En aquest "blog" intentarem explicar i divulgar l'història de Llofriu.
Llofriu (nom d'origen germànic) és un agregat del municipi de Palafrugell (Baix Empordà) de 298 habitants (2009).
Llofriu, es troba al nord del municipi de Palafrugell i s'estén per la
plana de Llofriu, a l'est. La riera grossa de Llofriu transcorre per la
part sud de la població i sovint provoca riuades. A l'oest i al nord,
trobem el Massís de les Gavarres. Està dividit, "localment", en cinc zones i te un superfície de 9,75 km2.L'església parroquial de Sant Fruitós, ja esmentada en un testament de l'any 1121, va dependre del priorat de Santa Anna de Barcelona fins a la desamortització (primer terç del segle XIX). Les cases, arrecerades prop de l'església, formen un nucli antic datat dels (segles XVII a XIX). El traçat dels carrers, així com la porta de l'església és d'origen medieval.
A més del nucli de cases i masies, s'hi troba el cementiri on és enterrat l'escriptor Josep Pla, que visqué molts anys en un mas de Llofriu.
El nucli antic de Llofriu és un interessant conjunt d'arquitectura
popular, datada entre els segles S.XVII al S.XIX. El formen el conjunt
de cases que envolten l'església parroquial de Sant Fruitós de Llofriu. Dins del nucli es troba Can Bassa, un edifici datat del 1889, d'estil neoclàssic popular, residència privada dels Bassa Rocas. Va ser la casa pairal de la família Bassa Rocas, formada per Joan Bassa i Irene Rocas,
i els seus nou fills. Joan Bassa va ser un dels llofriuencs que havia
emigrat de jove a Amèrica, on havia establert negocis.En tornar, va casar-se amb Irene Rocas i va construir aquesta casa, on va viure amb els seus fills. Irene Rocas i alguns dels seus fills varen fer aportacions destacades a la cultura catalana i argentina.
La casa va ser adquirida per l'Ajuntament de Palafrugell i va passar a ser una escola primària (CEIP), amb el nom de M. Gràcia Bassa. L'edifici va ser restaurat i es va adequar amb un ascensor i una sala polivalent, entre altres dependències. Actualment és el Centre Cultural Bassa Rocas i la seu de l'Associació de Veïns i Amics de Llofriu.
La casa més antiga del nucli de Llofriu data de 1764, almenys és el que hi ha inscrit en una de les seves portes.
