la revisió de la sanció. L’Ajuntament estimarà tots els recursos i sol·licituds de nul·litat que es presentin, retornant l’import de la sanció econòmica abonada i no tramitant la retirada de punts del permís de conduir que aquesta comportaria. En total, des del passat mes d’agost s’han posat 6.608 sancions en aquest punt.

Segons una sentència del Tribunal Suprem de data 12 de novembre de 2015, els sistemes de control i sanció de les  característiques del de Llofriu ha d’estar homologat per l’Institut Nacional de Metrologia. En aquest punt, l’Ajuntament de Palafrugell recorda que el sistema de fotovermell de Llofriu fou instal·lat el 24 d’agost de 2015, amb anterioritat a la sentència del Suprem i que el sistema compleix els requisits establerts per la Dirección General de Tráfico per aquests aparells.

El sistema de control ja està inactiu a l’espera de revisar el funcionament del sistema de fotovermell per tal que les imatges captades pel mateix s’ajustin als condicionants de la sentència esmentada i puguin tenir valor probatori als efectes del procediment sancionador.

L’Ajuntament de Palafrugell va posar en funcionament el passat mes d’agost un detector de velocitat que té com a funció activar en vermell el semàfor existent dins el nucli urbà, quan detecta un vehicle que supera la velocitat permesa en aquella via, que és de 50 quilòmetres per hora.

A més, aquesta mesura es va complementar amb la instal·lació d'una càmera de control per sancionar aquells conductors que sobrepassin el semàfor quan aquest es troba totalment en vermell.

La col·locació d’aquest detector de velocitat va arribar motivada per les queixes veïnals a causa de l'excés de velocitat dels vehicles que circulen per la carretera C-66 a l'alçada de La Barceloneta, a Llofriu i també es va recollir en les diverses reunions realitzades entre el consistori i el Consell de Gestió i Participació de Llofriu

La fauna de la Riera de l'Avellí

Text original de http://faunapalafrugell.blogspot.com.es/

El següent punt que vam triar per posar les càmeres va ser la Riera de l'Avellí. És una riera molt petita que sovint no porta aigua, però sempre queda alguna bassa. Es troba al costat de la riera Grossa de Llofriu. Havíem llegit que les rieres o els llocs on queda una mica d'aigua són molt visitats pels animals. La veritat és que ha estat així i va ser un dels llocs on vam poder fer més fotografies.

Aquestes són les fotos que es poden veure en color perque la càmera té flaix de llum blanca. En el cas de la fagina, es pot veure bé la taca blanca que té al coll fins les potes. També s'identifica per la cua molt grossa i peluda.

Fagina (Martes foina)

En el cas del senglar, es fàcil identificar-lo pel morro fort que té, les orelles, el pèl...

Senglar (Sus scrofa)

La guineu es caracteritza en una cua molt llarga, el cos primet i unes orelles punxagudes.

Guineu o guilla (Vulpes vulpes)

Per diferenciar bé una geneta d'una fagina només calde fixar-se en les ratlles que té al cos però especialment a la cua.


Geneta (Genetta genetta)

Tots coneixem l'esquirol que salta pels arbres i menja pinyes, aquí el tenim creuant el riu per aquest pont petit de pedra.

Esquirol (Sciurus vulgaris)

Per diferenciar una rata d'un ratolí de bosc mirem el cos que tenen. La rata té el cap petit i la cua i el cos molt gran en canvi el ratolí de bosc el cap és gairebé tan gros com el cos i la cua és més curta.

Rata (Rattus sp.)

El toixó, si us hi fixeu, té duess ratlles que li surten del morro i arriben a l'esquea passant pels ulls i les orelles. També si mireu quan corre es pot veure que té un moviment característic.

Toixó (Meles meles)

Càmeres a Llofriu per enxampar qui no faci cas del semàfor

Diverses càmeres vigilaran el trànsit de la C-31 a la població de Llofriu, amb la voluntat d'enxampar els conductors que passin el semàfor en vermell. La mesura, que es considera una prova pilot, està promoguda per l'Ajuntament de Palafrugell, que vol millorar l'accés a la carretera principal dels veïns, segons assegura el vicealcalde Albert Gómez. “Aquesta era una vella reivindicació dels veïns de Llofriu, que fa anys que tenen problemes per accedir a la via principal per la velocitat que agafen molts cotxes. Això no és cap radar que vigili la velocitat de la gent”, va especificar Albert Gómez.

El semàfor que hi ha al mig de la població no es posarà vermell ara quan polsi el botó algun vianant que vulgui passar, sinó que ho farà quan algun vehicle s'acosti a una velocitat superior als 50 km/h. “Nosaltres volem evitar que la gent que conegui l'activació del semàfor es pensi que pot passar en vermell”, va afirmar el vicealcalde.

El mateix regidor de CiU va explicar que ja s'està pensant en alguna mesura diferent per si el problema que es té detectat no se solucionés. Va indicar que una de les possibilitats es desplaçar el semàfor uns metres més cap a Palafrugell perquè no serveixi només per alentir la circulació, sinó també per permetre l'entrada a la via principal més fàcilment. “Això és més complicat i, per tant, ja ens ho mirarem més endavant”, explicava Gómez.

Les càmeres ja estan instal·lades i es posaran en funcionament en les pròximes setmanes. N'hi ha tant en la direcció cap a Palafrugell, com en la direcció cap a la Bisbal.

• Llegiu l'artícle en el seu context original: aquí

Cafès Llofriu

La central de Cafès Llofriu (Palma de Mallorca) està situada al carrer José Tous Ferrer, número 10, Palma de Mallorca. Aquest establiment fundat l'any 1866 es dedica a la producció i distribució de cafè torrat i te el logotip mes antic de tota Mallorca. Disposa amb una selecció de cafès de gran qualitat. La tenda es molt apreciada per la seva gran diversitat així com la bona atenció al públic.
En el Restaurant "Cal Fray" de la Barceloneta, Llofriu, es pot comprar cafè d'aquesta empresa que duu el mateix nom de Llofriu.

• Vídeo
• Un article relacionat

L'únic semàfor de Llofriu

Llofriu és un nucli de població baixempordanès que pertany al municipi de Palafrugell. Està travessat per la carretera C-66, que comença a la població natal de Josep Pla i condueix fins la capital de la comarca, la Bisbal d'Empordà.
En creuar Llofriu, un pas obligatori per a tots aquells que vulguin arribar-se a la capital des de la Costa Brava i viceversa, podem observar a banda i banda de la carretera dos restaurants que potser ens animen a aturar-nos una estona i fer un descans. Però Llofriu té un altre atractiu que atura els cotxes, tant si volen com si no: un idíl·lic i funcional semàfor al bell mig de la calçada

La C-66 al seu pas per Llofriu.

La C-66, al seu pas per Llofriu, no disposa de cap encreuament. I doncs, quina és la funció del semàfor? Aparentment, deixar creuar pel pas de vianants. Fins aquí cap problema: l'únic pas de vianants del nucli és el del semàfor; s'entén que els llofriuencs han de poder travessar la carretera. I perquè sigui possible fer-ho amb seguretat, cal un semàfor.
Fem una mica d'història sobre aquest aparell de trànsit: una de les seves funcions era posar-se vermell quan un vehicle entrava a la població a una velocitat superior als cinquanta quilòmetres per hora. Aquest estiu, però, sembla que la finalitat del semàfor ha canviat completament. I és que, ara, l'aparell es posa vermell contínuament, a intervals regulars de temps, fet que provoca cues quilomètriques i una lenta circulació.

Aeria del tram.

Llofriu és un lloc de pas per a molta gent: tant veïns habituals com turistes que busquen la platja de Palamós. Això fa que, especialment a l'estiu, la C-66 esdevingui una via molt transitada. Davant d'aquesta situació, un semàfor en mal funcionament només complica les coses. Vegem, d'una forma il·lustrativa, la dimensió d'aquestes cues:
Si cliqueu la imatge podreu observar-la més detalladament. El tram que es mostra fa uns 2,3 quilòmetres de llargada, aproximadament: de rotonda a rotonda. En vermell tenim marcats els dos trams de cua: un en sentit la Bisbal i un altre direcció Palafrugell: això és un quilòmetre de cua en cadascun dels sentits de la marxa: unes retencions que ens podem trobar qualsevol part del dia. La situació es complica quan les cues arriben a alguna de les dues rotondes, ja que impedeixen el pas dels vehicles provinents d'altres direccions: el tap és monumental. I la causa de tot plegat és un simple semàfor l'única funció del qual és controlar un miserable i desèrtic pas de vianants. Com a bisbalenc, són molts els anys que porto travessant Llofriu, i encara és l'hora que vegi una persona travessant pel pas.
Qualsevol barceloní dirà que això no és res comparat amb les retencions diàries de l'àrea metropolitana de Barcelona. Però la qüestió és que, a Llofriu, el problema es pot resoldre fàcilment: desactivar el semàfor i retornar-lo a la seva funció essencial: deixar creuar els vianants. I això es soluciona col·locant un botó (de fet, em sembla que ja hi és), que, en ser premut, deixi creuar la calçada. Aquesta ha de ser l'única manera a través de la qual el semàfor es pugui posar vermell. Res més.
No sé pas de qui depèn, el semàfor: si de l'Ajuntament de Palafrugell o de Carreteres, però cal un canvi. Ara per ara, la situació és una vergonya.
Web d'on s'ha extret l'informació: aquí

Aquest text i les imatges corresponents s'han extret d'un article original de L'apunt enllaç a l'article d'en Roger Font, sota la llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons vageu llicència

El bus / la Sarfa

El servei de bus regular parava a la Barceloneta, a can Ventura.  
"La gent esperava la sarfa a casa. Ens van dir si volíem una placa, però era igual, tothom sabia on era la parada. Hi havia un llum vermell i quan hi havia algú que s'esperava s'encenia el llum. Això ho fèiem nosaltres. Els deim 'veniu i piqueu', nosaltres enceníem el llum i passat l'auto l'apagàvem. L´únic que ens van donar els de la Sarfa va ser un permís per a la dona per anar de Llofriu a Palafrugell i a Girona. Re més... ella sola" (Pere Ventura).

La nevada del 1957 juntament amb la del 1962 són de les més recordades. Lluís Puig recorda que el vehicle de la Sarfa va quedar en pana just davant del mas Pla i que tota la gent que viatjava en el bus va haver de ser atesa durant un parell de dies al mas Pla. Menjar i dormir per a tothom! L'Emiliu, l'antic masover, i la seva família se'n van fer càrrec. El responsable de la Sarfa va dir que a partir d'aquell moment, com a agraïment, el bus s'aturaria davant del mas Pla cada cop que hi volguessin pujar o baixar. I durant uns anys així es va fer. "Quan nosaltres vàrem arribar al mas el 1959 encara s'aturava. La meva mare l'havia utilitzat alguna vegada per anar a mercat" (Joan Cebrià).

REF: QUADERNS DE PALAFRUGELL Nº22 - PAGS 96-97.

Florenci Bassa

Florenci Bassa, (Llofriu, 1889 - Llofriu, 1961).

Florenci va néixer l'any 1889 al barri de la Barceloneta de Llofriu i ben aviat es va posar a treballar de dependent a Can Gori de Palafrugell, però als setze anys ja va marxar cap a Amèrica amb el seu futur cunyat Joan Llorens. Florenci primer va treballar a Toay, a la província de la Pampa, més tard va fer de pagès a la Colònia Catalana i posteriorment va treballar en les empreses de la família Llorens.

L'any 1914 va retornar a Catalunya, concretament a Barcelona, on set anys més tard es va casar amb Cèlia Maria Palau a l'església de la Sagrada Família.
Després de la Guerra Civil va retornar a l'Argentina, on va treballar per a l'editorial Juventud, filial de la de Barcelona, i on va fundar la seva pròpia editorial, Camino, que va publicar una col·lecció de trenta-tres volums dedicats a la mainada.
Igual que la seva germana Gracieta, va col·laborar amb el periòdic Ressorgiment tant amb articles com amb fotografies. Florenci era un fotògraf excel·lent i un gran excursionista. Sempre que sortia anava amb la seva càmera retratant els indrets visitats. Gràcies a això, el periòdic Ressorgiment va publicar més d'un centenar de fotografies de Florenci, moltes de les quals eren indrets de les comarques de Girona que ell havia visitat. D'aquesta faceta de fotògraf també cal destacar que va ser guardonat amb el segon premi d'un concurs fotogràfic organitzat pel periòdic la Premsa de l'Argentina.
 
La seva mentalitat era prou avançada per creure -pels voltants de l'any 1957- en la necessitat de la Unió Europea, que ell es pensava que es concretaria en un futur no gaire llunyà. També veia l'esperanto, l'idioma universal, com un vehicle d'aquesta unió. Igual que la resta de la família va mantenir contactes amb el món cultural i es cartejava amb el pintor valencià Francesc Domingo, amb l'escriptor alguerès Rafael Catardi i fins i tot amb un dels catalans més universals: Pau Casals.

 

Dos detinguts per robar 612 € d´un restaurant de Llofriu

Els Mossos han detingut dos homes, de 23 i 26 anys i de nacionalitat romanesa -un veí de Guadalajara i l'altre sense domicili conegut-, per un delicte de robatori amb força i falsificació de document públic. Es dóna el cas que un dels detinguts tenia sis ordres judicials pendents de diversos jutjats del Baix Empordà. Els fets van succeir el passat 21 de març quan una dotació de paisà va observar un vehicle a Palamós que feia moviments estranys. Els agents van aturar-lo i tot i que en aquell moment només van trobar estris com una pota de cabra o una clau de manyà professional, la investigació ha permès esbrinar que els dos homes havien robat 612 euros d'un restaurant de Llofriu.

Els fets van succeir el passat 21 de març quan una dotació de paisà dels Mossos d'Esquadra va detectar i seguir un vehicle que feia moviments estranys per la urbanització de la Fosca, a Palamós (Baix Empordà). Els agents van aturar el cotxe i a l'interior del vehicle van trobar dos homes. El conductor tenia una ferida en un braç que duia embolicada de males maneres i es trobava tacat de sang. L'altre detingut va presentar un permís de conduir de Romania que estava degradat, caducat i en el qual la fotografia es trobava en tant mal estat que no es podia reconèixer si l'home detingut era el mateix que sortia a la instantània.




Els mossos van escorcollar el vehicle i en el seu interior van localitzar diversos estris susceptibles de ser emprats en robatoris com guants, tornavisos, una pota de cabra i fins i tot una clau de manyà professional per extreure bombins. Davant d'això, els policies van comprovar si en algun immoble de la zona hi havia algun habitatge forçat però els agents no van localitzar-ne cap. Per aquest motiu, els van deixar marxar.




No obstant això i davant les sospites i la poca fiabilitat del discurs dels dos homes, els policies van iniciar una investigació que ha permès esbrinar que els dos lladres són els autors d'un robatori amb força en un restaurant de Llofriu el 20 de març. Els detinguts havien aconseguit entrar a l'establiment extraient el bombí d'una de les portes principals i es van emportar 612 euros de la caixa registradora. Es dona el cas que un dels detinguts li constaven sis ordres judicials pendents de diferents jutjats.
Els dos detinguts, un dels quals tenia antecedents penals, van passar el 28 de març a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de La Bisbal d'Empordà que va decretar llibertat amb càrrecs per un dels detinguts i l'ingrés a presó per l'altre lladre implicat en el cas.