Visita pastoral al Baix Empordà entre els anys 1420-1423

Visita pastoral al Baix Empordà entre els anys 1420-1423.

D'entre moltes parroquies Llofriu també va ser visitada. - Transcripció del català antic.

Visitada el dilluns 29 de juliol de 1420.

Hi troba Vicenç Belipa, que regeix la sagristia amb cura d’ànimes per Berenguer Dolça, titular absent, que viu a Cartellà. Abans hi havia també un benefici de diaconat, però ara no hi ha rendes. El bisbe crida el sagristà a comparèixer d’aquí a quinze dies per justificar-ne l’absència, sota pena de privació del seu benefici i 25 lliures.

Inspecciona primer els ornaments sagrats i objectes litúrgics de l’església. Mana fer un tabernacle per al cos de Crist, sota pena d’interdicte, i atorga quaranta dies d’indulgència a tothom que hi col·labori. També concedeix indulgència als benefactors de la construcció d’una custòdia d’argent per a la comunió dels malalts. Visita l’altar major, el de Sant Joan i el de Santa Maria.

Interroga el regent que, sobre el respecte als preceptes cristians i al comportament dels parroquians, afirma ser correcte.

El bisbe disposa una quantitat de quaranta sous i (...) diners, que reclama la parròquia de Fitor i sobre els quals també diu que hi té dret el sagristà absent, Berenguer Dolça. En aquests moments guarda els diners Miquel Vila, domer de Palafrugell. El bisbe mana que, si d’aquí a la festa de Sant Miquel el sagristà no demostra el seu dret sobre aquesta quantitat, es requisin els diners i es destinin a la construcció del tabernacle de Llofriu.

El mateix sagristà Berenguer Dolça havia establert una casa de l’altar de Sant Iolaf a Pere Ferrer, prevere de Palafrugell, per tres sous i sis diners, que acostumava a tenir una mitgera de blat de cens anual. El bisbe revoca l’establiment i destitueix Pere Ferrer fins que es vegi a qui pertany ara i què se’n fa.

Enllaços externs

Artícle complert pàgina 393 - Visita pastoral a Llofriu 29-07-1420 intruduïr en nº de pàgina 383 que correspont a la pàgina 393 del document. https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/E34-Llibre.pdf

L'any 1834 un fill de Llofriu es afusellat a Plaça Nova

Curiosa notícia que parla dels cementiris de Palafrugell.

Llegint aquest artícle publicat al blog: https://palatiofrugelli.blogspot.com/ hem de destacar aquesta petita menció.

1834: Un fill de Llofriu es afusellat a Plaça Nova, espai encara sense urbanitzar, i el cadàver és enterrat al nou cementiri. Aquest enterrament reprendrà a partir d'ara l'ús de tornar a enterrar els difunts al nou cementiri.

Per llegir l'artícle sencer: >>> https://palatiofrugelli.blogspot.com/2009/12/els-cementiris-de-palafrugell.html 


Per saber qui era aquest fill de Llofriu: >>> https://palatiofrugelli.blogspot.com/2017/03/un-fill-de-llofriu-es-afusellat-placa.html


Molt interesant aquest blog a on hi han varis artícles del nostre territori i de Palafrugell.

Uns lladres el 18 de Gener de 1898 dins l'Església de Llofriu

Buscant en arxius hem trobat un notícia molt curiosa. La d'un intent de robatori dins de l'Església de Llofriu que finalemt per deseperació va acabar en robatori de gallines.

Durante la noche del miércoles parece que se abrió por los cacos misteriosamente, ó sea sin fractura ó violencia alguna en las puertas, la iglesia de Llofriu y la sacristía de esta iglesia con el propósito de robar lo que no encontraron por tenerlo el sacerdote encargardo de oficiar en la misma, guardado en su propia casa; y sin duda serían los mismos cacos que al verse burlados, penetraron en un corral vecino y se llevaron las gallinas á falta de objetos religiosos. 
¿Es qué salen ó entran por Llofriu esos amigos de lo ageno? Acá la vigilancia nocturna, que no se podrá decir ahora que escasee.



L'antic post de la Creu Roja que va estar operatiu fins els anys 90

Devant de l'accés del Barri de l'Estació de Llofriu hi habia un "post" de La Creu Roja. En l'actulitat està la"rotonda de Llofriu" en els encreuaments dels carrers Tramutana i Del Ramal.

Hem aconseguit doncs unes imtages hisrtòriques i testimonials gràcies a: Florenci Berta de La Creu Roja de Palafrugell.

Moltes gràcies per aquestes imatges tant testimonials com emocionants, Florenci.

Dir que durant un temps les carreteres de Catalunya i Espanya cada certs punts quilomètrics estaben a disposició uns "post" "PUESTOS DE SOCORRO" o punts de La Creu Roja sobretot en ajuda en accidents en carretera i altres.


IMATGES ANTIGUES





IMATGE ACUAL




Menys soroll, arreglar camins i més diners...

L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu demana reduir el soroll de les festes dels massos més propers, millorar i esfaltar els carrers i camins, canviar el repartiment dels diners entre les diferents associacions. Son algunes de les peticions que ens van compartir en el programa “Un estiu al carrer”, el dijous passat, dia 18 d’agost.




Com bé hem explicat, vam poder parlar amb l’Associació de Veïns i Amics de Llofriu, en una taula rodona amb Josep Estanyol, Montse Alsina, David Rechas, Elia Pagès i Jaume Alsina. Ens van traslladar algunes peticions que tenien per l’Ajuntament:

  • La primera petició que es va fer és trobar una solució pel soroll de les festes sense llicència que es feien en els masos de Llofriu i afectaven una part del poble. Per sort, “l’ajuntament ja està al cas i han aplicat mesures perquè es redueixin aquestes festes”, segons explica en Josep Estanyol, president de l’associació. 

- AUDIO: Josep Estanyol explica la primera petició; reduir el soroll de les festes que es fèien en els massos.


  • També consideren que a l’estiu, sobretot, “Llofriu es queda en segon terme perquè es dona més importància a les zones costaneres”.


En Jaume Alsina afirma que Llofriu ha fet grans canvis, que ha costat molt créixer, i han hagut de posar molts esforços per aconseguir aquest canvi.

- AUDIO: Jaume Alsina explica els esforços que han hagut de fer per tenir un canvi.


  • L’Associació és queixa també de la forma com es reparteixen els diners entre els barris de Palafrugell. Montse Alsina afirma que “per aquesta Festa Major hi ha barris més petits de Palafrugell que els hi donen la mateixa quantitat de diners que a Llofriu”.

- AUDIO: Montse Alsina comentant la incoherència de la repartició de diners.


  • Finalment, els veïns demanen tenir “uns carrers més cuidats” i també “més camins asfaltats” perquè, assegura, l’estat actual dels camins i carreteres genera molta pols. Critiquen que l’Ajuntament de Palafrugell no vulgui asfaltar i Jaume Alsina ho contraargumenta dient que “són més papistes que el papa”. També afirma que “la majoria de pobles de l’Empordà tenen més carrers asfaltats i camins ben cuidats”, assegura en Jaume.



Josep Pla i el "carrilet"

Extracte d'un artícle de la "Revista de S'Agaró" de l'any 1953.



Como los viejos amigos que hacen la misma ruta juntos, Pla y el "carrilet" han coincidido una ves más entre Llofriu y Palafrugell. En este trayecto está buena parte de la inspirada producción de Pla. Suele hacer el camino al atardecer, solo y a pie, mirando el paisaje y las nubes como payés conocedor.

Bernat Guillem de Llofriu ven un terreny l'any 1342

Buscant i buscant hem trobat a la Bibliteca de Catalunya un pergamí d'una venta d'una fiexa de terreny a Llofriu.

Es tracta doncs d'un document del segle XIV, concretament de el 5 de novembre de l'any 1342. En aquest pergamí l'esposa Bernat Climent, Ermessendis, li compren per 240 sous de Barcelona una feixa de terreny que teníen en possesió a Ramon Morgat i la compra es en reserva directe en domini per a la casa de Santa Anna del Sant Sepulcre de Barcelona.

Interessant document de l'any 1342 que el podreu trobar en l'enllaç de més abaix. 

Descubriments com aquest ens van fent poder enreiquir encar més la história de Llofriu i en breu compartirem el document, en digital, més antic de Llofriu que data de l'any 1126.




Les 4 barberies que va tenir Llofriu

Sabem de quatre barberies que funcionaren a Llofriu: tres a la Barceloneta i una al poble. Els homes hi anaven normalment un cop a la setmana, i les dones “no anàvem a cal barber, anàvem a la perruqueria a Pals o a Palafrugell. A Palafrugell anàvem al carrer Estret amb l’Antònia i la Pepita, que eren germanes, amb aquells rulos d’aquell temps que s’escalfaven al foc amb carbó, que no sé com no ens cremaven els cabells! Les dones grans hi anaven molt poc, de permanent en permanent” (Maria Estanyol).

Anar al barber era un ritu social molt masculí. Al barber hi anaves a afaitar-te o a tallar-te els cabells, però també hi anaves a fer el toc, a jugar a cartes i a fer tertúlia. Eren les tavernes del’època. La majoria de barbers exercien la seva professió a les nits o els caps de setmana ja que no era la seva feina principal. Els barbers adaptaven una estança de casa seva per dur a terme aquesta activitat.


A la Barceloneta:

  • Cal Barber, li l'en Quim Sabater

Pere Ventura ens explica que el seu sogre ja feia de barber a Llofriu. La barberia estava situada a la Barceloneta. Consistia en una sala ben illuminada i preparada amb dos miralls i dos seients americans. Aquesta, segurament, seria la barbería que funcionaría més regularment.

La barberia de Cal Sabater. Joaquim Sabater fent de barber, una de les seves filles i l'avi Carreter. FOTO PELAYO SAGRERA.COL·LECGÒ DOMINGO SABRIÀ.


  • La barberia de Ricardo Puig

“El meu pare tenia una barberia a la Barceloneta. En acabar la guerra la va obrir, fins als anys 60. Durant el dia feia de capatàs i a les nits de barber, sobretot els dissabtes a la nit. Estava al carrer de Baix, la tercera casa. Allà es jugava a cartes i, és clar, es plegava molt tard. Encara no hi havia can Mingo, i llavors es jugava allà. Els homes venien a afaitar-se, sovint directament de treballar, i sense rentar-se la cara, que encara costava més. Tampoc era costum rentar el cap a la barberia, i venien amb els cabells bruts de la feina i se't feien malbé les tisores" (Lluís Puig).


A l’Estació:

  • La barberia de Lluís Puig

Lluís Puig de ben petit ja ajudava el pare a la perruqueria i anys més tard va obrir la seva barberia a casa seva, al barri de l’Estació. Això era pels volts dels anys 60. L’obria els caps de setmana i entre setmana feia de serraller a la seva serralleria de Palafrugell.


A Llofriu:

  • La barberia de can Riembau

Can Riembau es trobava al poble, a prop del’església. Fou al mateix temps barberia, taverna, taller de modista i, si filem molt prim, també tenia quatre cosetes de botiga: escombres, oranges i gasoses. Josep Riembau va fer de tot. Va començar d’aprenent de barber, llavors de pagès a can Facundo, de manobre al mas Rostoi, va portar el bar del cinema Mercantil i més tard el del cinema Garbí (que era del seu tiet). I a les nits, durant una llarga temporada va exercir de-barber al poble, a la plaça de l’Església.

“Jo de calés no en tinc, però he pencat de valent. Vaig aprendre de barber a can Quim Barber, a la Barceloneta. Llavors vaig anar a treballar a Palafrugell a can Tort, al carrer Cavallers. En aquella època hi havia 32 barberies a Palafrugell. En Tort em pagava un duro a la setmana, però li havia de portar la llet de Llofriu. Més tard en Gou em va dir per anar a treballar a casa seva, m'apujava una pesseta i no li havia de portar la llet! Va ser un bon canvi” (Josep Riembau).

L'avi Carreter, pare de Josep Feliu, el barber Quim Sabater i la seva filla Mercè davant la barberia de Cal Sabater. FOTO PELAYO SAGRERA.COL·LECGÒ DOMINGO SABRIÀ


A mitjan anys quaranta va obrir la barberia a casa seva. Treballava principalment els dissabtes, els diumenges i algunes nits entre setmana. La va deixar l’any 1962, aproximadament. La barberia estava situada al fons d’una habitació, amb una butaca americana de segona mà, una tauleta i un mirall. “Els homes venien a afaitar-se i a jugar a cartes. Tenia una mica de taverna, hi havia una taula llarga on feien la manilla, el canari, i entre copa i partida s’esperaven perquè jo els afaités o els tallés els cabells. Eren uns set o vuit. Uns miraven i els altres jugaven, i s’anaven alternant, i jo suant tinta per poder-los afaitar. En aquella època hi havia molt mal sabó per afaitar i venien havent sopat directament de treballar, de la quadra, ,el sabó no agafava" entre rialles Josep Riembau ens diu que era un disbarat. Acabava cap a les dues o les tres del matí.

“Els llocs de reunió eren al bar d’en Mingo i a cal barber. Els diumenges venien una colla d'homesi jugàvem a can Riembau” (Emili Puigi Alfons Juncà). “No teníem electricitatifèiem servir un gasòmetre, que funcionava amb carbur. Hi havia una campana molt gran i el pare hi posava el carbur a dintre.I a l’entrada teníem dos carregadors, un per a la barberia i un altre per al bar. Lailluminació era escassa, la llum de carbur tenia menys força que una bombeta de 40!" (Josep Riembau).

La divisió territorial de Llofriu

Llofriu te una superfície d'uns 9,75 km2 i una població estable d'uns 300 habitants podent-se fàcilment duplicar a l'estiu. Com ja se sap Llofriu gaudeix de ser una part ben diferenciada de la resta del municipi de Palafrugell ja que degut a la seva situació Llofriu es clarament ben diferent de Palafrugell.

Tots sabem que Palafrugell es un municipi molt variat, composat per Palafrugell, Llafranc, Calella, Tamariu, Ermedàs i Llofriu. A l'oest d'aquest municipi, les Gavarres, el mig la plana de l'Aubi o el pla de Palafrugell i a l'est la costa del mediterrani. Aquests trets fan que Palafrugell sigui un municipi que fàcilment es podria partir en tres trossos. Un d'aquests trossos és doncs Llofriu i es el protagonista doncs d'aquest bloc.


D'alguna manera Llofriu sempre ha estat deslligat però a la vegada lligat a Palafrugell degut doncs a la seva situació, entre la capital de comara, La Bisbal d'Empordà, i els llocs més turístics de la comarca, és a dir Palamós i Platja d'Aro.

Si ens centrem a parlar del territori o zona de Llofriu observarem doncs que aquest també es pot dividir en 5 sectors que a escala local son ben diferenciables. Aquests sectors, tres dels quals son el tres nuclis de població, estan dividits de forma que cada un d'ells son reconeguts localment com zones amb la seva pròpia personalitat. Els 5 sectors son els següents:

1. Sector de Llofriu:


Aquest sector inclou el nucli principal i mes densament poblat de tot el territori de Llofriu. El sector es troba el mig del territori llofriuenc i es ben divers. En el es troba el nucli més antic que es coneix i els mes poblat i en ell se situen els principals atractius turístics i arquitectònics com son l'Església de Sant Fruitós de Llofriu, les antigues escoles que ara son la seu del Centre Cultural i Social Irene Bassa Rocas, can Sabrià, can Sabater, el Mas Pla on residí l'escriptor Josep Pla, així com altres tipus de complexes com son el seu camp de futbol, el bar-restaurant de Cal la Montse on està el mas Bonet, el veïnat de Roma així com la riera de grossa entre altres llocs a visitar i conèixer.

2. Sector de La Barceloneta:


Aquest sector inclou el segon nucli de població de tot el territori de Llofriu. El sector es troba el nord de Llofriu a camí de Torrent d'Empordà i és un sector molt pla ja que inclou la part nord de la plana llofriuenca. Aquest sector limita al nord amb el municipi de Torrent i es per això que es la zona mes lligada al territori veí degut a la seva situació. Aquest sector on es troba el nucli de La Barceloneta es a on hi han mes locals, bars i altres empreses dedicades al mon de l'hostaleria com a servies encara que a la part est d'aquest està dedicat a la agricultura.

El nucli de La Berceloneta es començar a poblar, probablement a la dècada de 1790 i l'any 1878 es va partir en dos fruit del  "trenet" que unìa Banyoles amb Palamós que localment se'l coneixia con "el trenet". Antigament sempre ha estat la zona mes dinàmica i moderna de tot Llofriu.

3. Sector de L'Estació:


Aquest sector inclou el tercer nucli de població de tot el territori de Llofriu. El sector es troba a l'est de Llofriu molt a prop de la zona mes industrialitzada de Palafrugell. El seu nom es deu a que antigament hi havia existit un baixador, no estació aquesta doncs estava a La Barceloneta, i fruit d'aquesta parada del "trenet" es va poblar tot el voltant de mas Les Estanyoles, un noble mas del segle XVII. En aquest sector es trobar el cementiri de Llofriu, inaugurat l'any 1895 així com l'espectacular paratge del "Corn de l'Aigua".

4. Sector de Les Gavarres:


Aquest sector engloba la part sud dels sectors de Llofriu i l'Estació i es la part mes boscosa i la segona menys poblada de tot territori de Llofriu. Gran part d'aquesta zona forma part del Parc Natural de Les Gavarres. No obstant dins d'ell es troben vàries masies disseminades que actuen com a únics nuclis de població.

No hi ha massa informació històrica o documents històrics però de ben segur les zones mes poblades que es van començar a formar al voltant de dos grans masies que podrien datar dels segles XVI, XVII o XVIII. Dins d'aquest sector, en el dit veïnat de Roma es troba el Mas de Roma, on en el llindar de la porta hi du gravat l'any 1736.També inclou el veïnat del Paratge El Sobirà.

5. Sector de Can Genoer:


Aquest sector és al més occidental del territori de Llofriu i el 100% d'ell està inclòs dins del Parc Natural de Les Gavarres i és un sector doncs molt boscós i poc poblat. A la vegada és un territori que està en disputa o discòrdia entre el terme municipal de Forallac i el Territori de Llofriu situat a l'est del Les Gavarres.

Can Genoer dona el nom a tot quest territori disputat que històricament i geogràficament sempre ha format part de Llofriu ja que està en la vesant contrària com per formar part de Forallac i ja que els accessos son mes curts i directes des de Llofriu que no pas des de Fitor, Fonteta, es a dir, des del municipi de Forallac.

Aquest sector és el cinquè sector que formen Llofriu. És el sector menys poblat però a la vegada es el segon mes extens de tots.

En definitiva Llofriu és doncs un territori molt divers a pesar de ser tant petit i poc poblat. És per això que Llofriu es un territori màgic tant la seva personalitat així com la seva gent, cultura i particularitat.

El Mas Jofre

Mas Jofre o actualment conegut com a Can Llausàs és un mas edificat entre els segles XVIII i XIX situat al vell mig del Paratge del Sobirà, dins del sector Roma i Les Gavarres i molt al costat de la Font del Mas Jofre o Font d'en Catalanet i en el encreuament del camì vell del Sobirà a Llofriu i el Camí del Sobirà.

Descripció i valoració


Mas de grans dimensions, de tres crugies i tres plantes, amb teulat de dos pendents sobre els murs laterals. A la façana principal s'hi troben una porta amb una gran llinda sota un arc de descàrrega, finestres amb llindes monolítiques i ampits motllurats. Al darrer pis hi ha una arcada de rajols i als baixos dues finestres d'època tardana. El ràfec és de dues filades de rajola, una en serreta. A l'angle SO hi ha un contrafort en talús. Es tracta d'una construcció a base de grans rebles de pissarra i morter. 

El Mas Jofre l'any 2010


A l'interior hi ha una entrada amb volta de maó. A la llinda de la finestra central del primer pis hi ha una creu patriarcal i la data 1772. A la llinda de la finestra de la planta superior es llegeix D(IA) 21 DES(EMBRE) DE 1846. A llevant, deslligades del mas, hi ha diferents dependències, entre les quals un porxo que es descriu a la fitxa núm. 146. 

Sembla clar que el mas del segle XVIII tenia dues plantes i teulat de vessants sobre les façanes de més llargada. L'aixecament de la tercera planta al segle XIX comportà un canvi de l'orientació dels pendents de la coberta.

La vegetació de l'indret, a l'entorn del mas, té elements molt notables.

Cal remarcar els arbres i conjunts de vegetació de la finca, sobretot al voltant de la casa: les tanques de xiprers, oliveres, en especial la vella olivera a tramuntana del mas, els castanyers que va fer plantar l’escriptor... tots ells presents a la seva obra.


Notícies històriques


La creu patriarcal que figura a la llinda del segle XVIII és l'emblema de l'ordre del Sant Sepulcre. En aquest cas fa al·lusió al priorat de Santa Anna de Barcelona, que posseí la senyoria feudal del castell de Palafrugell i el seu terme. La creu es troba en altres edificis dels municipis de Palafrugell i Mont-ras.

El nom del mas Llausàs amb el qual és avui coneguda aquesta casa, és recent, dels propietaris actuals.


Enllaços externs




Prop de 800 persones van visitar el Pessebre vivent de Llofriu

Prop de 800 persones van visitar ahir, tarda de Sant Esteve, el Pessebre vivent de Llofriu. Per setè any consecutiu, els veïns de Llofriu van donar vida al Pessebre vivent en el que hi van participar 140 llofriuencs, entre figurants i organització. En total es van representar 37 quadres escènics, entre els que destacaven el naixement, el Palau d’Herodes, el fuster i el mercat, combinant les escenes bíbliques amb escenes de la vida quotidiana de fa més de dos mil anys.




Enguany una de les principals novetats va ser el trasllat del Mercat a la plaça de l’Església, molt ben rebut pels visitants. També es va incrementar la il·luminació dels punts més foscos del recorregut, de la sortida i se’n va posar a l’aparcament de Ca la Montse. Entre els quadres van destacar especialment, el de la barca a la riera, el Palau de Herodes i el Ferrer.

L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu i la Parròquia de Llofriu, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, organitza aquesta tradicional representació, que té com un dels trets diferencials el seu entorn, ja que es desenvolupa entre els carrers i petits carrerons, acollidors i emblemàtics d’aquest nucli del municipi de Palafrugell.

Al llarg d’aquest anys, aquest pessebre vivent s’ha consolidat com un dels més emblemàtics i ha experimentat un creixement exponencial tan de públic com de qualitat.





Llofriu en un plànol de l'any 1892

Hem trobat recentment un plànol de la Costa Brava a on es pot apreciar com eren les carreteres, camins i tren "trenet" de l'any 1892.


Llofriu tal i com ere l'any 1892 on es poden veure els camins i la carretera actual C-31 i la futura C-66 que en aquell temps era el traçat del "trenet".

Podreu veure el document original aquí: http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/consulta/busqueda_referencia.cmd?idValor=634005&id=1194&posicion=25&forma=ficha




Llofriu, la Barceloneta, l'Estació i les Gavarres des d'un Drone

Des de fa poc temps que els drons ja formen part de les nostres vides. I és que estem en un món que no para d'evolucionar encara que de vegades sense que nosaltres n'estiguem del tot d'acord.

Cada cop més vigilats i perquè no dir-ho més controlats precisament els drons en són una altra eina.

No obstant cal dir que els drons són molt útils i s'agreixen els serveis que poden arribar a donar.

Imatges aèries, vídeos, topografia, control del trànsit, meteorologia o inclús controls d'incendis o per a l'agricultura.

Que sapiguem el primer dron que va sobrevolar Llofriu data de l'any 2014. Un dia estàvem navegant per YouTube i vàrem veure el primer vídeo d'un dron sobrevolant Llofriu. Ens va fascinar i un dels bloguers del blog de Llofriu es va animar a treure's el Títol de Pilot de Dron, doncs és necessari per a poder volar encara que sembli mentida.

I és que encara que hi hagi drons de joguina les imatges aconsseguides ens demostren que de joguina no en té pas res. Precisament pel que ja hem comentat anteriorment.

Un dron té moltes possibilitats i no es cap joguina. Gaudiu de les imatges i moltes gràcies Daniel.



IMATGE 1



IMATGE 2



IMATGE 3



IMATGE 4



IMATGE 5



IMATGE 6



IMATGE 7





Breu descripció de Lofriu l'any 1848

En el arxiu de la Biblioteca Digital Hispánica hem trobat un retall amb una petita descripcó del poble i zona, o terme, de Llofriu que data del 1848 i elaborada per el capità de la sisena infanteria Don Jaime Costa Desvall.

Decribía la zona de Llofriu aixi:

LLOFRIU, lugar de 182 habitantes, está situado en terreno llano cubierto de bastante bosque, pero sin cosa notable.

Retall de la descripció del poble de l'any 1848.

Casa Regàs

El promotor Oriol Regàs, principal artífex de la gauche divine barcelonina , tenia una casa d'estiueig a Calella de Palafrugell , a la Costa Brava (Girona) . En ella es donaven cita personatges de diversos àmbits que compartien un estil de vida obert i desenfadat .

Quan Regàs va encarregar el 1970 a Clotet i OTB dissenyar la seva nova casa, aquests van tractar de plasmar en el seu projecte aquest esperit iconoclasta dels agitats anys 60. El nou emplaçament era proper a l'anterior però cap a l'interior , a la població de Llofriu. Ja existia un petit mas, ben situat , però escas i inutilitzable , per la qual cosa es va decidir col·locar -hi el garatge i altres serveis.













La construcció de nova planta podia llavors adoptar una forma lliure, sinuosa, semblant a un piano de cua, i bolcar tota ella cap a una piscina central, com un espai aterrassat comú per estar. Les diverses dependències s'anaven desordenant de forma harmònica, amb espais intermedis i vestíbuls, configurant una insòlita tipologia adequada als canviants usos imprevistos.

Prop de 800 persones visiten la 6a edició del Pessebre Vivent de Llofriu

La 6a edició del Pessebre Vivent de Llofriu va servir per consolidar aquesta activitat dins les més representatives durant aquesta època de l’any a la comarca del Baix Empordà, amb un èxit de visitants. Prop de 800 persones van visitar ahir el vespre el Pessebre Vivent de Llofriu.

Després de 6 edicions, aquest pessebre s’ha consolidat com un dels més emblemàtics i ha experimentat un creixement exponencial tan de públic com de qualitat. En els últims anys s’ha treballat en reforçar la il•luminació de les escenes a diversos quadres, amb l’objectiu de guanyar en qualitat de cara als espectadors. Cal destacar que va comptar amb més de 30 quadres escènics i amb la participació de més d’un centenar de persones repartides al llarg del recorregut.



Representació del pesebre vivent a l'altar de l'Església de Sant Fruitós de Llofriu.


L’Associació de Veïns i Amics de Llofriu i la Parròquia de Llofriu, amb la col•laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, van tornar a organitzar aquesta tradicional representació, que té com un dels trets diferencials el seu entorn, ja que es desenvolupa entre els carrers i carrerons petits, acollidors i emblemàtics d’aquest nucli del municipi de Palafrugell.

Al llarg del seu recorregut, els visitants van gaudir d’una sèrie de quadres que alternaven les escenes bíbliques amb escenes de la vida quotidiana de fa més de dos mil anys, fet que ajudava al visitant a situar-se en el temps.


Els reptes d’estimar i conservar els edificis moderns i contemporanis

Dels dies feliços d’estiu a l’antiga Casa Regàs i el Belvedere Georgina, una de les obres més emblemàtiques de la Catalunya dels anys 70, no en queda res. Es troben en un estat de degradació absoluta. L’actitud dels actuals propietaris i el temps han donat un cop de puny a l’esperit lúdic amb què la van dissenyar els arquitectes de l’estudi PER, Oscar Tusquets, Lluís Clotet, Pep Bonet i Cristian Cirici. “Van actuar amb una actitud trencadora: inicialment l’obra consistia en l’ampliació d’una masia, i la van acabar convertint en el garatge d’una casa nova”, afirma l’arquitecte Aureli Mora, que n’ha denunciat la ruïna a través de la web d’Arquitectes per l’Arquitectura.

L'estat deplorable en que es troba actualment el "Belvedere Georgina".


La mateixa actitud rupturista i juganera també es troba al Belvedere: “Van fer una glorieta clàssica, però la coberta també era un aparcament. Van contraposar la modernitat de l’automòbil amb el classicisme de l’edifici i amb el paisatge”, subratlla Mora. La situació de la Casa Regàs i el Belvedere Georgina no és un cas únic, sinó la punta de l’iceberg de la problemàtica de la conservació de l’arquitectura moderna i contemporània. Un altre cas que ha sortit a la llum en les últimes setmanes és l’amenaça d’enderroc de la Casa Van der Driesche, a Eivissa, obra dels últims guanyadors del Premio Nacional d’arquitectura, José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres. En aquest cas, el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia estan estudiant el requeriment de catalogar l’edifici que els va fer el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears. En canvi, la marquesina del complex turístic Politur, de Bonet Castellana, Puig Torné i Esquius, del 1963, sembla tenir els dies comptats, ja que l’Ajuntament de Platja d’Aro en va autoritzar l’enderroc fa pocs dies.

Almenys en el cas de la casa Van der Driesche no ha passat com amb la mítica Casa Guzmán d’Alejandro de la Sota, a Madrid, la destrucció de la qual es va descobrir fa un any quan ja havia estat substituïda per un habitatge anodí. “És molt difícil aturar la destrucció d’un edifici quan ja hi ha l’excavadora. Hem d’arribar abans”, diu Susana Landrove, directora de la Fundación Docomomo Ibérico. Des de l’any 1933 aquesta entitat ha catalogat 1.700 obres d’entre els anys 1925 i 1965. El debat sobre aquest patrimoni més recent segueix, i en repassem algunes de les claus més significatives.