Un capellà diligent

Un capellà diligent

Un dels rectors de Llofriu més gelosos en el manteniment de l'administració parroquial, i més estétics en la pràctica de l'escriptura, va ser Francesc Frigola. El prevere, mort l'any 1736, va elaborar una petita llibreta des de la seva arribada al poble, el 1690, en què va anotar amb detall les pensions i pagaments de misses d'aniversari.
L'escrupolositat i la voluntat e rigor es manifesten ja a la portada:
"Llibre de comptas de las pencions [que] cullo y rebo per virtut dels aniversaris, missas de staca de la iglesia de Llofriu, y de la Esclanyà. Fet y disposat per mi, Francisco Frigola, prevere y rector de Llofriu y Esclanyà, per que en cosa alguna no me puga engañar, a primo principio, usque in finem. Amen. Deus semper pro me sit. Amen".
Com a dada curiosa, hi trobem una jaculatòria, una oració breu, al patró de Llofriu, Sant Fruitós, a qui Frigola s'encomana amb una fórmula que devia ser ben popular i repetida a lèpoca pels llofriuencs: Sant Fructuós sempre sia ab nós. En vós sempre confio y espero, fins a tant que a la glòria vos veja. Amén.
Capella lateral a migdia de l'Església de Llofriu.
També, el clergue va voler deixar constancia de la intal·lació de la campana de l'església, en una nota al llibre d'òbits de la parroquia, afegida al registre de la mort de la nena Maria Ros, del mas Bataller, el dia 20 de desembre de 1709: Aalabat sia Déu per a sempre, que aquest àngel de Déu ha estranada la campana nova posada la vigilia de Maria Santíssima de desembre de 1709 a la tarde..