El Mas Jofre

Mas Jofre o actualment conegut com a Can Llausàs és un mas edificat entre els segles XVIII i XIX situat al vell mig del Paratge del Sobirà, dins del sector Roma i Les Gavarres i molt al costat de la Font del Mas Jofre o Font d'en Catalanet i en el encreuament del camì vell del Sobirà a Llofriu i el Camí del Sobirà.

Descripció i valoració

Mas de grans dimensions, de tres crugies i tres plantes, amb teulat de dos pendents sobre els murs laterals. A la façana principal s'hi troben una porta amb una gran llinda sota un arc de descàrrega, finestres amb llindes monolítiques i ampits motllurats. Al darrer pis hi ha una arcada de rajols i als baixos dues finestres d'època tardana. El ràfec és de dues filades de rajola, una en serreta. A l'angle SO hi ha un contrafort en talús. Es tracta d'una construcció a base de grans rebles de pissarra i morter. 

El Mas Jofre l'any 2010

A l'interior hi ha una entrada amb volta de maó. A la llinda de la finestra central del primer pis hi ha una creu patriarcal i la data 1772. A la llinda de la finestra de la planta superior es llegeix D(IA) 21 DES(EMBRE) DE 1846. A llevant, deslligades del mas, hi ha diferents dependències, entre les quals un porxo que es descriu a la fitxa núm. 146. 

Sembla clar que el mas del segle XVIII tenia dues plantes i teulat de vessants sobre les façanes de més llargada. L'aixecament de la tercera planta al segle XIX comportà un canvi de l'orientació dels pendents de la coberta.

La vegetació de l'indret, a l'entorn del mas, té elements molt notables.

Cal remarcar els arbres i conjunts de vegetació de la finca, sobretot al voltant de la casa: les tanques de xiprers, oliveres, en especial la vella olivera a tramuntana del mas, els castanyers que va fer plantar l’escriptor... tots ells presents a la seva obra.

Notícies històriques

La creu patriarcal que figura a la llinda del segle XVIII és l'emblema de l'ordre del Sant Sepulcre. En aquest cas fa al·lusió al priorat de Santa Anna de Barcelona, que posseí la senyoria feudal del castell de Palafrugell i el seu terme. La creu es troba en altres edificis dels municipis de Palafrugell i Mont-ras.

El nom del mas Llausàs amb el qual és avui coneguda aquesta casa, és recent, dels propietaris actuals.

Enllaços externs

• WIKIPEDIA: https://llofriu.fandom.com/ca/wiki/Mas_Jofre

Casa Regàs

El promotor Oriol Regàs, principal artífex de la gauche divine barcelonina , tenia una casa d'estiueig a Calella de Palafrugell , a la Costa Brava (Girona) . En ella es donaven cita personatges de diversos àmbits que compartien un estil de vida obert i desenfadat .

Quan Regàs va encarregar el 1970 a Clotet i OTB dissenyar la seva nova casa, aquests van tractar de plasmar en el seu projecte aquest esperit iconoclasta dels agitats anys 60. El nou emplaçament era proper a l'anterior però cap a l'interior , a la població de Llofriu. Ja existia un petit mas, ben situat , però escas i inutilitzable , per la qual cosa es va decidir col·locar -hi el garatge i altres serveis.

La construcció de nova planta podia llavors adoptar una forma lliure, sinuosa, semblant a un piano de cua, i bolcar tota ella cap a una piscina central, com un espai aterrassat comú per estar. Les diverses dependències s'anaven desordenant de forma harmònica, amb espais intermedis i vestíbuls, configurant una insòlita tipologia adequada als canviants usos imprevistos.

Els reptes d’estimar i conservar els edificis moderns i contemporanis

Dels dies feliços d’estiu a l’antiga Casa Regàs i el Belvedere Georgina, una de les obres més emblemàtiques de la Catalunya dels anys 70, no en queda res. Es troben en un estat de degradació absoluta. L’actitud dels actuals propietaris i el temps han donat un cop de puny a l’esperit lúdic amb què la van dissenyar els arquitectes de l’estudi PER, Oscar Tusquets, Lluís Clotet, Pep Bonet i Cristian Cirici. “Van actuar amb una actitud trencadora: inicialment l’obra consistia en l’ampliació d’una masia, i la van acabar convertint en el garatge d’una casa nova”, afirma l’arquitecte Aureli Mora, que n’ha denunciat la ruïna a través de la web d’Arquitectes per l’Arquitectura.

L'estat deplorable en que es troba actualment el "Belvedere Georgina".

La mateixa actitud rupturista i juganera també es troba al Belvedere: “Van fer una glorieta clàssica, però la coberta també era un aparcament. Van contraposar la modernitat de l’automòbil amb el classicisme de l’edifici i amb el paisatge”, subratlla Mora. La situació de la Casa Regàs i el Belvedere Georgina no és un cas únic, sinó la punta de l’iceberg de la problemàtica de la conservació de l’arquitectura moderna i contemporània. Un altre cas que ha sortit a la llum en les últimes setmanes és l’amenaça d’enderroc de la Casa Van der Driesche, a Eivissa, obra dels últims guanyadors del Premio Nacional d’arquitectura, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. En aquest cas, el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia estan estudiant el requeriment de catalogar l’edifici que els va fer el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears. En canvi, la marquesina del complex turístic Politur, de Bonet Castellana, Puig Torné i Esquius, del 1963, sembla tenir els dies comptats, ja que l’Ajuntament de Platja d’Aro en va autoritzar l’enderroc fa pocs dies.

Almenys en el cas de la casa Van der Driesche no ha passat com amb la mítica Casa Guzmán d’Alejandro de la Sota, a Madrid, la destrucció de la qual es va descobrir fa un any quan ja havia estat substituïda per un habitatge anodí. “És molt difícil aturar la destrucció d’un edifici quan ja hi ha l’excavadora. Hem d’arribar abans”, diu Susana Landrove, directora de la Fundación Docomomo Ibérico. Des de l’any 1933 aquesta entitat ha catalogat 1.700 obres d’entre els anys 1925 i 1965. El debat sobre aquest patrimoni més recent segueix, i en repassem algunes de les claus més significatives.

• http://www.arxiusarquitectura.cat/arquitectura_det.php?id=1218
• http://sig.palafrugell.cat/Documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/Bens%20Individuals/172.pdf

La casa Regàs i el Bevedere Georgina

Can Catalanet, un mas petiti i modest, ja molt degradat, del paratge de Sobirà d'aquest terme Parroquial de Llofriu, va ser rehabilitat durant els anys 1970-72, amb la introducció de nous elements d'edificació que l'han convertit en un referent de l'arquitcetura contemporànea.

El projecte de la casa de noca planta adopta una forma sinuosa "semblant a un piano de cua", segons els mateixos autors, els arquitèctes Òscar Tusquets i Lluis Clotet, amb dependències "desordenades de forma harmònica", obertes a "usos imprevistos", amb la intenció de plasmar "l'esperit iconoclasta" de la dècada de 1960. L'element més singular és el Belvedere Georgina, petit edifici en el qual es va voler intorduïr un habitatge funcional inspirat en els belvederes pal·ladians. En aquells moments es va considerar com un referent de la arquitectura postmoderna, "la primera obra post moderna sense mala consciècia", segons el nord-americà Charles Jenks, reputat teòric de l'arquitectura.

REF: QUADERNS DE PALAFRUGELL Nº22 - PAG 14.