Florenci Bassa, (Llofriu, 1889 - Llofriu, 1961).
Florenci va néixer l'any 1889 al barri de la Barceloneta de Llofriu i ben aviat es va posar a treballar de dependent a Can Gori de Palafrugell, però als setze anys ja va marxar cap a Amèrica amb el seu futur cunyat Joan Llorens. Florenci primer va treballar a Toay, a la província de la Pampa, més tard va fer de pagès a la Colònia Catalana i posteriorment va treballar en les empreses de la família Llorens.L'any 1914 va retornar a Catalunya, concretament a Barcelona, on set anys més tard es va casar amb Cèlia Maria Palau a l'església de la Sagrada Família.
Després de la Guerra Civil va retornar a l'Argentina, on va treballar
per a l'editorial Juventud, filial de la de Barcelona, i on va fundar la
seva pròpia editorial, Camino, que va publicar una col·lecció de
trenta-tres volums dedicats a la mainada.
Igual que la seva germana Gracieta, va col·laborar amb el periòdic Ressorgiment tant amb articles com amb fotografies. Florenci era un fotògraf excel·lent i un gran excursionista. Sempre que sortia anava amb la seva càmera retratant els indrets visitats. Gràcies a això, el periòdic Ressorgiment va publicar més d'un centenar de fotografies de Florenci, moltes de les quals eren indrets de les comarques de Girona que ell havia visitat. D'aquesta faceta de fotògraf també cal destacar que va ser guardonat amb el segon premi d'un concurs fotogràfic organitzat pel periòdic la Premsa de l'Argentina.
La seva mentalitat era prou avançada per creure -pels voltants de l'any 1957- en la necessitat de la Unió Europea, que ell es pensava que es concretaria en un futur no gaire llunyà. També veia l'esperanto, l'idioma universal, com un vehicle d'aquesta unió. Igual que la resta de la família va mantenir contactes amb el món cultural i es cartejava amb el pintor valencià Francesc Domingo, amb l'escriptor alguerès Rafael Catardi i fins i tot amb un dels catalans més universals: Pau Casals.
