El Mas Jofre

Mas Jofre o actualment conegut com a Can Llausàs és un mas edificat entre els segles XVIII i XIX situat al vell mig del Paratge del Sobirà, dins del sector Roma i Les Gavarres i molt al costat de la Font del Mas Jofre o Font d'en Catalanet i en el encreuament del camì vell del Sobirà a Llofriu i el Camí del Sobirà.

Descripció i valoració

Mas de grans dimensions, de tres crugies i tres plantes, amb teulat de dos pendents sobre els murs laterals. A la façana principal s'hi troben una porta amb una gran llinda sota un arc de descàrrega, finestres amb llindes monolítiques i ampits motllurats. Al darrer pis hi ha una arcada de rajols i als baixos dues finestres d'època tardana. El ràfec és de dues filades de rajola, una en serreta. A l'angle SO hi ha un contrafort en talús. Es tracta d'una construcció a base de grans rebles de pissarra i morter. 

El Mas Jofre l'any 2010

A l'interior hi ha una entrada amb volta de maó. A la llinda de la finestra central del primer pis hi ha una creu patriarcal i la data 1772. A la llinda de la finestra de la planta superior es llegeix D(IA) 21 DES(EMBRE) DE 1846. A llevant, deslligades del mas, hi ha diferents dependències, entre les quals un porxo que es descriu a la fitxa núm. 146. 

Sembla clar que el mas del segle XVIII tenia dues plantes i teulat de vessants sobre les façanes de més llargada. L'aixecament de la tercera planta al segle XIX comportà un canvi de l'orientació dels pendents de la coberta.

La vegetació de l'indret, a l'entorn del mas, té elements molt notables.

Cal remarcar els arbres i conjunts de vegetació de la finca, sobretot al voltant de la casa: les tanques de xiprers, oliveres, en especial la vella olivera a tramuntana del mas, els castanyers que va fer plantar l’escriptor... tots ells presents a la seva obra.

Notícies històriques

La creu patriarcal que figura a la llinda del segle XVIII és l'emblema de l'ordre del Sant Sepulcre. En aquest cas fa al·lusió al priorat de Santa Anna de Barcelona, que posseí la senyoria feudal del castell de Palafrugell i el seu terme. La creu es troba en altres edificis dels municipis de Palafrugell i Mont-ras.

El nom del mas Llausàs amb el qual és avui coneguda aquesta casa, és recent, dels propietaris actuals.

Enllaços externs

• WIKIPEDIA: https://llofriu.fandom.com/ca/wiki/Mas_Jofre

Llofriu, la Barceloneta, l'Estació i les Gavarres des d'un Drone

Des de fa poc temps que els drons ja formen part de les nostres vides. I és que estem en un món que no para d'evolucionar encara que de vegades sense que nosaltres n'estiguem del tot d'acord.

Cada cop més vigilats i perquè no dir-ho més controlats precisament els drons en són una altra eina.

No obstant cal dir que els drons són molt útils i s'agreixen els serveis que poden arribar a donar.

Imatges aèries, vídeos, topografia, control del trànsit, meteorologia o inclús controls d'incendis o per a l'agricultura.

Que sapiguem el primer dron que va sobrevolar Llofriu data de l'any 2014. Un dia estàvem navegant per YouTube i vàrem veure el primer vídeo d'un dron sobrevolant Llofriu. Ens va fascinar i un dels bloguers del blog de Llofriu es va animar a treure's el Títol de Pilot de Dron, doncs és necessari per a poder volar encara que sembli mentida.

I és que encara que hi hagi drons de joguina les imatges aconsseguides ens demostren que de joguina no en té pas res. Precisament pel que ja hem comentat anteriorment.

Un dron té moltes possibilitats i no es cap joguina. Gaudiu de les imatges i moltes gràcies Daniel.

IMATGE 1

IMATGE 2

IMATGE 3

IMATGE 4

IMATGE 5

IMATGE 6

IMATGE 7

• Si voleu les imatges originals >>> contactar aquí <<<.

Casa Regàs

El promotor Oriol Regàs, principal artífex de la gauche divine barcelonina , tenia una casa d'estiueig a Calella de Palafrugell , a la Costa Brava (Girona) . En ella es donaven cita personatges de diversos àmbits que compartien un estil de vida obert i desenfadat .

Quan Regàs va encarregar el 1970 a Clotet i OTB dissenyar la seva nova casa, aquests van tractar de plasmar en el seu projecte aquest esperit iconoclasta dels agitats anys 60. El nou emplaçament era proper a l'anterior però cap a l'interior , a la població de Llofriu. Ja existia un petit mas, ben situat , però escas i inutilitzable , per la qual cosa es va decidir col·locar -hi el garatge i altres serveis.

La construcció de nova planta podia llavors adoptar una forma lliure, sinuosa, semblant a un piano de cua, i bolcar tota ella cap a una piscina central, com un espai aterrassat comú per estar. Les diverses dependències s'anaven desordenant de forma harmònica, amb espais intermedis i vestíbuls, configurant una insòlita tipologia adequada als canviants usos imprevistos.

Els reptes d’estimar i conservar els edificis moderns i contemporanis

Dels dies feliços d’estiu a l’antiga Casa Regàs i el Belvedere Georgina, una de les obres més emblemàtiques de la Catalunya dels anys 70, no en queda res. Es troben en un estat de degradació absoluta. L’actitud dels actuals propietaris i el temps han donat un cop de puny a l’esperit lúdic amb què la van dissenyar els arquitectes de l’estudi PER, Oscar Tusquets, Lluís Clotet, Pep Bonet i Cristian Cirici. “Van actuar amb una actitud trencadora: inicialment l’obra consistia en l’ampliació d’una masia, i la van acabar convertint en el garatge d’una casa nova”, afirma l’arquitecte Aureli Mora, que n’ha denunciat la ruïna a través de la web d’Arquitectes per l’Arquitectura.

L'estat deplorable en que es troba actualment el "Belvedere Georgina".

La mateixa actitud rupturista i juganera també es troba al Belvedere: “Van fer una glorieta clàssica, però la coberta també era un aparcament. Van contraposar la modernitat de l’automòbil amb el classicisme de l’edifici i amb el paisatge”, subratlla Mora. La situació de la Casa Regàs i el Belvedere Georgina no és un cas únic, sinó la punta de l’iceberg de la problemàtica de la conservació de l’arquitectura moderna i contemporània. Un altre cas que ha sortit a la llum en les últimes setmanes és l’amenaça d’enderroc de la Casa Van der Driesche, a Eivissa, obra dels últims guanyadors del Premio Nacional d’arquitectura, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. En aquest cas, el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia estan estudiant el requeriment de catalogar l’edifici que els va fer el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears. En canvi, la marquesina del complex turístic Politur, de Bonet Castellana, Puig Torné i Esquius, del 1963, sembla tenir els dies comptats, ja que l’Ajuntament de Platja d’Aro en va autoritzar l’enderroc fa pocs dies.

Almenys en el cas de la casa Van der Driesche no ha passat com amb la mítica Casa Guzmán d’Alejandro de la Sota, a Madrid, la destrucció de la qual es va descobrir fa un any quan ja havia estat substituïda per un habitatge anodí. “És molt difícil aturar la destrucció d’un edifici quan ja hi ha l’excavadora. Hem d’arribar abans”, diu Susana Landrove, directora de la Fundación Docomomo Ibérico. Des de l’any 1933 aquesta entitat ha catalogat 1.700 obres d’entre els anys 1925 i 1965. El debat sobre aquest patrimoni més recent segueix, i en repassem algunes de les claus més significatives.

• http://www.arxiusarquitectura.cat/arquitectura_det.php?id=1218
• http://sig.palafrugell.cat/Documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/Bens%20Individuals/172.pdf

Fructuós Roques Corredor (1866-1932)

Dilluns a la matinada va ésser trobat en una cuneta de la carrereta dita de Morena, ara és la carretera C-31, el veí de la barriada de Llofriu Fructuós Roques Corredor, de 66 anys.

Segons resulta de les Diligències practicades pel Jutjat municipal el dictamen dels metges, havia mort a conseqüència d'una congestió cerebral produïda pel fred. Resposi en pau.

 

L'incendi a Llofriu del 1975

Les estadístiques dels darrers anys donen una baixa incidència, en termes comparatius amb la resta del territori, pel que fa al nombre d’incendis i la superfície afectada. Des de l’any 1970, s’han declarat a Palafrugell un total de 67 incendis forestals que ha cremat un total de 307 ha.

El més important va ser el que va cremar al paratge del Catalanet (Llofriu) el 24 d’agost de 1975, causat presumiblement per negligència (colilles de cigarreta) i que va afectar un total de 205 ha.

Per últim, cal esmentar que en el municipi hi ha un Pla de Prevenció d’Incendis Forestals, el qual identifica, entre d’altres, les carreteres i pistes d’especial interès en la lluita contra els incendis forestals.

La 12a edició de la Festa de la Pela del Suro

La 12a edició de la Festa de la Pela del Suro torna a organitzar-se amb l’objectiu de reivindicar el valor ambiental del suro i el producte de proximitat. Una Festa, que es desenvoluparà al nucli de Llofriu, al terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà), el proper dissabte 21 de juny amb un ampli i variat programa d’activitats que s’allargaran durant tota la jornada. L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu, l’Ajuntament de Palafrugell, el Museu del Suro i RETECORK, aquest últim en el marc del projecte Corklandtour, amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, són els responsables de l’organització de l’edició d’enguany.

La festa suposa una proposta de lleure i difusió que té el seu punt de partida en una activitat tradicional, poc coneguda, i arrelada al territori com és la pela del suro. Al seu voltant es proposa tota una sèrie d’activitats que relacionen el medi natural amb els sectors patrimonial, industrial, cultural i turístic.
L’activitat central és la demostració de com s’efectua la pela del suro, que es realitzarà durant tot el dia (de 10 del matí a 1 del migdia i de 5 a 7 de la tarda) en un bosc de sureda proper al nucli de Llofriu i que comptarà amb la col·laboració de l’ADF Gavarres Nord. La resta d’activitats s’efectuaran al Centre Cultural Bassa Rocas i al seu entorn, oferint diverses propostes destinades a tots els públics, des de tallers per a la mainada, a demostracions artesanes, rutes, xerrades, grups d’animació...

Entre les activitats destacades hi una xerrada a la sureda sobre “les plantes de la sureda” a càrrec de la biòloga Anna Ma Oliva, i la conferència sobre la Valorització turística del patrimoni rural i natural, que s’oferirà al Centre Cultural Bassa Rocas i que anirà a càrrec de Josep Capellà, assessor de RETECORK i expert en turisme i desenvolupament local, i Lluís Medir, cofundador de RETECORK i ex president de la Comissió Executiva.

Enguany, una de les novetats és que, a partir de les 10 del matí, la Fundació Josep Pla organitza la Ruta Josep Pla a Llofriu que estarà acompanyada d'un àpat al restaurant Sala Gran de Llofriu.
En un capítol a part, també cal destacar el Mercat del vi i el formatge que es desenvoluparà a la plaça de l’Església i els carrers del voltant. Mentre a l’entorn del Centre Cultural Bassa Rocas, de 10 del matí a 1 del migdia i de 5 de la tarda a 9 del vespre tindran lloc els tallers de suro i demostracions artesanals a càrrec del Museu del Suro, Amics del Pessebre del Baix Empordà, Fundació VIMAR, Cistelleria Leo, L’Esparter de Begur i Cooperativa Xerracada.

La festa ofereix al visitant la possibilitat de gaudir d’un dinar popular (2 de la tarda) i també d’una botifarrada (2/4 de 10 de la nit) que anirà acompanyada d’una cantada d’havaneres a càrrec del grup l’Arjau, i que servirà com a cloenda de la jornada.

LLOFRIU . restes megalítiques - fonts i mines

LLOFRIU . restes megalítiques - fonts i mines

Aquesta ruta l’he estret del company wikiloc i magnífic coneixedor de les nostres contrades, capita haddock,  i que hem seguit “fil per randa” el track, sense modificar en cap punt, dons m’ha semblat prou interesant (vaja!!!, com totes les seves rutes). Si voleu visitar la pàgina a Wikiloc, copieu l’adreça:  Ruta Megalítica Llofriu.

Panoràmica orientada a nord.

Panoràmica orientada a nord-oest.

Magnifica sortida per una zona no gaire transitada per nosaltres, molt entretinguda i amb la que ens a permet visitar algunes restes megalítiques, petits menhirs?, la amagada cova del mas Estela o el dolmen de la Vinya Gran. Pujar al puig de les Mines i al punt culminant de la ruta, El puig Vidal amb el Vèrtex Geodèsic i les seves magnifiques vistes,  les fonts de Can Carrony, la de la Teula i la del mas Jofre i passar per els pous de  ventilació de mines, a més de l’entrada a la galeria de la mina d’en Torrent, passant abans de finalitzar la ruta, per el magnífic molí de vent de can Trill.

Mes informació i fotos: aquí
Mes fotos aquí: aquí 
El Blog d'on s'ha extret l'informació: aquí

Font del Mas Jofre o Font d'en Catalanet

Descripció i valoració 

Font que es troba en un petit fondal, d'esponerosa vegetació, vers el sector central de la vall de Sobirà (drenada per la riera de les Molleres), a llevant del Mas Jofre, a les terres del qual pertany. Actualment és del tot abandonada, no raja i l'indret i els corriols que hi menen resten envaïts per la malesa. La font rajava en un alt marge, en un mur d'obra agençat a base de gruixos de remolinat, al peu del qual hi ha el brollador ara mig soterrat pel llot. A la part superior de la paret hi destaca una gran làpida de pedra calcària, de contorn corbat, en la qual s'hi llegeix: M.J. / FON DEL MAS JOFRA / 1906. Al costat de la font, en un replà més elevat, hi ha una taula feta amb una mola. 

Notícies històriques 

Aquesta font havia estat molt popular a la rodalia i encara seria, Palafrugell és més coneguda pel nom de "Font d'en Catalanet". Data de l'any 1906.
probablement, recuperable. A la vila de
…La Font d'En Catalanet o d'En Jofre, posada enmig d'una petita vall deliciosa del terme de Llofriu, és d'aigua bona, però es pot dir que ja no existeix (Josep Pla, op.cit. capítol 25 "Les fonts" pàg. 547)

Bibliografia i documentació

• Josep Pla (1968)
• Josep Bañeras i Josep Pujol: "Les fonts de Palafrugell". Quaderns de Can Bech. Palafrugell. Febrer-març 1993.  

Enllaços externs

• Ficha completa 147

Dolmen de la Vinya Gran

El Dolmen de la Vinya Gran, que es troba dins del sector de Can Genoer, es un jaciment pre-històric de l'epoca monolítica

Història

Pel tipus arquitectònic del sepulcre podem deduir que fou construït vers 2700-2200 aC.
Fou donat a conèixer per Maties Pallarès que el publicà l’any 1923 (1915-1920) amb una primera planta, un alçat i una fotografia. El classificà com una cista i comentà que encara era emprat com a cabana. L’any 1922 Antoni Rovira i Virgili ressenyà el monument i reproduí la planta i l’alçat de Pallarès. Lluís Pericot i García en la seva tesi de l’any 1925 el classificà entre les cistes. Josep de Calassanç Serra-Ràfols el cità l’any 1930. Joaquim Pla i Cargol el cità breument l’any 1946. Lluís Pericot i García en la revisió de la seva tesi de l’any 1950 el classificà entre les cistes petites obertes i cistes amb lloses petites a l’entrada i en publicà una fotografia.

Joan Sales en publicà una fotografia l’any 1983. Lluís Esteva i Cruañas l’excavà i el publicà amb bones planimetries l’any 1970. El classificà com un dolmen d’entrada de “finestra” dubtosa. Col·laboraren en l’excavació Albert Recasens, Josep Escortell, Joan Badia i Homs, Pere Vellvehí i Joan Ferrer.
L’any 1977 fou ressenyat per Joan Badia i Homs qui també el cità l’any 1981. A la primera publicació assenyala l’existència de cassoletes al dolmen. Lluís Esteva i Cruañas el cità l’any 1983 com a exemple de monument situat en lloc dominant. Els autors de Girona pas a pas el citaren l’any 1988.

Descripció

Es tracta d'un petit conjunt megalític, on encara es conserva la coberta (la majoria de dolmens que hi ha a les Gavarres, aquesta part ha desaparegut).
Es tracta d’una probable galeria catalana en U, estreta, feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est (160º + 5º). El monument visible amida interiorment 1´50 m de llarg, per 0´60 m d’ample, per 1 m d’altura màxima.

Enllaços externs

• http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4067120 RUTA: Llofriu-Coll de la Boqueta

• http://www.forallac.cat/index.php/patrimoni/colmens/vinagran descripció completa

La casa Regàs i el Bevedere Georgina

Can Catalanet, un mas petiti i modest, ja molt degradat, del paratge de Sobirà d'aquest terme Parroquial de Llofriu, va ser rehabilitat durant els anys 1970-72, amb la introducció de nous elements d'edificació que l'han convertit en un referent de l'arquitcetura contemporànea.

El projecte de la casa de noca planta adopta una forma sinuosa "semblant a un piano de cua", segons els mateixos autors, els arquitèctes Òscar Tusquets i Lluis Clotet, amb dependències "desordenades de forma harmònica", obertes a "usos imprevistos", amb la intenció de plasmar "l'esperit iconoclasta" de la dècada de 1960. L'element més singular és el Belvedere Georgina, petit edifici en el qual es va voler intorduïr un habitatge funcional inspirat en els belvederes pal·ladians. En aquells moments es va considerar com un referent de la arquitectura postmoderna, "la primera obra post moderna sense mala consciècia", segons el nord-americà Charles Jenks, reputat teòric de l'arquitectura.

REF: QUADERNS DE PALAFRUGELL Nº22 - PAG 14.