El terrirori de Llofriu.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SECTOR:4. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SECTOR:4. Mostrar tots els missatges
Menys soroll, arreglar camins i més diners...
L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu demana reduir el soroll de les festes dels massos més propers, millorar i esfaltar els carrers i camins, canviar el repartiment dels diners entre les diferents associacions. Son algunes de les peticions que ens van compartir en el programa “Un estiu al carrer”, el dijous passat, dia 18 d’agost.
Com bé hem explicat, vam poder parlar amb l’Associació de Veïns i Amics de Llofriu, en una taula rodona amb Josep Estanyol, Montse Alsina, David Rechas, Elia Pagès i Jaume Alsina. Ens van traslladar algunes peticions que tenien per l’Ajuntament:
- La primera petició que es va fer és trobar una solució pel soroll de les festes sense llicència que es feien en els masos de Llofriu i afectaven una part del poble. Per sort, “l’ajuntament ja està al cas i han aplicat mesures perquè es redueixin aquestes festes”, segons explica en Josep Estanyol, president de l’associació.
- També consideren que a l’estiu, sobretot, “Llofriu es queda en segon terme perquè es dona més importància a les zones costaneres”.
En Jaume Alsina afirma que Llofriu ha fet grans canvis, que ha costat molt créixer, i han hagut de posar molts esforços per aconseguir aquest canvi.
- AUDIO: Jaume Alsina explica els esforços que han hagut de fer per tenir un canvi.
- L’Associació és queixa també de la forma com es reparteixen els diners entre els barris de Palafrugell. Montse Alsina afirma que “per aquesta Festa Major hi ha barris més petits de Palafrugell que els hi donen la mateixa quantitat de diners que a Llofriu”.
- AUDIO: Montse Alsina comentant la incoherència de la repartició de diners.
- Finalment, els veïns demanen tenir “uns carrers més cuidats” i també “més camins asfaltats” perquè, assegura, l’estat actual dels camins i carreteres genera molta pols. Critiquen que l’Ajuntament de Palafrugell no vulgui asfaltar i Jaume Alsina ho contraargumenta dient que “són més papistes que el papa”. També afirma que “la majoria de pobles de l’Empordà tenen més carrers asfaltats i camins ben cuidats”, assegura en Jaume.
ENLLAÇ A LA NOTÍCIA: La Comissió de Llofriu fa algunes peticions al seu Ajuntament.
El Mas Jofre
Mas Jofre o actualment conegut com a Can Llausàs és un mas edificat entre els segles XVIII i XIX situat al vell mig del Paratge del Sobirà, dins del sector Roma i Les Gavarres i molt al costat de la Font del Mas Jofre o Font d'en Catalanet i en el encreuament del camì vell del Sobirà a Llofriu i el Camí del Sobirà.
Descripció i valoració
Mas de grans dimensions, de tres crugies i tres plantes, amb teulat de dos pendents sobre els murs laterals. A la façana principal s'hi troben una porta amb una gran llinda sota un arc de descàrrega, finestres amb llindes monolítiques i ampits motllurats. Al darrer pis hi ha una arcada de rajols i als baixos dues finestres d'època tardana. El ràfec és de dues filades de rajola, una en serreta. A l'angle SO hi ha un contrafort en talús. Es tracta d'una construcció a base de grans rebles de pissarra i morter.
 |
| El Mas Jofre l'any 2010 |
A l'interior hi ha una entrada amb volta de maó. A la llinda de la finestra central del primer pis hi ha una creu patriarcal i la data 1772. A la llinda de la finestra de la planta superior es llegeix D(IA) 21 DES(EMBRE) DE 1846. A llevant, deslligades del mas, hi ha diferents dependències, entre les quals un porxo que es descriu a la fitxa núm. 146.
Sembla clar que el mas del segle XVIII tenia dues plantes i teulat de vessants sobre les façanes de més llargada. L'aixecament de la tercera planta al segle XIX comportà un canvi de l'orientació dels pendents de la coberta.
La vegetació de l'indret, a l'entorn del mas, té elements molt notables.
Cal remarcar els arbres i conjunts de vegetació de la finca, sobretot al voltant de la casa: les tanques de xiprers, oliveres, en especial la vella olivera a tramuntana del mas, els castanyers que va fer plantar l’escriptor... tots ells presents a la seva obra.
Notícies històriques
La creu patriarcal que figura a la llinda del segle XVIII és l'emblema de l'ordre del Sant Sepulcre. En aquest cas fa al·lusió al priorat de Santa Anna de Barcelona, que posseí la senyoria feudal del castell de Palafrugell i el seu terme. La creu es troba en altres edificis dels municipis de Palafrugell i Mont-ras.
El nom del mas Llausàs amb el qual és avui coneguda aquesta casa, és recent, dels propietaris actuals.
Enllaços externs
- WIKIPEDIA: https://llofriu.fandom.com/ca/wiki/Mas_Jofre
Llofriu, la Barceloneta, l'Estació i les Gavarres des d'un Drone
Des de fa poc temps que els drons ja formen part de les nostres vides. I és que estem en un món que no para d'evolucionar encara que de vegades sense que nosaltres n'estiguem del tot d'acord.
Cada cop més vigilats i perquè no dir-ho més controlats precisament els drons en són una altra eina.
No obstant cal dir que els drons són molt útils i s'agreixen els serveis que poden arribar a donar.
Imatges aèries, vídeos, topografia, control del trànsit, meteorologia o inclús controls d'incendis o per a l'agricultura.
Que sapiguem el primer dron que va sobrevolar Llofriu data de l'any 2014. Un dia estàvem navegant per YouTube i vàrem veure el primer vídeo d'un dron sobrevolant Llofriu. Ens va fascinar i un dels bloguers del blog de Llofriu es va animar a treure's el Títol de Pilot de Dron, doncs és necessari per a poder volar encara que sembli mentida.
I és que encara que hi hagi drons de joguina les imatges aconsseguides ens demostren que de joguina no en té pas res. Precisament pel que ja hem comentat anteriorment.
Un dron té moltes possibilitats i no es cap joguina. Gaudiu de les imatges i moltes gràcies Daniel.
Cada cop més vigilats i perquè no dir-ho més controlats precisament els drons en són una altra eina.
No obstant cal dir que els drons són molt útils i s'agreixen els serveis que poden arribar a donar.
Imatges aèries, vídeos, topografia, control del trànsit, meteorologia o inclús controls d'incendis o per a l'agricultura.
I és que encara que hi hagi drons de joguina les imatges aconsseguides ens demostren que de joguina no en té pas res. Precisament pel que ja hem comentat anteriorment.
Un dron té moltes possibilitats i no es cap joguina. Gaudiu de les imatges i moltes gràcies Daniel.
IMATGE 1
IMATGE 2
IMATGE 3
IMATGE 4
IMATGE 5
IMATGE 6
IMATGE 7
- Si voleu les imatges originals >>> contactar aquí <<<.
Casa Regàs
El promotor Oriol Regàs, principal artífex de la gauche divine barcelonina , tenia una casa d'estiueig a Calella de Palafrugell , a la Costa Brava (Girona) . En ella es donaven cita personatges de diversos àmbits que compartien un estil de vida obert i desenfadat .
Quan Regàs va encarregar el 1970 a Clotet i OTB dissenyar la seva nova casa, aquests van tractar de plasmar en el seu projecte aquest esperit iconoclasta dels agitats anys 60. El nou emplaçament era proper a l'anterior però cap a l'interior , a la població de Llofriu. Ja existia un petit mas, ben situat , però escas i inutilitzable , per la qual cosa es va decidir col·locar -hi el garatge i altres serveis.
La construcció de nova planta podia llavors adoptar una forma lliure, sinuosa, semblant a un piano de cua, i bolcar tota ella cap a una piscina central, com un espai aterrassat comú per estar. Les diverses dependències s'anaven desordenant de forma harmònica, amb espais intermedis i vestíbuls, configurant una insòlita tipologia adequada als canviants usos imprevistos.
Quan Regàs va encarregar el 1970 a Clotet i OTB dissenyar la seva nova casa, aquests van tractar de plasmar en el seu projecte aquest esperit iconoclasta dels agitats anys 60. El nou emplaçament era proper a l'anterior però cap a l'interior , a la població de Llofriu. Ja existia un petit mas, ben situat , però escas i inutilitzable , per la qual cosa es va decidir col·locar -hi el garatge i altres serveis.
La construcció de nova planta podia llavors adoptar una forma lliure, sinuosa, semblant a un piano de cua, i bolcar tota ella cap a una piscina central, com un espai aterrassat comú per estar. Les diverses dependències s'anaven desordenant de forma harmònica, amb espais intermedis i vestíbuls, configurant una insòlita tipologia adequada als canviants usos imprevistos.
Els reptes d’estimar i conservar els edificis moderns i contemporanis
Dels dies feliços d’estiu a l’antiga Casa Regàs i el Belvedere Georgina, una de les obres més emblemàtiques de la Catalunya dels anys 70, no en queda res. Es troben en un estat de degradació absoluta. L’actitud dels actuals propietaris i el temps han donat un cop de puny a l’esperit lúdic amb què la van dissenyar els arquitectes de l’estudi PER, Oscar Tusquets, Lluís Clotet, Pep Bonet i Cristian Cirici. “Van actuar amb una actitud trencadora: inicialment l’obra consistia en l’ampliació d’una masia, i la van acabar convertint en el garatge d’una casa nova”, afirma l’arquitecte Aureli Mora, que n’ha denunciat la ruïna a través de la web d’Arquitectes per l’Arquitectura.
La mateixa actitud rupturista i juganera també es troba al Belvedere: “Van fer una glorieta clàssica, però la coberta també era un aparcament. Van contraposar la modernitat de l’automòbil amb el classicisme de l’edifici i amb el paisatge”, subratlla Mora. La situació de la Casa Regàs i el Belvedere Georgina no és un cas únic, sinó la punta de l’iceberg de la problemàtica de la conservació de l’arquitectura moderna i contemporània. Un altre cas que ha sortit a la llum en les últimes setmanes és l’amenaça d’enderroc de la Casa Van der Driesche, a Eivissa, obra dels últims guanyadors del Premio Nacional d’arquitectura, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. En aquest cas, el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia estan estudiant el requeriment de catalogar l’edifici que els va fer el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears. En canvi, la marquesina del complex turístic Politur, de Bonet Castellana, Puig Torné i Esquius, del 1963, sembla tenir els dies comptats, ja que l’Ajuntament de Platja d’Aro en va autoritzar l’enderroc fa pocs dies.
Almenys en el cas de la casa Van der Driesche no ha passat com amb la mítica Casa Guzmán d’Alejandro de la Sota, a Madrid, la destrucció de la qual es va descobrir fa un any quan ja havia estat substituïda per un habitatge anodí. “És molt difícil aturar la destrucció d’un edifici quan ja hi ha l’excavadora. Hem d’arribar abans”, diu Susana Landrove, directora de la Fundación Docomomo Ibérico. Des de l’any 1933 aquesta entitat ha catalogat 1.700 obres d’entre els anys 1925 i 1965. El debat sobre aquest patrimoni més recent segueix, i en repassem algunes de les claus més significatives.
 |
| L'estat deplorable en que es troba actualment el "Belvedere Georgina". |
La mateixa actitud rupturista i juganera també es troba al Belvedere: “Van fer una glorieta clàssica, però la coberta també era un aparcament. Van contraposar la modernitat de l’automòbil amb el classicisme de l’edifici i amb el paisatge”, subratlla Mora. La situació de la Casa Regàs i el Belvedere Georgina no és un cas únic, sinó la punta de l’iceberg de la problemàtica de la conservació de l’arquitectura moderna i contemporània. Un altre cas que ha sortit a la llum en les últimes setmanes és l’amenaça d’enderroc de la Casa Van der Driesche, a Eivissa, obra dels últims guanyadors del Premio Nacional d’arquitectura, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. En aquest cas, el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia estan estudiant el requeriment de catalogar l’edifici que els va fer el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears. En canvi, la marquesina del complex turístic Politur, de Bonet Castellana, Puig Torné i Esquius, del 1963, sembla tenir els dies comptats, ja que l’Ajuntament de Platja d’Aro en va autoritzar l’enderroc fa pocs dies.
Almenys en el cas de la casa Van der Driesche no ha passat com amb la mítica Casa Guzmán d’Alejandro de la Sota, a Madrid, la destrucció de la qual es va descobrir fa un any quan ja havia estat substituïda per un habitatge anodí. “És molt difícil aturar la destrucció d’un edifici quan ja hi ha l’excavadora. Hem d’arribar abans”, diu Susana Landrove, directora de la Fundación Docomomo Ibérico. Des de l’any 1933 aquesta entitat ha catalogat 1.700 obres d’entre els anys 1925 i 1965. El debat sobre aquest patrimoni més recent segueix, i en repassem algunes de les claus més significatives.
El Camí de Roma de Llofriu ha renovat el paviment existent amb el sistema “SAULO SOLID”
L’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palafrugell ha dut a terme la renovació del paviment del Camí de Roma de Llofriu mitjançant un paviment natural de terra estabilitzada amb el sistema “SAULO SOLID”. Aquest sistema certificat d’estabilització aconsegueix incrementar, considerablement, la resistència a l’erosió del paviment de terra, evitant la formació de regueres, fang i nova vegetació durant molts anys.
El Camí de Roma de Llofriu, d’uns 2 quilòmetres de llargada, és un camí rural que connecta amb la carretera comarcal c-66. La nova pavimentació, executada per l’empresa Massachs Obres i Paisatge, s’ha aplicat aproximadament sobre la meitat de tot el camí, amb un cost al voltant dels 25.000 euros.
Aquest és el primer camí on s’ha fet un tractament d’aquest tipus al municipi. Segons l’alcade de Palafrugell, Juli Fernández “és una primera prova per tal de veure si té un bon comportament i ho podem aplicar en el futur a d’altres camins de similars característiques. Tot i això, seguim treballant en el desenvolupament del Pla de Manteniment de Camins anual".
La utilització d’aquest producte natural de terra estabilitzada s’ha dut a terme a d’altres camins rurals i altres superfícies de diversos municipis catalans. En tots el casos, el paviment s’ha integrat totalment a la natura, a més de ser molt respectuós amb el medi ambient.
El Camí de Roma de Llofriu, d’uns 2 quilòmetres de llargada, és un camí rural que connecta amb la carretera comarcal c-66. La nova pavimentació, executada per l’empresa Massachs Obres i Paisatge, s’ha aplicat aproximadament sobre la meitat de tot el camí, amb un cost al voltant dels 25.000 euros.
Aquest és el primer camí on s’ha fet un tractament d’aquest tipus al municipi. Segons l’alcade de Palafrugell, Juli Fernández “és una primera prova per tal de veure si té un bon comportament i ho podem aplicar en el futur a d’altres camins de similars característiques. Tot i això, seguim treballant en el desenvolupament del Pla de Manteniment de Camins anual".
La utilització d’aquest producte natural de terra estabilitzada s’ha dut a terme a d’altres camins rurals i altres superfícies de diversos municipis catalans. En tots el casos, el paviment s’ha integrat totalment a la natura, a més de ser molt respectuós amb el medi ambient.
L'incendi a Llofriu del 1975
Les estadístiques dels darrers
anys donen una baixa incidència, en termes comparatius amb la resta del
territori, pel que fa al nombre d’incendis i la superfície afectada. Des de
l’any 1970, s’han declarat a Palafrugell un total de 67 incendis forestals que
ha cremat un total de 307 ha.
El més important va ser el que va cremar al
paratge del Catalanet (Llofriu) el 24 d’agost de 1975, causat presumiblement
per negligència (colilles de cigarreta) i que va afectar un total de 205 ha.
Per
últim, cal esmentar que en el municipi hi ha un Pla de Prevenció d’Incendis
Forestals, el qual identifica, entre d’altres, les carreteres i pistes
d’especial interès en la lluita contra els incendis forestals.
LLOFRIU . restes megalítiques - fonts i mines
LLOFRIU . restes megalítiques - fonts i mines
Aquesta ruta l’he estret del company wikiloc i magnífic
coneixedor de les nostres contrades, capita haddock, i que hem seguit
“fil per randa” el track, sense modificar en cap punt, dons m’ha semblat
prou interesant (vaja!!!, com totes les seves rutes). Si voleu visitar
la pàgina a Wikiloc, copieu l’adreça: Ruta Megalítica Llofriu.
 |
| Panoràmica orientada a nord. |
 |
| Panoràmica orientada a nord-oest. |
Mes informació i fotos: aquí
Mes fotos aquí: aquí
El Blog d'on s'ha extret l'informació: aquí
Font del Mas Jofre o Font d'en Catalanet
Descripció i valoració
Font que es troba en un petit fondal, d'esponerosa vegetació, vers el
sector central de la vall de Sobirà (drenada per la riera de les
Molleres), a llevant del Mas Jofre,
a les terres del qual pertany. Actualment és del tot abandonada, no
raja i l'indret i els corriols que hi menen resten envaïts per la
malesa. La font rajava en un alt marge, en un mur d'obra agençat a base
de gruixos
de remolinat, al peu del qual hi ha el brollador ara mig soterrat pel
llot. A la part superior de la paret hi destaca una gran làpida de pedra
calcària, de contorn corbat, en la qual s'hi llegeix: M.J. / FON DEL MAS JOFRA / 1906.
Al costat de la font, en un replà més elevat, hi ha una taula feta amb una mola.
Notícies històriques
Aquesta font havia estat molt popular a la rodalia i encara seria, Palafrugell és més coneguda pel nom de "Font d'en Catalanet". Data de l'any 1906.
probablement, recuperable. A la vila de
…La Font d'En Catalanet o d'En Jofre, posada enmig d'una petita vall deliciosa del terme de Llofriu, és d'aigua bona, però es pot dir que ja no existeix (Josep Pla, op.cit. capítol 25 "Les fonts" pàg. 547)
Bibliografia i documentació
- Josep Pla (1968)
- Josep Bañeras i Josep Pujol: "Les fonts de Palafrugell". Quaderns de Can Bech. Palafrugell. Febrer-març 1993.
Enllaços externs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)