Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geografia. Mostrar tots els missatges

La divisió territorial de Llofriu

Llofriu te una superfície d'uns 9,75 km2 i una població estable d'uns 300 habitants podent-se fàcilment duplicar a l'estiu. Com ja se sap Llofriu gaudeix de ser una part ben diferenciada de la resta del municipi de Palafrugell ja que degut a la seva situació Llofriu es clarament ben diferent de Palafrugell.

Tots sabem que Palafrugell es un municipi molt variat, composat per Palafrugell, Llafranc, Calella, Tamariu, Ermedàs i Llofriu. A l'oest d'aquest municipi, les Gavarres, el mig la plana de l'Aubi o el pla de Palafrugell i a l'est la costa del mediterrani. Aquests trets fan que Palafrugell sigui un municipi que fàcilment es podria partir en tres trossos. Un d'aquests trossos és doncs Llofriu i es el protagonista doncs d'aquest bloc.


D'alguna manera Llofriu sempre ha estat deslligat però a la vegada lligat a Palafrugell degut doncs a la seva situació, entre la capital de comara, La Bisbal d'Empordà, i els llocs més turístics de la comarca, és a dir Palamós i Platja d'Aro.

Si ens centrem a parlar del territori o zona de Llofriu observarem doncs que aquest també es pot dividir en 5 sectors que a escala local son ben diferenciables. Aquests sectors, tres dels quals son el tres nuclis de població, estan dividits de forma que cada un d'ells son reconeguts localment com zones amb la seva pròpia personalitat. Els 5 sectors son els següents:

1. Sector de Llofriu:


Aquest sector inclou el nucli principal i mes densament poblat de tot el territori de Llofriu. El sector es troba el mig del territori llofriuenc i es ben divers. En el es troba el nucli més antic que es coneix i els mes poblat i en ell se situen els principals atractius turístics i arquitectònics com son l'Església de Sant Fruitós de Llofriu, les antigues escoles que ara son la seu del Centre Cultural i Social Irene Bassa Rocas, can Sabrià, can Sabater, el Mas Pla on residí l'escriptor Josep Pla, així com altres tipus de complexes com son el seu camp de futbol, el bar-restaurant de Cal la Montse on està el mas Bonet, el veïnat de Roma així com la riera de grossa entre altres llocs a visitar i conèixer.

2. Sector de La Barceloneta:


Aquest sector inclou el segon nucli de població de tot el territori de Llofriu. El sector es troba el nord de Llofriu a camí de Torrent d'Empordà i és un sector molt pla ja que inclou la part nord de la plana llofriuenca. Aquest sector limita al nord amb el municipi de Torrent i es per això que es la zona mes lligada al territori veí degut a la seva situació. Aquest sector on es troba el nucli de La Barceloneta es a on hi han mes locals, bars i altres empreses dedicades al mon de l'hostaleria com a servies encara que a la part est d'aquest està dedicat a la agricultura.

El nucli de La Berceloneta es començar a poblar, probablement a la dècada de 1790 i l'any 1878 es va partir en dos fruit del  "trenet" que unìa Banyoles amb Palamós que localment se'l coneixia con "el trenet". Antigament sempre ha estat la zona mes dinàmica i moderna de tot Llofriu.

3. Sector de L'Estació:


Aquest sector inclou el tercer nucli de població de tot el territori de Llofriu. El sector es troba a l'est de Llofriu molt a prop de la zona mes industrialitzada de Palafrugell. El seu nom es deu a que antigament hi havia existit un baixador, no estació aquesta doncs estava a La Barceloneta, i fruit d'aquesta parada del "trenet" es va poblar tot el voltant de mas Les Estanyoles, un noble mas del segle XVII. En aquest sector es trobar el cementiri de Llofriu, inaugurat l'any 1895 així com l'espectacular paratge del "Corn de l'Aigua".

4. Sector de Les Gavarres:


Aquest sector engloba la part sud dels sectors de Llofriu i l'Estació i es la part mes boscosa i la segona menys poblada de tot territori de Llofriu. Gran part d'aquesta zona forma part del Parc Natural de Les Gavarres. No obstant dins d'ell es troben vàries masies disseminades que actuen com a únics nuclis de població.

No hi ha massa informació històrica o documents històrics però de ben segur les zones mes poblades que es van començar a formar al voltant de dos grans masies que podrien datar dels segles XVI, XVII o XVIII. Dins d'aquest sector, en el dit veïnat de Roma es troba el Mas de Roma, on en el llindar de la porta hi du gravat l'any 1736.També inclou el veïnat del Paratge El Sobirà.

5. Sector de Can Genoer:


Aquest sector és al més occidental del territori de Llofriu i el 100% d'ell està inclòs dins del Parc Natural de Les Gavarres i és un sector doncs molt boscós i poc poblat. A la vegada és un territori que està en disputa o discòrdia entre el terme municipal de Forallac i el Territori de Llofriu situat a l'est del Les Gavarres.

Can Genoer dona el nom a tot quest territori disputat que històricament i geogràficament sempre ha format part de Llofriu ja que està en la vesant contrària com per formar part de Forallac i ja que els accessos son mes curts i directes des de Llofriu que no pas des de Fitor, Fonteta, es a dir, des del municipi de Forallac.

Aquest sector és el cinquè sector que formen Llofriu. És el sector menys poblat però a la vegada es el segon mes extens de tots.

En definitiva Llofriu és doncs un territori molt divers a pesar de ser tant petit i poc poblat. És per això que Llofriu es un territori màgic tant la seva personalitat així com la seva gent, cultura i particularitat.

Breu descripció de Lofriu l'any 1848

En el arxiu de la Biblioteca Digital Hispánica hem trobat un retall amb una petita descripcó del poble i zona, o terme, de Llofriu que data del 1848 i elaborada per el capità de la sisena infanteria Don Jaime Costa Desvall.

Decribía la zona de Llofriu aixi:

LLOFRIU, lugar de 182 habitantes, está situado en terreno llano cubierto de bastante bosque, pero sin cosa notable.

Retall de la descripció del poble de l'any 1848.

L'incendi a Llofriu del 1975

Les estadístiques dels darrers anys donen una baixa incidència, en termes comparatius amb la resta del territori, pel que fa al nombre d’incendis i la superfície afectada. Des de l’any 1970, s’han declarat a Palafrugell un total de 67 incendis forestals que ha cremat un total de 307 ha.
El més important va ser el que va cremar al paratge del Catalanet (Llofriu) el 24 d’agost de 1975, causat presumiblement per negligència (colilles de cigarreta) i que va afectar un total de 205 ha.
Per últim, cal esmentar que en el municipi hi ha un Pla de Prevenció d’Incendis Forestals, el qual identifica, entre d’altres, les carreteres i pistes d’especial interès en la lluita contra els incendis forestals.

La fauna de la Riera de l'Avellí

Text original de http://faunapalafrugell.blogspot.com.es/
El següent punt que vam triar per posar les càmeres va ser la Riera de l'Avellí. És una riera molt petita que sovint no porta aigua, però sempre queda alguna bassa. Es troba al costat de la riera Grossa de Llofriu. Havíem llegit que les rieres o els llocs on queda una mica d'aigua són molt visitats pels animals. La veritat és que ha estat així i va ser un dels llocs on vam poder fer més fotografies.

Aquestes són les fotos que es poden veure en color perque la càmera té flaix de llum blanca. En el cas de la fagina, es pot veure bé la taca blanca que té al coll fins les potes. També s'identifica per la cua molt grossa i peluda.

Fagina (Martes foina)


En el cas del senglar, es fàcil identificar-lo pel morro fort que té, les orelles, el pèl...

Senglar (Sus scrofa)

La guineu es caracteritza en una cua molt llarga, el cos primet i unes orelles punxagudes.

Guineu o guilla (Vulpes vulpes)


Per diferenciar bé una geneta d'una fagina només calde fixar-se en les ratlles que té al cos però especialment a la cua.


Geneta (Genetta genetta)


Tots coneixem l'esquirol que salta pels arbres i menja pinyes, aquí el tenim creuant el riu per aquest pont petit de pedra.

Esquirol (Sciurus vulgaris)



Per diferenciar una rata d'un ratolí de bosc mirem el cos que tenen. La rata té el cap petit i la cua i el cos molt gran en canvi el ratolí de bosc el cap és gairebé tan gros com el cos i la cua és més curta.

Rata (Rattus sp.)


El toixó, si us hi fixeu, té duess ratlles que li surten del morro i arriben a l'esquea passant pels ulls i les orelles. També si mireu quan corre es pot veure que té un moviment característic.

Toixó (Meles meles)


Llofriu des d'un Drone

Fa pocs díes navegant per YouTube vàrem descubrir que per primera vegada, doncs pocs pobles ho poden dir, Llofriu va ser sobrevolat per un drone. Es la primera vegada que el poble es enregistrat per un drone desde l'aire.
Les imatges aconseuides son espectaculars i ens donen un altre punt de vist tant del poble com del nostre petit gran territori que és Llofriu.
Hem de donar les gràcies a l'autor Josep Mestras. Moltes gràcies.

LLOFRIU . restes megalítiques - fonts i mines


LLOFRIU . restes megalítiques - fonts i mines

Aquesta ruta l’he estret del company wikiloc i magnífic coneixedor de les nostres contrades, capita haddock,  i que hem seguit “fil per randa” el track, sense modificar en cap punt, dons m’ha semblat prou interesant (vaja!!!, com totes les seves rutes). Si voleu visitar la pàgina a Wikiloc, copieu l’adreça:  Ruta Megalítica Llofriu.
Panoràmica orientada a nord.
Panoràmica orientada a nord-oest.
Magnifica sortida per una zona no gaire transitada per nosaltres, molt entretinguda i amb la que ens a permet visitar algunes restes megalítiques, petits menhirs?, la amagada cova del mas Estela o el dolmen de la Vinya Gran. Pujar al puig de les Mines i al punt culminant de la ruta, El puig Vidal amb el Vèrtex Geodèsic i les seves magnifiques vistes,  les fonts de Can Carrony, la de la Teula i la del mas Jofre i passar per els pous de  ventilació de mines, a més de l’entrada a la galeria de la mina d’en Torrent, passant abans de finalitzar la ruta, per el magnífic molí de vent de can Trill.

Mes informació i fotos: aquí
Mes fotos aquí: aquí 
El Blog d'on s'ha extret l'informació: aquí

Puig Vidal


Puig Vidal, de 301 metres d’altitud, està situat a Coll de Tramuntana. És del municipi de Forallac. En aquest puig s’hi troba un vèrtex geodèsic; un vèrtex geodèsic és un senyal informatiu que ens indica l'altura exacta d'aquest punt sobre el nivell del mar, i que forma part d'una xarxa de triangles de caràcter planetari. Normalment consten d’un cilindre de 120 cm d'altura, muntat sobre un pedestal de formigó. Solen tenir unes escales per pujar-hi fins a dalt.
Des d’aquest punt, es poden observar unes vistes magnífiques, espectaculars... Tota la plana de l’Empordà, i les Gavarres, un paisatge que mai et canses d’observar.
Si voleu gaudir d’unes molt bones vistes, és recomanable anar-hi un dia ben serè, sense núvols, ni boira. Tot i així també si pot anar qualsevol dia.
El motiu de posar el catxé aquí, és perquè aquestes vistes no es poden deixar perdre.




Per arribar a l’inici del corriol (a Coll de Tramuntana), es pot fer per diversos llocs,  per la pista ample de  Mont-ras cap a Fitor, per Sant Climent de Peralta o per Llofriu.
Per arribar al vèrtex geodèsic, heu de aparcar el cotxe al costat del WayPoint situat a l’entrada del corriol, i seguir corriol amunt uns 300 metres, i ja esta, ja hi heu arribat!