El terrirori de Llofriu.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SECTOR:2. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SECTOR:2. Mostrar tots els missatges
Menys soroll, arreglar camins i més diners...
L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu demana reduir el soroll de les festes dels massos més propers, millorar i esfaltar els carrers i camins, canviar el repartiment dels diners entre les diferents associacions. Son algunes de les peticions que ens van compartir en el programa “Un estiu al carrer”, el dijous passat, dia 18 d’agost.
Com bé hem explicat, vam poder parlar amb l’Associació de Veïns i Amics de Llofriu, en una taula rodona amb Josep Estanyol, Montse Alsina, David Rechas, Elia Pagès i Jaume Alsina. Ens van traslladar algunes peticions que tenien per l’Ajuntament:
- La primera petició que es va fer és trobar una solució pel soroll de les festes sense llicència que es feien en els masos de Llofriu i afectaven una part del poble. Per sort, “l’ajuntament ja està al cas i han aplicat mesures perquè es redueixin aquestes festes”, segons explica en Josep Estanyol, president de l’associació.
- També consideren que a l’estiu, sobretot, “Llofriu es queda en segon terme perquè es dona més importància a les zones costaneres”.
En Jaume Alsina afirma que Llofriu ha fet grans canvis, que ha costat molt créixer, i han hagut de posar molts esforços per aconseguir aquest canvi.
- AUDIO: Jaume Alsina explica els esforços que han hagut de fer per tenir un canvi.
- L’Associació és queixa també de la forma com es reparteixen els diners entre els barris de Palafrugell. Montse Alsina afirma que “per aquesta Festa Major hi ha barris més petits de Palafrugell que els hi donen la mateixa quantitat de diners que a Llofriu”.
- AUDIO: Montse Alsina comentant la incoherència de la repartició de diners.
- Finalment, els veïns demanen tenir “uns carrers més cuidats” i també “més camins asfaltats” perquè, assegura, l’estat actual dels camins i carreteres genera molta pols. Critiquen que l’Ajuntament de Palafrugell no vulgui asfaltar i Jaume Alsina ho contraargumenta dient que “són més papistes que el papa”. També afirma que “la majoria de pobles de l’Empordà tenen més carrers asfaltats i camins ben cuidats”, assegura en Jaume.
ENLLAÇ A LA NOTÍCIA: La Comissió de Llofriu fa algunes peticions al seu Ajuntament.
Les 4 barberies que va tenir Llofriu
Sabem de quatre barberies que funcionaren a Llofriu: tres a la Barceloneta i una al poble. Els homes hi anaven normalment un cop a la setmana, i les dones “no anàvem a cal barber, anàvem a la perruqueria a Pals o a Palafrugell. A Palafrugell anàvem al carrer Estret amb l’Antònia i la Pepita, que eren germanes, amb aquells rulos d’aquell temps que s’escalfaven al foc amb carbó, que no sé com no ens cremaven els cabells! Les dones grans hi anaven molt poc, de permanent en permanent” (Maria Estanyol).
Anar al barber era un ritu social molt masculí. Al barber hi anaves a afaitar-te o a tallar-te els cabells, però també hi anaves a fer el toc, a jugar a cartes i a fer tertúlia. Eren les tavernes del’època. La majoria de barbers exercien la seva professió a les nits o els caps de setmana ja que no era la seva feina principal. Els barbers adaptaven una estança de casa seva per dur a terme aquesta activitat.
A la Barceloneta:
- Cal Barber, li l'en Quim Sabater
Pere Ventura ens explica que el seu sogre ja feia de barber a Llofriu. La barberia estava situada a la Barceloneta. Consistia en una sala ben illuminada i preparada amb dos miralls i dos seients americans. Aquesta, segurament, seria la barbería que funcionaría més regularment.
La barberia de Cal Sabater. Joaquim Sabater fent de barber, una de les seves filles i l'avi Carreter. FOTO PELAYO SAGRERA.COL·LECGÒ DOMINGO SABRIÀ.
- La barberia de Ricardo Puig
“El meu pare tenia una barberia a la Barceloneta. En acabar la guerra la va obrir, fins als anys 60. Durant el dia feia de capatàs i a les nits de barber, sobretot els dissabtes a la nit. Estava al carrer de Baix, la tercera casa. Allà es jugava a cartes i, és clar, es plegava molt tard. Encara no hi havia can Mingo, i llavors es jugava allà. Els homes venien a afaitar-se, sovint directament de treballar, i sense rentar-se la cara, que encara costava més. Tampoc era costum rentar el cap a la barberia, i venien amb els cabells bruts de la feina i se't feien malbé les tisores" (Lluís Puig).
A l’Estació:
- La barberia de Lluís Puig
Lluís Puig de ben petit ja ajudava el pare a la perruqueria i anys més tard va obrir la seva barberia a casa seva, al barri de l’Estació. Això era pels volts dels anys 60. L’obria els caps de setmana i entre setmana feia de serraller a la seva serralleria de Palafrugell.
A Llofriu:
- La barberia de can Riembau
Can Riembau es trobava al poble, a prop del’església. Fou al mateix temps barberia, taverna, taller de modista i, si filem molt prim, també tenia quatre cosetes de botiga: escombres, oranges i gasoses. Josep Riembau va fer de tot. Va començar d’aprenent de barber, llavors de pagès a can Facundo, de manobre al mas Rostoi, va portar el bar del cinema Mercantil i més tard el del cinema Garbí (que era del seu tiet). I a les nits, durant una llarga temporada va exercir de-barber al poble, a la plaça de l’Església.
“Jo de calés no en tinc, però he pencat de valent. Vaig aprendre de barber a can Quim Barber, a la Barceloneta. Llavors vaig anar a treballar a Palafrugell a can Tort, al carrer Cavallers. En aquella època hi havia 32 barberies a Palafrugell. En Tort em pagava un duro a la setmana, però li havia de portar la llet de Llofriu. Més tard en Gou em va dir per anar a treballar a casa seva, m'apujava una pesseta i no li havia de portar la llet! Va ser un bon canvi” (Josep Riembau).
L'avi Carreter, pare de Josep Feliu, el barber Quim Sabater i la seva filla Mercè davant la barberia de Cal Sabater. FOTO PELAYO SAGRERA.COL·LECGÒ DOMINGO SABRIÀ
A mitjan anys quaranta va obrir la barberia a casa seva. Treballava principalment els dissabtes, els diumenges i algunes nits entre setmana. La va deixar l’any 1962, aproximadament. La barberia estava situada al fons d’una habitació, amb una butaca americana de segona mà, una tauleta i un mirall. “Els homes venien a afaitar-se i a jugar a cartes. Tenia una mica de taverna, hi havia una taula llarga on feien la manilla, el canari, i entre copa i partida s’esperaven perquè jo els afaités o els tallés els cabells. Eren uns set o vuit. Uns miraven i els altres jugaven, i s’anaven alternant, i jo suant tinta per poder-los afaitar. En aquella època hi havia molt mal sabó per afaitar i venien havent sopat directament de treballar, de la quadra, ,el sabó no agafava" entre rialles Josep Riembau ens diu que era un disbarat. Acabava cap a les dues o les tres del matí.
“Els llocs de reunió eren al bar d’en Mingo i a cal barber. Els diumenges venien una colla d'homesi jugàvem a can Riembau” (Emili Puigi Alfons Juncà). “No teníem electricitatifèiem servir un gasòmetre, que funcionava amb carbur. Hi havia una campana molt gran i el pare hi posava el carbur a dintre.I a l’entrada teníem dos carregadors, un per a la barberia i un altre per al bar. Lailluminació era escassa, la llum de carbur tenia menys força que una bombeta de 40!" (Josep Riembau).
Llofriu, la Barceloneta, l'Estació i les Gavarres des d'un Drone
Des de fa poc temps que els drons ja formen part de les nostres vides. I és que estem en un món que no para d'evolucionar encara que de vegades sense que nosaltres n'estiguem del tot d'acord.
Cada cop més vigilats i perquè no dir-ho més controlats precisament els drons en són una altra eina.
No obstant cal dir que els drons són molt útils i s'agreixen els serveis que poden arribar a donar.
Imatges aèries, vídeos, topografia, control del trànsit, meteorologia o inclús controls d'incendis o per a l'agricultura.
Que sapiguem el primer dron que va sobrevolar Llofriu data de l'any 2014. Un dia estàvem navegant per YouTube i vàrem veure el primer vídeo d'un dron sobrevolant Llofriu. Ens va fascinar i un dels bloguers del blog de Llofriu es va animar a treure's el Títol de Pilot de Dron, doncs és necessari per a poder volar encara que sembli mentida.
I és que encara que hi hagi drons de joguina les imatges aconsseguides ens demostren que de joguina no en té pas res. Precisament pel que ja hem comentat anteriorment.
Un dron té moltes possibilitats i no es cap joguina. Gaudiu de les imatges i moltes gràcies Daniel.
Cada cop més vigilats i perquè no dir-ho més controlats precisament els drons en són una altra eina.
No obstant cal dir que els drons són molt útils i s'agreixen els serveis que poden arribar a donar.
Imatges aèries, vídeos, topografia, control del trànsit, meteorologia o inclús controls d'incendis o per a l'agricultura.
I és que encara que hi hagi drons de joguina les imatges aconsseguides ens demostren que de joguina no en té pas res. Precisament pel que ja hem comentat anteriorment.
Un dron té moltes possibilitats i no es cap joguina. Gaudiu de les imatges i moltes gràcies Daniel.
IMATGE 1
IMATGE 2
IMATGE 3
IMATGE 4
IMATGE 5
IMATGE 6
IMATGE 7
- Si voleu les imatges originals >>> contactar aquí <<<.
Breu descripció de Lofriu l'any 1848
En el arxiu de la Biblioteca Digital Hispánica hem trobat un retall amb una petita descripcó del poble i zona, o terme, de Llofriu que data del 1848 i elaborada per el capità de la sisena infanteria Don Jaime Costa Desvall.
Decribía la zona de Llofriu aixi:
Decribía la zona de Llofriu aixi:
LLOFRIU, lugar de 182 habitantes, está situado en terreno llano cubierto de bastante bosque, pero sin cosa notable.
 |
| Retall de la descripció del poble de l'any 1848. |
- Enllaç directe a l'arxiu: http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000241468&page=1&search=llofriu&lang=es&view=main
Un robatori a la Barceloneta de l'any 1899
Un fet ben curiós que recollía el diari "El Palafrugellense" del 12 de maig de l'any 1899 ocurregut a La Barceloneta es tractava d'un robatori.
El fet és que el dia 12 de maig de l'any 1899 a la casa de Salvio Avellí Rocas, que era conegut com a "Xico Salvi", es va produïr un robatori dut a terme per un jove foraster dit Pedro Figuerola Font, que era conegut com a "Figa Molla", que va robar entre altres coses diners, un rellotge i un revolver.
Per sort el jove va ser detingut i en Salvio Avellí Rocas va poder, pel que podem entendre, recuperar tots els seus subjectes robats.
El fet és que el dia 12 de maig de l'any 1899 a la casa de Salvio Avellí Rocas, que era conegut com a "Xico Salvi", es va produïr un robatori dut a terme per un jove foraster dit Pedro Figuerola Font, que era conegut com a "Figa Molla", que va robar entre altres coses diners, un rellotge i un revolver.
Per sort el jove va ser detingut i en Salvio Avellí Rocas va poder, pel que podem entendre, recuperar tots els seus subjectes robats.
Territori i Sostenibilitat licitarà la rotonda d'accés a Llofriu de la C-66 el mes de maig.
La nova infraestructura millorarà la seguretat de la carretera, que suporta un trànsit intens i l'obra tindrà un cost de 500.000 euros i permetrà crear un giratori de 43 metres de diàmetre i dos carrils.
El Departament de Territori i Sostenibilitat licitarà aquest mes de maig la construcció d’una rotonda d’accés al nucli de Llofriu, al terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà), a la carretera C-66.
La carretera C-66, en el tram de Mont-ras a la Bisbal d’Empordà, té un accés al nucli de Llofriu format per dues mitges llunes. Aquest tipus de via complica les entrades o sortides quan s’han de fer girs a l’esquerra, perquè no hi ha carril d’espera.
Es preveu que la rotonda compti amb enllumenat, parades de bus, drenatge i senyalització, mentre que el perímetre estarà pavimentat.
Actualment, la redacció del projecte constructiu està molt avançada i es preveu licitar els treballs aquest proper mes de maig. Les obres tindran un cost aproximat de 500.000 euros.
El trànsit de la C-66 en la zona on es formarà la nova rotonda és molt intens, amb una mitjana de 15.630 vehicles al dia, que al mes d’agost arriba als 23.377 vehicles diaris.
El Departament de Territori i Sostenibilitat licitarà aquest mes de maig la construcció d’una rotonda d’accés al nucli de Llofriu, al terme municipal de Palafrugell (Baix Empordà), a la carretera C-66.
La carretera C-66, en el tram de Mont-ras a la Bisbal d’Empordà, té un accés al nucli de Llofriu format per dues mitges llunes. Aquest tipus de via complica les entrades o sortides quan s’han de fer girs a l’esquerra, perquè no hi ha carril d’espera.
Un giratori de 43 metres
El nou giratori tindrà un diàmetre exterior de 43 metres, amb una anella circular de dos carrils i vuit metres d’amplada. L’illot interior tindrà un diàmetre de 27 metres.Es preveu que la rotonda compti amb enllumenat, parades de bus, drenatge i senyalització, mentre que el perímetre estarà pavimentat.
El trànsit de la C-66 en la zona on es formarà la nova rotonda és molt intens, amb una mitjana de 15.630 vehicles al dia, que al mes d’agost arriba als 23.377 vehicles diaris.
Llofriu a 8aldia
El radar més rendible de tota la xarxa viària catalana crea polèmica a Llofriu.
http://bcove.me/vmu5cuun
http://bcove.me/vmu5cuun
Les persones que hagin pagat la sanció del semàfor de Llofriu podran presentar recurs demanant la seva nul·litat
L’Ajuntament de Palafrugell anul·larà les 4.788 sancions encara no pagades i generades pel sistema de videovigilància instal·lat al semàfor de la carretera C-66 al seu pas pel nucli urbà de Llofriu.
Per a la resta de sancions, 2.020, que ja han estat pagades, caldrà presentar a l’Ajuntament un recurs demanant la revisió de la sanció. L’Ajuntament estimarà tots els recursos i sol·licituds de nul·litat que es presentin, retornant l’import de la sanció econòmica abonada i no tramitant la retirada de punts del permís de conduir que aquesta comportaria. En total, des del passat mes d’agost s’han posat 6.608 sancions en aquest punt.
Segons una sentència del Tribunal Suprem de data 12 de novembre de 2015, els sistemes de control i sanció de les característiques del de Llofriu ha d’estar homologat per l’Institut Nacional de Metrologia. En aquest punt, l’Ajuntament de Palafrugell recorda que el sistema de fotovermell de Llofriu fou instal·lat el 24 d’agost de 2015, amb anterioritat a la sentència del Suprem i que el sistema compleix els requisits establerts per la Dirección General de Tráfico per aquests aparells.
El sistema de control ja està inactiu a l’espera de revisar el funcionament del sistema de fotovermell per tal que les imatges captades pel mateix s’ajustin als condicionants de la sentència esmentada i puguin tenir valor probatori als efectes del procediment sancionador.
L’Ajuntament de Palafrugell va posar en funcionament el passat mes d’agost un detector de velocitat que té com a funció activar en vermell el semàfor existent dins el nucli urbà, quan detecta un vehicle que supera la velocitat permesa en aquella via, que és de 50 quilòmetres per hora.
A més, aquesta mesura es va complementar amb la instal·lació d'una càmera de control per sancionar aquells conductors que sobrepassin el semàfor quan aquest es troba totalment en vermell.
La col·locació d’aquest detector de velocitat va arribar motivada per les queixes veïnals a causa de l'excés de velocitat dels vehicles que circulen per la carretera C-66 a l'alçada de La Barceloneta, a Llofriu i també es va recollir en les diverses reunions realitzades entre el consistori i el Consell de Gestió i Participació de Llofriu
Per a la resta de sancions, 2.020, que ja han estat pagades, caldrà presentar a l’Ajuntament un recurs demanant la revisió de la sanció. L’Ajuntament estimarà tots els recursos i sol·licituds de nul·litat que es presentin, retornant l’import de la sanció econòmica abonada i no tramitant la retirada de punts del permís de conduir que aquesta comportaria. En total, des del passat mes d’agost s’han posat 6.608 sancions en aquest punt.
El sistema de control ja està inactiu a l’espera de revisar el funcionament del sistema de fotovermell per tal que les imatges captades pel mateix s’ajustin als condicionants de la sentència esmentada i puguin tenir valor probatori als efectes del procediment sancionador.
L’Ajuntament de Palafrugell va posar en funcionament el passat mes d’agost un detector de velocitat que té com a funció activar en vermell el semàfor existent dins el nucli urbà, quan detecta un vehicle que supera la velocitat permesa en aquella via, que és de 50 quilòmetres per hora.
A més, aquesta mesura es va complementar amb la instal·lació d'una càmera de control per sancionar aquells conductors que sobrepassin el semàfor quan aquest es troba totalment en vermell.
La col·locació d’aquest detector de velocitat va arribar motivada per les queixes veïnals a causa de l'excés de velocitat dels vehicles que circulen per la carretera C-66 a l'alçada de La Barceloneta, a Llofriu i també es va recollir en les diverses reunions realitzades entre el consistori i el Consell de Gestió i Participació de Llofriu
Càmeres a Llofriu per enxampar qui no faci cas del semàfor
El mateix regidor de CiU va explicar que ja s'està pensant en alguna mesura diferent per si el problema que es té detectat no se solucionés. Va indicar que una de les possibilitats es desplaçar el semàfor uns metres més cap a Palafrugell perquè no serveixi només per alentir la circulació, sinó també per permetre l'entrada a la via principal més fàcilment. “Això és més complicat i, per tant, ja ens ho mirarem més endavant”, explicava Gómez.
Les càmeres ja estan instal·lades i es posaran en funcionament en les pròximes setmanes. N'hi ha tant en la direcció cap a Palafrugell, com en la direcció cap a la Bisbal.
- Llegiu l'artícle en el seu context original: aquí
L'únic semàfor de Llofriu
En creuar Llofriu, un pas obligatori per a tots aquells que vulguin arribar-se a la capital des de la Costa Brava i viceversa, podem observar a banda i banda de la carretera dos restaurants que potser ens animen a aturar-nos una estona i fer un descans. Però Llofriu té un altre atractiu que atura els cotxes, tant si volen com si no: un idíl·lic i funcional semàfor al bell mig de la calçada
 |
| La C-66 al seu pas per Llofriu. |
Fem una mica d'història sobre aquest aparell de trànsit: una de les seves funcions era posar-se vermell quan un vehicle entrava a la població a una velocitat superior als cinquanta quilòmetres per hora. Aquest estiu, però, sembla que la finalitat del semàfor ha canviat completament. I és que, ara, l'aparell es posa vermell contínuament, a intervals regulars de temps, fet que provoca cues quilomètriques i una lenta circulació.
 |
| Aeria del tram. |
Si cliqueu la imatge podreu observar-la més detalladament. El tram que es mostra fa uns 2,3 quilòmetres de llargada, aproximadament: de rotonda a rotonda. En vermell tenim marcats els dos trams de cua: un en sentit la Bisbal i un altre direcció Palafrugell: això és un quilòmetre de cua en cadascun dels sentits de la marxa: unes retencions que ens podem trobar qualsevol part del dia. La situació es complica quan les cues arriben a alguna de les dues rotondes, ja que impedeixen el pas dels vehicles provinents d'altres direccions: el tap és monumental. I la causa de tot plegat és un simple semàfor l'única funció del qual és controlar un miserable i desèrtic pas de vianants. Com a bisbalenc, són molts els anys que porto travessant Llofriu, i encara és l'hora que vegi una persona travessant pel pas.
Qualsevol barceloní dirà que això no és res comparat amb les retencions diàries de l'àrea metropolitana de Barcelona. Però la qüestió és que, a Llofriu, el problema es pot resoldre fàcilment: desactivar el semàfor i retornar-lo a la seva funció essencial: deixar creuar els vianants. I això es soluciona col·locant un botó (de fet, em sembla que ja hi és), que, en ser premut, deixi creuar la calçada. Aquesta ha de ser l'única manera a través de la qual el semàfor es pugui posar vermell. Res més.
No sé pas de qui depèn, el semàfor: si de l'Ajuntament de Palafrugell o de Carreteres, però cal un canvi. Ara per ara, la situació és una vergonya.
Web d'on s'ha extret l'informació: aquí
Aquest text i les imatges corresponents s'han extret d'un article original de L'apunt enllaç a l'article d'en Roger Font, sota la llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons vageu llicència
Subscriure's a:
Missatges (Atom)