Llofriu des d'un Drone
Fa pocs díes navegant per YouTube vàrem descubrir que per primera vegada, doncs pocs pobles ho poden dir, Llofriu va ser sobrevolat per un drone. Es la primera vegada que el poble es enregistrat per un drone desde l'aire.
Les imatges aconseuides son espectaculars i ens donen un altre punt de vist tant del poble com del nostre petit gran territori que és Llofriu.
Hem de donar les gràcies a l'autor Josep Mestras. Moltes gràcies.
Càmeres a Llofriu per enxampar qui no faci cas del semàfor
El mateix regidor de CiU va explicar que ja s'està pensant en alguna mesura diferent per si el problema que es té detectat no se solucionés. Va indicar que una de les possibilitats es desplaçar el semàfor uns metres més cap a Palafrugell perquè no serveixi només per alentir la circulació, sinó també per permetre l'entrada a la via principal més fàcilment. “Això és més complicat i, per tant, ja ens ho mirarem més endavant”, explicava Gómez.
Les càmeres ja estan instal·lades i es posaran en funcionament en les pròximes setmanes. N'hi ha tant en la direcció cap a Palafrugell, com en la direcció cap a la Bisbal.
- Llegiu l'artícle en el seu context original: aquí
Eleccions municipals del 24 de maig de 2015.
Fa pocs díes hem pogut saber els resultats exactes de les eleccions municipals d'Espanya i a Llofriu es van recollir les següents dades.
El total del participants a Llofriu va ser de 137 aixó representa un 59,8 % de la població de Llofriu va decidir-se d'anar a votar en les que van ser les eleccions mes importants en cuatre anys. La participació va ser bastant alta peró va ser inferior a les últimes eleccions municipals que es vàren cel·lebrar l'any 2011, concretament un 1,83 % menys de participació l'any 2015.
Els vots es van distribuir de la següent manera:
ERC-AM 44
CIU 37
PSC-CP 30
ENTESA 15
PxC 2
Bots en blanc 3
Bot nuls 6
Les eleccions es van dur en la máxima tranquilitat i l'hora on la gent va anar a votar mes va ser de 11 a 12 del dematí.
El total del participants a Llofriu va ser de 137 aixó representa un 59,8 % de la població de Llofriu va decidir-se d'anar a votar en les que van ser les eleccions mes importants en cuatre anys. La participació va ser bastant alta peró va ser inferior a les últimes eleccions municipals que es vàren cel·lebrar l'any 2011, concretament un 1,83 % menys de participació l'any 2015.
Els vots es van distribuir de la següent manera:
ERC-AM 44
CIU 37
PSC-CP 30
ENTESA 15
PxC 2
Bots en blanc 3
Bot nuls 6
Les eleccions es van dur en la máxima tranquilitat i l'hora on la gent va anar a votar mes va ser de 11 a 12 del dematí.
Ca les Estanyoles o Mas Estanyol
Ca les Estanyoles o Mas Estanyol és un mas pairal situat a uns 100 metres del barri de l'Estació de Llofriu (terme municipal de Palafrugell), al camí que mena al cementiri. S'hi accedeix a través del carrer de la Tramuntana i aquesta edificació és considerada la més antiga del sector de l'Estació, ja que podria datar del segle XVII. Masia de planta rectangular en sentit est-oest de planta baixa i dues plantes pis, amb un cos de planta baixa i tres plantes pis. Vessants de la coberta perpendiculars a façana principal sud, a diferents nivells.
Els Riera-Estanyol són una família de pagesos hisendats documentats a Llofriu almenys des del segle XV. Hi trobem membres eclesiàstics, pagesos i comerciants del sector surotaper, cas de Josep Riera i Casals (mort el 1895), de qui es conserva una abundant correspondencia.
El fons documental es va conservar a les golfes del mas pairal, d'on va ser recollit per M. Lluïsa Riera Fabra, l'hereva. D'ella va arribar a mans de Lluïsa Bachs i Benítez, que al seu torn en va fer donació a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. A primer cop d'ull, la documentació més antiga del fons està vinculada a Pere Estanyol i Antoni Geli Estanyol i la formació del patrimoni familiar des de finals del segle XV i durant tot el segle XVI. Entre aquesta documentació més antiga sovint es fa esment a Llofriu però també a altres poblacions empordaneses. Dins del fons hi ha documentació del mas Mascort, de Palafrugell. Aquesta heretat s'integra al patrimoni Riera al segle XIX, i va quedar dividida en set parts. El mas Mascort prové de l'hereu Melcior Mascort Casals (1874-1933), fill del matrimoni entre Josep Mascort Bonet i Maria del Carme Casals Sabenyà, aquesta última descendent per línia materna dels Riera (vegeu bibliografia: Mascort et al., p. 112, element 13).
 |
| Imatge aéria del Mas Estanyol. |
El Club de Bitlles Catalanes Llofriu
L’any 2002 una colla d’amics vàrem crear el C.B.C. Llofriu. Al principi era una manera de trobar-nos els dissabtes i diumenges per passar una estona divertida. Però any rera any ens vàrem anar professionalitzant més, sense deixar enrera l’amistat entre nosaltres. Alguns d’aquells primers jugadors del club han anat deixant pas a d’altres de nous, però sempre mantenint l’esperit del C.B.C. Llofriu, jugar a bitlles per passar-ho bé.
Durant aquests anys han format part del C.B.C. Llofriu : Josep Bañeras, Josep Andreu, Susana Gallardo, Montse Alsina, Andreu Sabrià, Jaume Lara, Martí Pagés, Antonio Andreu, Jaume Alsina, Imma Sala i Anna Simón.
Actualment el C.B.C. Llofriu disposa de dos equips, un juga la Lliga Catalana i l’altre la Lliga de Girona, els integrants actuals d’aquests equips són : Andreu Torres, Antonio Muñoz, Antonio Velasco, Manolo Velasco, Òscar Pont, Mónica Nicolau, Trinitat Sanchez, Fran Molina, David Rechas i Josep Alsina.
Les Bitlles Catalanes són un esport senzill i divertit, on l’objectiu és tombar cinc de les sis bitlles que estan en joc. Una partida consta de nou tirades per jugador, dividides en tres rondes de tres tirades, a cadascuna de les quals es pot llançar d´un a tres bitllots. Els equips estan formats per cinc jugadors i poden ésser masculins, femenins o mixtes.
La distància de tir és de 11,5 metres per als homes i 9,5 metres per a les dones, mentre que els més petits poden tirar de més a prop segons l’edat.
Es poden practicar les Bitlles Catalanes amb una colla d’amics, en família, ….només cal disposar d’un joc de bitlles i una esplanada preferentment de terra compactada. Cal combinar força i punteria a fi de superar-se a cada tirada, mantenir el pols ferm i saber-se concentrar.
Com es puntua :
Cinc bitlles tombades ………………….. 10 punts (“bitlla”)
Sis bitlles tombades ……………………. 6 punts (“llenya”)
Quatre bitlles tombades ……………….. 4 punts
Tres bitlles tombades ………………….. 3 punts
Dues bitlles tombades …………………. 2 punts
Una bitlla tombada ……………………. 1 punt
Cap bitlla tombada ……………………… 0 punts
Durant aquests anys han format part del C.B.C. Llofriu : Josep Bañeras, Josep Andreu, Susana Gallardo, Montse Alsina, Andreu Sabrià, Jaume Lara, Martí Pagés, Antonio Andreu, Jaume Alsina, Imma Sala i Anna Simón.
Les Bitlles Catalanes són un esport senzill i divertit, on l’objectiu és tombar cinc de les sis bitlles que estan en joc. Una partida consta de nou tirades per jugador, dividides en tres rondes de tres tirades, a cadascuna de les quals es pot llançar d´un a tres bitllots. Els equips estan formats per cinc jugadors i poden ésser masculins, femenins o mixtes.
La distància de tir és de 11,5 metres per als homes i 9,5 metres per a les dones, mentre que els més petits poden tirar de més a prop segons l’edat.
Es poden practicar les Bitlles Catalanes amb una colla d’amics, en família, ….només cal disposar d’un joc de bitlles i una esplanada preferentment de terra compactada. Cal combinar força i punteria a fi de superar-se a cada tirada, mantenir el pols ferm i saber-se concentrar.
Com es puntua :
Cinc bitlles tombades ………………….. 10 punts (“bitlla”)
Sis bitlles tombades ……………………. 6 punts (“llenya”)
Quatre bitlles tombades ……………….. 4 punts
Tres bitlles tombades ………………….. 3 punts
Dues bitlles tombades …………………. 2 punts
Una bitlla tombada ……………………. 1 punt
Cap bitlla tombada ……………………… 0 punts
Subscriure's a:
Missatges (Atom)